El Jutjat contenciós administratiu número 2 de Pamplona acaba de desestimar sis demandes interposades en les quals se sol·licitava l'exempció de tributar en l'IRPF per la prestació per maternitat i paternitat. Encara que aquestes sentències són recurribles en cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Navarra, els contribuents navarresos hauran de tributar mentrestant el seu IRPF.
L'exempció en l'IRPF de la prestació per maternitat i paternitat és un tema ja resolt a nivell estatal, arran de la famosa sentència del Tribunal Suprem d'octubre de 2018. El Reial decret llei 27/2018 va modificar l'article 7.h) de la Llei d'IRPF, per contemplar expressament l'exempció de les prestacions per maternitat o paternitat percebudes del règim públic de la Seguretat Social, i de les mutualitats de previsió social que actuïn com a alternatives al règim especial de treballadors autònoms. A més, l'exempció també s'estén a la retribució percebuda durant els permisos per part, adopció o guarda i paternitat pels empleats públics enquadrats en un règim de Seguretat Social que no doni dret a percebre prestació de maternitat o paternitat.
Però els navarresos no poden gaudir ara com ara d'aquesta exempció, a causa de les diferències existents entre la normativa foral navarresa de l'IRPF i l'estatal. “I és que l'article 7.k) d'aquesta norma no inclou com a prestació exempta de l'IRPF la de maternitat. I tampoc inclou altres paràgrafs que sí que contempla l'estatal. Per això, no estem davant normatives idèntiques”, assenyala José María Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico.
“I no és només això. A la Memòria justificativa que acompanya la Llei foral 22/2012, s'indica, de manera clara i precisa, que s'exclou la prestació de maternitat com a exempta de l'IRPF. Tot això ha portat al Jutjat a concloure que “la voluntat del legislador foral ha estat la d'excloure com a renda exempta de l'IRPF les prestacions per maternitat”, assegura l'advocat d'Ático Jurídico.
El Jutjat no discuteix que totes les mares, incloses les navarreses, tenen dret a la prestació per maternitat, sinó que se centra en el tractament fiscal, que és diferent a Navarra de com és a l'Estat. Considera que el principi d'igualtat no es pot entendre com a uniformitat en matèria financera o en qualsevol altra, ja que acabaria amb el principi d'autonomia.
Finalment, el Jutjat delega en el legislador la possibilitat d'acabar amb aquesta diferència de tracte i deixa un missatge clar a la sentència: “Serà el legislador qui, si s'escau, o si vol, després dels tràmits oportuns en l'àmbit parlamentari, adapti o modifiqui la norma que aquest òrgan jurisdiccional ha d'aplicar”.
En opinió de Salcedo, el criteri del Jutjat és que la prestació de maternitat i paternitat queda subjecta a l'IRPF a Navarra per voluntat del legislador, tret que en el futur es modifiqui la normativa existent.
El més destacat
