Un habitatge ocupat il·legalment vol dir que algú hi viu sense contracte vigent ni permís del propietari de l’immoble. El fenomen conegut com a ‘okupació’ no està recollit de manera explícita en el nostre marc legal. Tanmateix, sí que recull dos conceptes que fan referència a això: la usurpació i la violació de domicili.
-
Usurpació: És el delicte que es produeix quan una o més persones entren en un habitatge deshabitat i s’hi estableixen sense el consentiment o contra la voluntat dels seus propietaris. Al no estar habitada, les penes són menys greus que en la violació de domicili, encara que si els delinqüents empren violència o intimidació poden arribar a enfrontar-se a penes de presó.
-
Violació de domicili: En aquest cas, una persona ocupa una casa habitada i s’hi estableix sense permís dels seus propietaris, la qual cosa vulnera la intimitat dels propietaris i implica penes de presó.
Què és la inquiocupación?
La inquiocupació o ‘inquiokupació’ consisteix a entrar en un habitatge mitjançant un contracte de lloguer, deixar de pagar les quotes de renda i quedar-se-hi a viure.
Encara que el seu nom porta implícita la paraula ocupació, la ‘inquiokupación’ es correspon amb la figura del llogater morós, ja que hi ha un contracte pel mig i s’incorre en impagaments. Això implica que, a nivell legal, no es considera ni usurpació ni una violació de domicili.
Un llogater morós és aquell que, després d’entrar a un pis en lloguer, deixa de pagar les quotes de l’arrendament, els subministraments, o tot dos. Aquesta persona ha accedit al pis a través de la formalització d’un contracte de lloguer. Tot i que deixi de pagar la renda o les factures, el propietari del pis no podrà recuperar el seu habitatge fins que un jutge procedeixi al desallotjament del morós.
Des del primer mes que el llogater deixi de pagar la renda es convertirà en un morós. També ho seran els arrendataris que, una vegada finalitzat el contracte de lloguer, romanguin en l’habitatge en contra de la voluntat de l’arrendador.