A l'interior de Catalunya, una estreta llengua de roca emergeix vertical entre boscos i sosté les restes d´una fortalesa medieval única. El castell de la Popa és un dels exemples més sorprenents d'arquitectura roquera de Catalunya, una construcció que sembla fondre's amb el paisatge.
Segueix tota la informació immobiliària al canal de Whatsapp
Des de dalt, les vistes arriben als 360 graus sobre la vall. La sensació és estar suspès a l'aire, amb el bosc estenent-se a banda i banda de la roca.
A menys d'una hora de Barcelona, aquest enclavament del Moianès ha esdevingut una de les escapades més atractives de l'interior català per als que busquen natura, història i panoràmiques espectaculars.
Un castell roquer del segle XI al Moianès
El castell de la Popa, també conegut com a castell de Castellcir, és una fortalesa medieval documentada des de l'any 1014. Gran part de la construcció conservada pertany al segle XI. Durant l'edat mitjana va ser un punt estratègic per a la vigilància de la vall i el control de la riera de Castellcir-Tenes. La ubicació elevada permetia dominar visualment el territori, un avantatge defensiu clau a l'època.
El nom de “La Popa” procedeix de la forma de la roca, que recorda la part del darrere d'un vaixell. Aquesta singular silueta n'ha marcat tant la denominació com la imatge més reconeixible. La formació rocosa mesura aproximadament 100 metres de longitud i uns 7 metres d'amplada, fet que en reforça el caràcter de castell roquer perfectament integrat a l'entorn natural.
Amb el pas dels segles va perdre la funció militar, va passar a tenir un ús vinculat a l'explotació rural i finalment va ser abandonat. Actualment està protegit com a bé cultural d'interès nacional (BCIN), la màxima categoria de protecció patrimonial a Catalunya.
Què es conserva avui del castell de la Popa
El castell es troba en estat de ruïna consolidada i no es permet accedir a l'interior per risc de despreniments. Tot i així, les restes visibles permeten comprendre'n l'estructura medieval.
Es conserven:
- Restes de les muralles perimetrals
- La base de la torre principal
- Estructures defensives adaptades a la roca
- L'església romànica de Sant Martí de la Roca
La combinació entre arquitectura i geologia és allò que fa realment especial aquesta visita.
Com arribar al castell de la Popa des de Castellcir
El castell es troba al municipi de Castellcir (província de Barcelona), dins l'entorn natural del Moianès.
L'accés combina vehicle i senderisme. Es pot arribar amb cotxe fins a la cruïlla de Ca L'Antoja, a tocar de l'església de Sant Andreu. Des d'allà comença el tram a peu.
L'itinerari més habitual parteix de la plaça de l'Era, davant de l'Ajuntament de Castellcir. La ruta circular completa és d'aproximadament 8-9 quilòmetres, sense grans exigències tècniques, adequada per a una condició física normal.
Es recomana portar calçat de senderisme i descarregar-se el mapa prèviament, ja que, en alguns trams del bosc, la senyalització és escassa.
Què hi ha per veure a prop del castell de la Popa
La visita es pot completar amb altres punts d'interès del Moianès, una comarca coneguda pel patrimoni rural i els paisatges boscosos.
- Castellcir: petit municipi d'ambient tranquil, envoltat de boscos i cases tradicionals.
- La balma d'en Roma: cavitat natural vinculada a llegendes populars i antics relats de bandolers.
- Rutes del Moianès: senders senyalitzats entre masies i miradors, inclosa la Sauva Negra, fageda protegida dins el Pla d'espais d'interès natural.
- Església de Sant Andreu de Castellcir: temple romànic documentat des de l'any 939, amb elements del segle XI.
Una escapada diferent a prop de Barcelona
La imatge del castell suspès sobre la roca explica per si sola per què aquest racó del Moianès s'ha convertit en una de les excursions més recomanables a prop de Barcelona. És una comarca que encara no apareix a totes les guies turístiques, i part del seu atractiu resideix precisament en aquesta discreció.
Visitar el castell de la Popa és una manera diferent d'apropar-se a la història medieval catalana, en un entorn on el paisatge pesa tant com l'arquitectura.
El més destacat
