El 19 de desembre de 2024, els alcaldes de deu ciutats europees van enviar una carta en representació dea 13,5 milions de ciutadans a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, expressant la seva preocupació per la crisi d'habitatge que afecta les seves regions metropolitanes. El document, titulat "Carta dels Alcaldes per a l'Habitatge", destaca que la situació actual al mercat immobiliari està arribant a nivells crítics, especialment a les grans ciutats, on l'escassetat d'habitatge assequible ha generat una crisi estructural que requereix solucions urgents i coordinades.
A la carta, els alcaldes assenyalen que la manca d'habitatge assequible no només afecta els sectors més vulnerables, sinó que també provoca l'expulsió de les classes mitjanes dels centres urbans. Aquest fenomen és degut, en gran part, a la influència creixent de grans fons d'inversió internacionals que, segons els signants, compren propietats massivament, encareixen els preus i transformen les ciutats en espais inaccessibles per als residents.
Jaume Collboni, en nom de Barcelona, subratlla en el text que "l'habitatge no es pot tractar com un producte de luxe ni com un bé especulatiu", i demana a les institucions europees que assumeixin la seva responsabilitat en aquesta qüestió. Entre les propostes concretes, els signants advoquen per una legislació comunitària que limiti la influència dels grans fons d'inversió en el mercat residencial, així com una regulació més estricta del mercat del lloguer per evitar pujades desproporcionades dels preus.
La missiva també insisteix en la necessitat d'harmonitzar les polítiques d'habitatge entre els Estats membres establint estàndards comuns que garanteixin el dret a l'habitatge com un pilar fonamental del benestar europeu. Els alcaldes demanen a la Comissió Europea que incorpori l'habitatge com un eix central a la revisió de les seves polítiques urbanes i que adopti una perspectiva més audaç en la lluita contra l'especulació.
Collboni i la resta dels signants recalquen que les ciutats són les principals afectades per les dinàmiques especulatives, però també són els actors més ben posicionats per implementar solucions innovadores i sostenibles. Per això, fan una crida a establir un marc de cooperació més estret entre les ciutats i les institucions europees.
La carta ha estat dirigida a la Comissió Europea, al Parlament Europeu i al Consell Europeu, amb l'esperança que aquestes institucions prioritzin l'habitatge a la seva agenda legislativa i adoptin mesures concretes que permetin revertir la crisi residencial. En un context en què les desigualtats urbanes estan augmentant, els alcaldes consideren que la UE té una responsabilitat històrica per garantir que l'habitatge no sigui un privilegi, sinó un dret accessible per a tots els ciutadans europeus.
Aquest moviment coordinat de grans ciutats reflecteix la creixent pressió sobre els governs locals per abordar una crisi global que supera fronteres. Ara, la resposta de les institucions europees serà determinant per demostrar el compromís amb els drets socials i el futur de les ciutats europees.
En aquest context, els alcaldes proposen:
- Establir un diàleg directe i estructurat entre les ciutats i la Comissió Europea, especialment amb el nou comissari encarregat d'habitatge, per aprofitar l'experiència local en el desenvolupament i el finançament d'habitatges socials i assequibles.
- Accelerar i optimitzar l'assignació de fons europeus destinats a projectes d'habitatge per garantir que les ciutats puguin accedir a aquests recursos de manera eficient per abordar simultàniament la construcció de nous habitatges, la lluita contra el sensellarisme i la millora de l'eficiència energètica del parc residencial existent.
Els alcaldes conclouen reiterant la seva disposició a col·laborar estretament amb les institucions europees per implementar una agenda urbana integrada que promogui la cohesió social i el benestar de les comunitats amb l'objectiu d'enfortir la legitimitat de les institucions europees davant dels seus ciutadans.