El Banc Europeu d'Inversions (BEI) ha ofert a Espanya la possibilitat de redirigir i accelerar pagaments de fons existents per un import de fins a 900 milions d'euros per reconstruir infraestructures crítiques després de la DANA que ha deixat més de 200 morts a l'est i sud del país, la majoria a la província de València.
Així ho ha anunciat la presidenta del BEI, Nadia Calviño, a Brussel·les durant la seva intervenció davant dels eurodiputats de la comissió de Pressupostos del Parlament Europeu.
"Hem preparat, juntament amb el govern espanyol, un paquet de suport financer urgent per redirigir i accelerar pagaments de fons existents fins a 900 milions d'euros per reconstruir infraestructures crítiques després de la DANA", ha explicat la presidenta del BEI.
D'aquesta manera, l'òrgan financer de la UE busca donar suport a Espanya en la reconstrucció de la mateixa manera que ja va desbloquejar una ajuda als països centreeuropeus afectats per les inundacions al setembre.
"No només és el correcte, sinó que és també el més intel·ligent", ha defensat, "ja que cada euro invertit en resiliència i adaptació fa estalviar entre cinc i set euros en reparació de danys".
Calviño ha destacat que aquests fenòmens "confirmen la necessitat d'invertir més en adaptació i resiliència" davant dels efectes de l'escalfament global i ha posat el focus sobre la gestió de l'aigua com a "àrea d'atenció creixent".
Entren en vigor els ajuts per als afectats per la DANA: requisits i terminis per sol·licitar-los
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat el 6 de novembre el pla d'ajuts de 10.600 milions d'euros destinat a pal·liar els efectes de la DANA, que preveu ajudes directes i mesures fiscals i laborals, a més de línies d'avals avalats pel govern espanyol per a pimes, autònoms i famílies per fer front a les despeses patides per la catàstrofe.
La DANA deixa gairebé 49.000 empreses afectades i un impacte de 21.819 milions, segons la Cambra de València
La Cambra de València ha xifrat en 48.722 les empreses perjudicades per la DANA a la província de València, amb una repercussió estimada de 21.819 milions al Producte Interior Brut (PIB), segons es desprèn del document 'Dades econòmiques de les empreses industrials, construcció i serveis dels 68 municipis més afectats per la DANA'.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.