Catalunya és una de les destinacions més buscades per passar la jubilació. Zones de platja, costa, bons serveis, clima i fins i tot les àrees interiors són les més demandades per viure tranquil en aquesta època de la vida.
Els experts parlen de dos jubilats diferents a la comunitat. Cal diferenciar també entre els que venen de fora, els que es traslladen a altres llocs encara que siguin d'aquí i els que continuen a les seves zones d'origen.
A Catalunya conviuen dos mapes de la jubilació. "Un és el de les comarques més envellides de l'interior i el Pirineu, com ara el Berguedà, el Ripollès o la Terra Alta, on les persones grans es queden al seu lloc de tota la vida. L'altre és el de les comarques costaneres que atrauen els qui trien activament on retirar-se: les costaneres, com el Garraf, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Tarragonès...", respon Mercedes Blanco, CEO de Vecinos Felices i vocal de Pimec del Consell Assessor de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Carles Ribes, CEO i cofundador de The Barrio, també ho veu així: hi ha un mix interessant de ciutats i poblacions grans i mitjanes, ben servides i connectades que, a més d'una solució més assequible que una ciutat com Barcelona, ofereixen altres beneficis per a la jubilació com estar a prop de la natura.
Ribes parla del litoral català, "poblacions com Sant Feliu de Guíxols, algunes del Maresme, Tortosa, Reus o Calafell en són només alguns exemples. De la mateixa manera que altres poblacions d'interior o fins i tot prepirineu com Lleida, la Seu d'Urgell o Manresa", destaca.
“Qualitat de vida global”
El factor decisiu no és el clima, encara que hi ajudi. El que busquen els jubilats a Catalunya és la qualitat de vida global, tenir sanitat pública accessible, transport i connectivitat, tranquil·litat sense aïllament, vida cultural activa i un habitatge fàcil de mantenir. Segons Mercedes Blanco, "la persona que es jubila avui no busca apagar-se en un lloc bonic; busca continuar vivint amb qualitat molts anys més, i l'habitatge ha d'acompanyar aquesta decisió".
On compren habitatge els jubilats estrangers?
Els estrangers guanyen pes a Catalunya. La directora de Vecinos Felices destaca que procedeixen especialment de França, Alemanya, Regne Unit, Països Baixos i Itàlia, però cada perfil arriba per motius diferents.
Per exemple, “el francès per proximitat i clima, l'alemany i holandès per relació cost-qualitat, el britànic per sanitat i estabilitat post-Brexit, l'italià per afinitat cultural”.
El que és clar és que aquest tipus de jubilats es concentren en els pocs llocs que comentàvem abans: a la Costa Brava, el Garraf i el Tarragonès. Per a Blanco, "el jubilat europeu a Catalunya és un perfil residencial valuós i, en general, integrador. Compra o lloga per residir, no per especular; manté l'habitatge amb cura, participa a la vida comunitària…".
Per a The Barrio, depèn molt del tipus de jubilació que busqui cada persona. Però sí que veuen algunes zones que convergeixen amb alguns perfils clars. També incideix que el més clar és qui vol costa, clima suau, passeig i serveis a prop.
"Encaixen molt bé zones com Sitges, Vilanova i la Geltrú, Calafell, Tarragona, Cambrils, Sant Feliu de Guíxols o algunes poblacions del Maresme. Són llocs atractius perquè permeten mantenir una vida activa, amb mar, comerç, restauració, centres mèdics i una bona connexió amb Barcelona o altres capitals", respon el portaveu.
Després hi ha altres perfils, tant estrangers com a catalans, que busquen tranquil·litat, però sense quedar-se aïllat a zones com el Penedès, el Baix Llobregat, voltants de Girona, etc., i fins i tot Sant Cugat del Vallès per a pressupostos més alts, la Garriga, Cardedeu, Granollers, Vilafranca del Penedès, Girona o Banyoles.
Les cases que escull el jubilat català i l'estranger
A l'hora de parlar dels diferents tipus de jubilats hi ha diferències. Mercedes Blanco assenyala que el jubilat català, que majoritàriament es queda a casa, reforma i prioritza l'accessibilitat, mentre que l'estranger, arriba i prioritza el mar, el clima i una comunitat de serveis on no s'hagi d'ocupar del manteniment. "Tots dos comparteixen que l'habitatge ha de deixar de ser una càrrega i tornar-se un facilitador de la seva nova vida".
