Més canvis a la capital catalana de la mà d'Ada Colau. L'Ajuntament de Barcelona començarà les obres de la superilla de l'Eixample el juny, amb la transformació dels quatre eixos verds als carrers de Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell. La iniciativa, també criticada per alguns estudis perquè suposadament augmentarà la contaminació, s'emmarca dins del projecte 'Superilla Barcelona'.
La previsió del consistori és acabar les obres durant el primer trimestre del 2023, uns treballs que comptaran amb un pressupost de 52,7 milions d'euros (48,2 milions per als eixos i 4,5 milions per a les places) i permetran guanyar 58.000 m2 d’espai públic per al vianant.
Els quatre primers eixos verds tindran uns criteris comuns d'usos, mobilitat, espais verds, accessibilitat, paviment, mobiliari i enllumenat amb la intenció que el nou model de carrer sigui únic per a totes les transformacions que es duguin a terme a la ciutat.
Les places es crearan a les cruïlles de Consell de Cent amb Girona i Comte Borrell, que es convertiran en espais cívics i activitats, i a Enric Granados i Rocafort, que seran zones enjardinades que potenciaran el verd i l'estada. A més, als quatre eixos apareixeran 31 petites places a les cruïlles amb carrers transversals que seran llocs d'estada, espais de joc infantil i permetran un recorregut a peu continu.
Només es permetrà la circulació de vehicles a 10 quilòmetres/hora, fonamentalment dels veïns, els serveis i les emergències, ja que els vianants tindran tota la preferència i els cotxes hauran de girar obligatòriament a cada cantonada sense poder entrar al tram següent d’eix verd.
S'eliminarà l'asfalt i s’emprarà panot (rajola de formigó amb el disseny de la flor de Barcelona) i granit com a paviment. El verd passarà d'ocupar un 1 % a constituir el 12 % de la via i es plantaran més de 400 arbres nous i 7.930 m2 d'espècies arbustives.
El terreny serà permeable per reutilitzar l'aigua de la pluja, els carrers seran accessibles i de plataforma única i hi haurà més mobiliari urbà i una il·luminació a escala humana amb fanals més baixos i situats al centre.
Aquest projecte, que té l’horitzó al 2030, preveu crear 21 eixos verds (33 quilòmetres) a l'Eixample, que generaran 33,4 hectàrees d'espai per a vianants i 6,6 de verd urbà, i se suma a les transformacions que el consistori està duent a terme a la mateixa línia a l'Avinguda Meridiana, la Via Laietana i Pi i Margall, entre d'altres.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.