Les despeses hipotecàries continuen generant titulars. La jutgessa titular del Jutjat Mercantil número 1 de Badajoz, Zaira González, ha elevat una qüestió prejudicial al Tribunal Superior de Justícia europeu sobre el repartiment de les despeses hipotecàries quan la clàusula s'ha declarat abusiva.
Aquesta qüestió prejudicial es produeix després que Adicae presentés una demanda col·lectiva. Aquesta associació assegura que la batalla judicial contra la pràctica generalitzada de la banca d'imposar al consumidor totes les despeses de la formalització d'hipoteques, mitjançant una clàusula que s'ha aplicat a milions de préstecs, avança cap a un pronunciament de la Unió Europea.
El jutjat Mercantil qüestiona les últimes sentències del Tribunal Suprem en què repartia salomònicament totes les despeses hipotecàries excepte la de la taxació, sobre la qual no es pronunciava. Sosté que el Suprem ha dictat "resolucions contradictòries entre elles que han portat els jutjadors, consumidors i banca a una preocupant situació d'inseguretat jurídica", cosa que al final haurà de resoldre el Tribunal Europeu.
La jutgessa del cas es qüestiona si “la declaració de nul·litat per abusiva d'una clàusula que atribueix totes les despeses al prestatari pot ser moderada quant als efectes restitutoris després de ser declarada nul·la pel seu caràcter abusiu”.
Pel mateix motiu es pregunta si “s’han de distribuir a parts iguals entre el prestador i el prestatari les despeses de notaria i gestoria” o “si s’han de seguir imposant al prestatari les despeses de taxació de l'immoble i l'impost que grava la constitució de la hipoteca”. En aquest sentit, recorda els articles 5, 6 i 7 de la Directiva Europea 93/13/CEE de 1993, que fan referència a aquestes consideracions, i afegeix l'"efecte restitutori" que es deriva de l'aplicació d'aquestes nul·litats, això és, pregunta a la UE directament quin motiu hi ha perquè la banca no torni als consumidors el que s’ha cobrat indegudament.
Adicae estima que el consumidor pot recuperar com a mínim 1.000 euros de mitjana de la banca, tenint en compte només la meitat de les despeses de notaria i gestoria, i la totalitat del registre.
A més d'aquestes quantitats ja reconegudes en favor dels consumidors, ADICAE obre ara la porta, a través d'aquesta qüestió prejudicial, al fet que el consumidor pugui recuperar la taxació, sobre la qual l'alt Tribunal no s'ha pronunciat, i l’IAJD.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.