Com tenir un jardí (o hort) al terrat del teu edifici

Quin és el procés a seguir per tenir una coberta verda / Pixabay
Quin és el procés a seguir per tenir una coberta verda / Pixabay
8 d’agost 2018, Redacció

Tenir un hort urbà o una zona enjardinada al terrat del teu edifici és una manera perfecta per treure rendiment a una superfície que acostuma a estar desaprofitada. Són les anomenades cobertes verdes i en alguns països, com a França, ja existeixen lleis perquè les noves construccions les prevegin. En aquesta ocasió parlarem d’aspectes més pràctics en cas que la vostra comunitat s’ho estigui plantejant: quina paperassa és necessària? Quins tècnics intervenen? Com es fan? Poden fer-se a qualsevol edifici? Vegem cadascuna d’aquestes qüestions.

Les cobertes enjardinades o verdes poder ser de dos tipus, intensives o extensives. “Les intensives requereixen un manteniment similar al de les zones verdes: no hi ha limitació respecte al tipus de plantes que es poden tenir, només dependrà del disseny de la coberta. La seva capa de substrat ha de tenir una espessor mínim de 15 cm. Les extensives (ecològiques) requereixen un manteniment mínim. Estan dissenyades amb caràcter ecològic i sostenible. En elles s’utilitzen plantes que responguin a la condició de poc manteniment amb sistemes radicals de poca profunditat, bona capacitat de regeneració, sense arrel axonomorfa i 50 cm d’alçada màxima de creixement. La seva capa de substrat ha de tenir una espessor d’entre 4 i 15 cm”, explica Pablo García, d’Atrezo Arquitectos.

Abans de decantar-nos per una o l’altra, s’ha de realitzar un estudi previ amb un arquitecte que determinarà la viabilitat, o no, del projecte. Aquesta viabilitat depèn de diversos factors:

  • La classificació urbanística de l’edifici: s’ha de veure com el classifica el PGOU i si té algun tipus de protecció que no permeti realitzar aquestes substitucions.
  • Morfologia de l’edifici: la forma de la coberta ha de permetre la seva implantació. Per això, ha de ser plana o poder ser-ho. Que permeti l’evacuació d’aigua per baixants en el seu interior, ja que si és un edifici antic que aboqui aigua al carrer no serà possible.
  • Estructures portants: “S’ha d’avaluar el sistema estructural de l’edifici, com es distribueixen les càrregues fins als elements verticals (pilars, murs, pantalles...) i si aquests permeten un augment extraordinari dels esforços pel nou pes de la coberta. Es tracta d’una labor prèvia d’investigació sobre els projectes anteriors de l’edifici i de les proves i assajos sobre l’estructura actual. Si fos necessari, s’hauria de reforçar l’estructura constituint un projecte a part del propi de la coberta enjardinada”, explica.
  • Accessibilitat i manteniment: “Per poder garantir l’ús si es tracta d’una coberta intensiva, s’ha d’estudiar quina superfície serà verda i quina no, l’accés fins a la coberta, si serà transitable o no. No totes les cobertes verdes es poden trepitjar. De fet, les extensives no poder ser trepitjades. Si volem gaudir de la coberta i que estigui enjardinada, una altra opció és deixar una zona de coberta verda i una altra que no ho sigui, d’aquesta manera el manteniment serà més fàcil”.

El manteniment és fonamental i, com evidentment, té un cost, perquè pugui realitzar-se amb el menor cost i esforç hem de dissenyar prèviament la coberta conforme a les plantes autòctones de cada clima. És diferent, a més, segons el tipus de coberta. Per les intensives, és el mateix que el d’un jardí. “Dependrà bàsicament del projecte paisatgístic, s’han de cuidar sobretot les condicions de reg i la revisió periòdica dels embornals (per on surt l’aigua). És molt important revisar els embornals perquè la vegetació podria anul·lar la correcta evacuació d’aigua sobrant”, analitza.

Per les cobertes semi-extensives, que requereixen un major manteniment que les extensives, dependrà de les espècies vegetals utilitzades. Com a norma general, precisa de visites bimensuals. “En aquestes cobertes s’han d’incloure podes i retalls de vegetació, fertilitzacions i un control exhaustiu del reg, embornals i canals de desguàs”, explica García.

Les cobertes extensives amb crespinells i perennifòlies són les que requereixen un menor manteniment. Un cop la vegetació ocupi entre el 60 i el 70% de la superfície, els treballs es limitaran a 3 o 4 visites anuals.

I tot això està molt bé, però, quina paperassa necessites i on has de presentar-la per muntar-te un jardí o un hort al terrat del teu edifici? Es requereixen diverses coses:

  • Presentar un projecte firmat per un arquitecte i visat pel Col·legi Professional a l’Ajuntament. Si es tracta d’un bloc de veïns el consentiment de tota la comunitat. Si es tracta d’una obra major, s’haurà de tramitar pel procés ordinari.
  • Un paisatgista que dissenyi l’espai amb la vegetació més adequada.
  • El pagament de la taxa de llicència urbanística i de l’impost de construccions i obres. Per una coberta de 100 m2 serien aproximadament 500 euros de llicència i 700 euros d’impost.
  • On s’han de presentar aquests documents? “A l’Ajuntament, a urbanisme, com si es tractés d’una obra major. S’haurà de seguir el procés ordinari, de manera que el temps de resposta pot ser superior a 3 mesos. Si l’edifici permet l’obra però està catalogat, necessitarà també tenir el vistiplau de Patrimoni”.