Article escrit per l'advocada Helena Pascual, advocada a Versus Estudio Jurídico i autora del blog Entre Códigos i Leyes
El 26 de desembre de 2020 prescriuen tots els deutes contrets entre el 7 d'octubre de 2005 i el 6 d'octubre de 2015.
La modificació l'any 2015 de l’article 1964.2 del CC introduïda a la Llei 42/2015 del 5 d'octubre va reduir de 15 a 5 anys el termini general per interposar accions personals amb la finalitat d’exigir el compliment d'obligacions.
Per si no fos prou, per a aquelles accions el termini de prescripció de les quals era de 15 anys, la Disposició Transitòria Cinquena de la Llei 42/2015 va establir un termini de prescripció màxim de 5 anys després de l'entrada en vigor de la Llei, és a dir, tots aquests deutes prescriurien el dia 7 d'octubre de 2020, encara que tinguessin un termini de prescripció més ampli.
Així s'estableix la prescripció segons la data en què es va contreure l'obligació:
- En les obligacions nascudes a partir del dia 1 de gener de 2005 i fins el 6 d'octubre de 2005, s'aplica l'antic termini de prescripció de 15 anys, i per tant, aniran prescrivint durant aquest any 2020.
- Les obligacions contretes a partir del dia 7 d'octubre de 2005 i fins el 6 d'octubre de 2015, malgrat estar subjectes al termini antic dels 15 anys de prescripció, s'aplica la regla transitòria inclosa en la modificació de l'any 2015 i prescriuran el 26 de desembre de 2020.
- Les obligacions originades a partir del dia 7 d'octubre de 2015 prescriuran al cap de 5 anys des que se’n va poder exigir l’abonament, conforme a la nova modificació.
Per què prescriuen el 26 de desembre i no el 7 d'octubre? Atenció amb els efectes de la COVID-19
La Disposició Addicional Quarta del Reial decret 463/2020 de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per gestionar la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, inclou la suspensió dels terminis de prescripció i de caducitat de qualssevol accions i drets. Posteriorment, el Reial decret 537/2020 de 22 de maig va alçar la suspensió amb efecte a partir del dia 4 de juny de 2020.
Per tant, per calcular la prescripció i caducitat d'una acció, hem de tenir en compte que, a causa de l'estat d'alarma ocasionat per la pandèmia, els terminis de prescripció han quedat suspesos durant aquestes dates durant 80 dies, per la qual cosa el termini màxim de prescripció per a aquells deutes que prescrivien com a molt tard el 7 d'octubre de 2020, tindrà lloc el 26 de desembre de 2020.
Igualment, si el deute prescrivia dins del període en què van quedar suspesos els terminis, caldrà afegir els dies que van quedar en suspens.
Vegem-ne alguns exemples:
Si vas contreure un deute el 20 d'agost de 2005, encara no ha prescrit, ja que si bé inicialment prescrivia el 20 d'agost de 2020, la suspensió dels terminis per la COVID-19 obliga a afegir 80 dies a partir del 20 d'agost, motiu pel qual finalitza el 8 de novembre de 2020.
Si vas contreure un deute el 25 de novembre de 2005, encara que amb la nova modificació del CC el deute prescrivia el 7 d'octubre de 2020, la suspensió dels terminis per la COVID-19 obliga a afegir 80 dies a partir del 7 octubre de 2020, motiu pel qual finalitza el 26 de desembre de 2020.
A quines obligacions s'aplica la prescripció
La reducció de l'antic termini de prescripció ha afectat multitud de relacions jurídiques: factures impagades, reclamació d'indemnització per danys i perjudicis, etc. (Fins i tot de productes financers complexos la reclamació dels quals molts clients creien prescrita).
Com s’interromp la prescripció
És possible interrompre el termini de prescripció enviant al deutor, o a qui hagi de complir l'obligació, una reclamació extrajudicial fefaent abans de la data de prescripció i, centrant-nos en les obligacions el termini de prescripció de les quals s’ha escurçat, caldrà enviar-la abans del dia 26 de desembre de 2020. Per fefaent s’entén qualsevol reclamació que pugui acreditar que la persona a la qual va dirigida l’hagi pogut rebre.
La conseqüència d'aquesta interrupció és que tornarà a començar el termini de prescripció, que aquesta vegada serà de 5 anys, tal com estableix el Codi Civil.
Per això, tant si ets deutor com creditor, has d'estar molt atent als nous terminis de prescripció que va establir el Codi Civil l'any 2015, així com a l'efecte de la suspensió dels terminis derivats de l'estat d'alarma.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.