Fer servir una targeta aliena es pot castigar amb presó encara que no s'arribi als 400 euros

El Tribunal Suprem confirma una condemna de sis mesos de presó per tres consumicions que sumaven 31,50 euros
Tribunal Suprem
Tribunal Suprem idealista/news

La sentència del Tribunal Suprem núm. 565/2026, de 25 de setembre, confirma que utilitzar de forma fraudulenta una targeta de crèdit o dèbit pot comportar una condemna de presó encara que l'import defraudat no arribi als 400 euros. La resolució analitza el cas d'un home que va pagar tres consumicions per un total de 31,50 euros.

Segueix idealista/news al canal de Whatsapp

Com es va utilitzar la targeta bancària sostreta

Els fets es remunten a la matinada del 14 de desembre del 2024, a Girona. Una dona era en un establiment quan li van sostreure la bossa, que contenia una targeta bancària.

La resolució no atribueix a l'acusat la sostracció de la bossa, sinó l'ús posterior del mitjà de pagament, que poc després va utilitzar en un altre local per pagar tres consumicions de 10,50 euros cadascuna.

Més tard, va intentar comprar una ampolla de whisky per 120 euros. Tot i això, l'operació es va rebutjar perquè la titular ja havia bloquejat la targeta. Aleshores, va ser detingut.

Per què l'Audiència de Girona va rebaixar la condemna?

El Jutjat Penal núm. 5 de Girona va condemnar l'acusat a sis mesos de presó pel delicte de l'article 249.1.b) del Codi penal, encara que va suspendre l'execució de la pena durant dos anys, condicionada al fet que no delinquís durant aquest període i reintegrés els 31,50 euros.

L'Audiència Provincial va revisar posteriorment la condemna i va considerar que, en no superar els 400 euros l'import defraudat, els fets s'havien de qualificar com a delicte lleu d'estafa. En conseqüència, va imposar una multa de dos mesos, amb una quota diària de 10 euros, cosa que sumava 600 euros.

El Ministeri Fiscal va recórrer aquesta decisió davant el Suprem perquè considera que l'Audiència havia aplicat indegudament la regla prevista per a l'estafa comuna a una conducta amb una regulació específica.

La clau és el precepte aplicable. L'article 248 preveu la modalitat lleu quan la quantia no excedeix els 400 euros mentre concorrin els altres requisits. Això no obstant, el 249.1.b) recull l'ús fraudulent de targetes bancàries i altres instruments de pagament diferents de l'efectiu i preveu penes de sis mesos a tres anys de presó. Per tant, defraudar menys de 400 euros no exclou una pena de privació de llibertat en aquests casos.

Per què el Tribunal Suprem descarta el límit de 400 euros

La Llei orgànica 14/2022, de 22 de desembre, va modificar el Codi penal per adaptar la legislació espanyola a la Directiva de la Unió Europea 2019/713, sobre la lluita contra el frau i la falsificació de mitjans de pagament diferents de l'efectiu.

L'Alt Tribunal destaca que els delictes en què s'utilitzen aquests instruments o les dades obrants tenen la seva pròpia regulació i característiques. També subratlla la importància de protegir la confiança dels usuaris.

D'aquesta anàlisi, la Sala Penal conclou que els articles 248 i 249 regulen modalitats delictives diferenciades, per la qual cosa el límit de 400 euros no és aplicable al frau previst en el 249.1.b) i adverteix de la paradoxa que suposaria castigar l'ús fraudulent d'una targeta amb una multa, mentre que l'article 249.3 preveu penes de privació de llibertat per a qui la posseeixi o adquireixi il·lícitament per utilitzar-la de forma fraudulenta.

Per això, estima el recurs del Ministeri Fiscal i restableix la condemna de sis mesos de presó, la indemnització de 31,50 euros més els interessos previstos a l'article 576 de la Llei d'enjudiciament civil i la resta de pronunciaments de la sentència inicial.