Espanya continua sent atractiva per a l'inversor. La consultora immobiliària Cushman&Wakefield ha presentat l'informe Investors' Survey, elaborat a partir d'una enquesta realitzada a reconeguts inversors a Espanya, que permet conèixer la seva visió del mercat espanyol durant el període de confinament i el futur a curt termini després de la pandèmia. Segons es desprèn de l'estudi, els inversors compten amb 40.000 milions disponibles per invertir en el mercat immobiliari d'Espanya.
L'informe presentat compta amb l'opinió d'inversors principalment de capital estranger. El 72% dels enquestats correspon a fons d'inversió, socimis o reits, una combinació de perfils que reflecteix a la perfecció l'activitat d'inversió en tots els sectors immobiliaris durant els últims dos anys (75% de capital internacional davant del 25% de fons nacionals).
Espanya genera un gran interès per als inversors i atreu capital de totes les nacionalitats. Segons es desprèn de l'informe elaborat per la consultora immobiliària, els inversors estan actius i donant continuïtat a la seva activitat. De fet, més del 51% dels inversors enquestats asseguren que no modificaran l’estratègia d'inversió després de la pandèmia, el 33% reconsidera el perfil de risc i el 16% avalua diferents classes d'actius.
Quant a la previsió de futur a curt i mitjà termini, el 63% dels inversors considera que el mercat en general recuperarà l’activitat normal en els pròxims 18 mesos. No obstant això, l'informe fa pensar que, en termes de lloguer de rendes, l'activitat en el sector logístic tornarà a la normalitat en un període d'entre tres i sis mesos, davant d'altres sectors que tindran una recuperació més lenta fins el 2021 o 2022.
Segons l'estudi dut a terme i les respostes dels inversors, la logística i l'habitatge de lloguer despunten quant a tipologia d'actiu per invertir per sobre de qualsevol altre segment. D'altra banda, les ganes d’invertir en el sector de les oficines i els immobles de residències de tercera edat es manté estable, sense grans modificacions.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.