Un informe d'idealista conclou que cada cop hi ha més persones que lloguen una habitació per viure-hi. En concret, l'oferta d'habitacions en pis compartit ha crescut un 22% interanual durant el primer trimestre del 2026. Entre els grans mercats l'oferta també ha pujat a Alacant (43%), Sant Sebastià (39%), Palma (30%), Madrid (28%), Sevilla (23%), Màlaga (20%), Bilbao (15%) i Barcelona (3%).
Analitzant aquestes dades, Germán Rabellino, cap de màrqueting de Wolo, creu que l'augment de l'oferta d'habitacions a pisos compartits a Barcelona és una resposta de supervivència del mercat.
“Davant la inseguretat jurídica i els límits de preu que afecten l'habitatge complet, molts propietaris han decidit fragmentar els seus pisos”, destaca. I alhora, el preu puja perquè hi ha una llei bàsica: la demanda dels que no poden pagar un pis sencer és tan massiva que acaba asfixiant fins i tot el mercat d'habitacions compartides.
Barcelona, ciutat amb lloguers d'habitacions a pisos compartits més cars
L'estudi destaca que Barcelona encara és la ciutat amb els lloguers d'habitacions més elevats, amb una mitjana de 600 euros al mes. A continuació, se situen Madrid (587 euros), Palma (500 euros), Sant Sebastià (470 euros), Màlaga (437 euros) i Bilbao (425 euros).
El preu del lloguer d'un pis sencer és equivalent ara al d'una habitació. Per a l'expert, això reflecteix un mercat que no funciona bé. "Pagar 600 euros per una habitació és el símptoma que l'accés a l'habitatge complet a Barcelona està gripat. No és que una habitació valgui això per si mateixa, és que l'oferta de pisos residencials ha caigut tant que aquesta s'ha convertit en l'única alternativa per a gran part de la població".
Per a Rabellino, no és una opció d'estil de vida, és una manca d'alternatives reals en contra de la qual lluiten cada dia a Wolo. “Oferim garanties i seguretat als propietaris perquè tornin a confiar en el mercat i bolquin els seus habitatges complets al lloguer de llarga estada”.
Canvi en els perfils de qui lloga habitació avui
El que crida més l'atenció a l'expert de Wolo és que el perfil s'ha professionalitzat i s'ha envellit. "Ja no parlem només d'estudiants. Ara veiem moltíssims professionals d'entre 30 i 45 anys, amb bons contractes i ingressos, que es veuen obligats a compartir", respon.
És gent que per solvència hauria d'estar en un lloguer residencial estable d'un pis complet, “però com que no hi ha estoc o són massa cars, acaben competint per una habitació”.
Contracte de lloguer o habitació?
Actualment hi ha una certa confusió quan una persona lloga habitació en un pis compartit, i és quin tipus de contracte s'ha de signar. Per a l'expert, aquest és un punt crític, "encara que el lloguer d'habitacions pugui semblar més flexible, la realitat jurídica a Catalunya ha canviat. Si l'habitació és la residència permanent del llogater, el contracte ha de respectar els límits de preus de la zona tensionada, exactament com un lloguer convencional d'habitatge complet".
A Wolo aposten sempre pel model residencial de llarga estada perquè, a més de ser l'únic que ofereix bonificacions fiscals reals, és el que dóna una seguretat jurídica total. "Gestionem tot el procés perquè el propietari no hagi de buscar dreceres contractuals que avui dia ja no ofereixen l'avantatge que molts creuen", respon Rabellino.
