A pocs minuts de Tarragona hi ha un racó on la Mediterrània conserva un aire inalterat i on els banyistes gaudeixen d'un escenari difícil d'igualar: un castell medieval que s'enlaira sobre els penya-segats i que domina una petita cala d'aigües cristal·lines.
Es tracta de cala Jovera, un petit paradís natural situat al costat del castell de Tamarit, un dels paisatges més imponents de la Costa Daurada.
Així és banyar-se al costat d'una fortalesa del segle XI
El primer que crida l'atenció en arribar és la silueta del castell de Tamarit. Aixecat al segle XI per protegir la costa dels atacs procedents de la Mediterrània, avui segueix presidint aquest tram litoral des de dalt d'un promontori rocós.
La imatge resulta difícil d'oblidar: una petita platja de només 90 metres de longitud, l'aigua transparent reflectint tons turquesa i, a sobre, una fortalesa medieval que sembla treta d'una postal.
Un milionari nord-americà va rescatar el castell
La imatge i forma actual del castell la devem a un milionari nord-americà. El 1916, Charles Deering, una de les grans fortunes industrials de Chicago vinculades a la maquinària agrícola, va descobrir Tamarit gràcies al pintor Ramon Casas.
Fascinat per l'enclavament i per la llum del Mediterrani, va decidir convertir les ruïnes de l'antic castell en la seva residència. Per això va encarregar la restauració a l'artista i promotor Miquel Utrillo, que també havia participat en alguns dels grans projectes modernistes de Catalunya.
Gràcies a aquella intervenció, el castell va tornar a brillar, aquesta vegada incorporant elements d'inspiració romàntica i modernista que defineixen la seva imatge actualment.
Tot i que la construcció segueix en mans privades, banyar-se al seu costat és a l'abast de tothom. Actualment, al castell es duen a terme esdeveniments i casaments.
Una cala gairebé verge entre pins i roca
Arribar fins a cala Jovera té encant per si mateix. S'hi accedeix a través d'un corriol que surt de la propera platja de Tamarit i que travessa un paisatge de pins blancs i roca calcària des d'on es veu el mar.
Al final del camí apareix una petita cala solitària. El protagonisme el tenen el so del mar, la vegetació i una aigua especialment tranquil·la gràcies a la protecció natural que ofereix un sortint rocós que protegeix la riba. Això fa que la cala sigui perfecta per a famílies amb nens petits. Els còdols i la grava substitueixen la sorra fina, fet que reforça la sensació de trobar-se en un racó pràcticament salvatge.
Un castell imbuït de llegendes
Com passa amb molts castells medievals, Tamarit té una col·lecció d'històries i llegendes. La tradició parla de campanes que ressonen durant les nits de tempesta en record de les víctimes d'antigues epidèmies de pesta.
Altres llegendes expliquen que els contrabandistes difonien històries de bruixes i aparicions per mantenir allunyats els curiosos mentre feien les seves activitats a la cala a l'empara de la foscor.
El més destacat
