La província de Girona conserva nombrosos pobles que van perdre els seus habitants per l'aïllament, els canvis econòmics o la despoblació rural. Allunyats de la bulliciosa Costa Brava i els nuclis més habitats de la província, aquests pobles abandonats de Girona permeten recórrer una part menys coneguda del territori. Descobreix cinc casos que trobem avui dia.
Molinàs
Aquest petit llogaret del municipi de Colera se situava molt a prop de la costa i la frontera amb França. Fundada el 1773, va arribar a reunir diversos habitatges entre les rieres de Sant Miquel i Coma d'Infern, cosa que va condicionar la seva vida quotidiana.
L'economia local es basava en la subsistència. Els seus veïns venien carn, llet i mel a localitats properes com Llançà, Portbou i Figueres. La proximitat amb França també va marcar el lloc, on va existir una casella de carrabiners destinada a vigilar el pas fronterer i combatre el contraban.
El setembre de 1920, una forta riuada va desbordar les rieres, va enderrocar cases i va causar la mort d'una jove de catorze anys. Dècades després, l'onada de fred de febrer de 1956 va arrasar bona part de les oliveres. La manca de serveis bàsics va acabar impulsant l'emigració. L'última família resident la va abandonar al voltant del 1970.
Querós
Querós és un despoblat integrat al terme municipal de Sant Hilari Sacalm, a la comarca de la Selva, prop de la conca del Ter. Les primeres referències documentals es remunten a l'any 923.
El 1940, Querós tenia una mica més de 100 habitants distribuïts en cases de camp. Però el procés de pèrdua de població es va intensificar durant els anys cinquanta i es va consolidar a finals dels seixanta amb la construcció de l'embassament de Susqueda que, si bé no va negar el poble, va deixar la zona aïllada per a una vida estable.
Actualment, Querós és un vestigi del poblament rural de les Guilleries. La història reflecteix el canvi profund experimentat per moltes àrees interiors de Girona durant el segle XX, per dificultats d'accés i manca d'oportunitats.
Santa Creu de Rodes
Al municipi del Port de la Selva hi ha aquesta localitat, a només un quilòmetre del monestir de Sant Pere de Rodes i al costat de l'església de Santa Helena. El conjunt està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La relació amb el proper monestir va ser essencial per al desenvolupament de Santa Creu de Rodes. L'església apareix vinculada en documents dels segles X i XI, i el poblat va tenir rellevància com a punt de residència, activitat religiosa i mercat a la muntanya.
La seva decadència es va allargar durant segles. La reducció de la població, les epidèmies medievals i altres factors lligats a la inseguretat del litoral van contribuir a l'abandó. Al segle XVI va deixar d'exercir funcions parroquials i, encara que es va intentar promoure una repoblació al segle XVIII, el projecte no va prosperar.
- Cases en venda al Port de la Selva
- Cases de lloguer al Port de la Selva
- Cases de vacances al Port de la Selva
Requesens
Requesens és un antic nucli del municipi de la Jonquera, a l'Alt Empordà. El lloc forma part del paratge natural d'Interès Nacional de l'Albera, un espai de boscos d'alzines sureres, alzines, roures, castanyers i faigs.
El nucli està estretament lligat al castell de Requesens, una fortificació que va tenir un paper estratègic per la seva proximitat a la frontera actual entre Espanya i França. El territori va ser zona de pas des d'època romana i la condició fronterera explica la presència històrica de controls.
A més a més dels recursos forestals i la ramaderia, el contraban també va ser una font complementària d'ingressos en determinats períodes. El despoblament rural va acabar buidant el lloc i el 2005 ja no tenia població censada. Arribar requereix circular per pistes de muntanya, principalment des de Cantallops.
Antic poble de Susqueda
L'antiga localitat de Susqueda està directament vinculada a la construcció de l'embassament sobre el riu Ter, una infraestructura situada a la comarca de la Selva i connectada amb el sistema hidràulic de Sau i el Pasteral.
La construcció de la presa va transformar el paisatge i va deixar sota l'aigua antics habitatges, camps i camins. En èpoques de sequera i descens acusat de les reserves, part d'aquestes construccions pot reaparèixer. Entre les restes que han aflorat en diferents moments hi ha la masia de Can Marquès.
Abans de quedar negat, l'entorn estava format per masies dedicades a l'aprofitament agrícola i forestal. Això sí, l'accés i la visibilitat de les restes depenen de la situació de l'embassament.
El més destacat
