Les prestacions socials són un dels assumptes que més preocupen molts espanyols. No n'hi ha prou de saber quins són els requisits per tenir-hi accés, sinó que també és important tenir clara la quantia que s'obté de cadascuna. Sens dubte, les més abonades són les prestacions contributives, és a dir, les de jubilació, viduïtat, etc.
La Seguretat Social ha explicat al seu compte d'atenció al ciutadà de Twitter que aquesta prestació es calcula “aplicant un percentatge a la base reguladora de la seva prestació, que és una quantia determinada en funció de les bases de cotització del període que es té en compte per a la prestació ”. Aquest mètode es fa servir per calcular altres pensions com l'atur, per exemple.
Les pensions per jubilació suposen més de 6,2 milions dels 9,9 milions de prestacions que es concedeixen a Espanya. Amb un gran nombre de treballadors gairebé en edat de retirar-se, fins i tot de manera anticipada, és important saber com calcular aquesta quantia.
Com calcular la base reguladora
Des de la reforma de les pensions el 2011, s'ha produït un augment progressiu de les bases de cotització necessàries per calcular la base reguladora. Per això, a partir del 2013 aquesta quantitat s'ha incrementat cada any fins arribar al 2022.
Aquest any, el mètode consisteix a sumar les bases de cotització dels darrers 25 anys (300 mesos) i dividir el resultat entre 350. L'any passat, en canvi, calia tenir en compte dels darrers 24 anys i el divisor era de 336 .
El percentatge a què el treballador té dret depèn del nombre d'anys cotitzats que tingui. El mínim necessari per cobrar la jubilació són 15 anys cotitzats, amb què la persona pot optar a cobrar un 50 % de la base reguladora. En cas de no arribar a la quantia mínima que li correspon, se li aplica un complement que augmenti l'import fins a la xifra necessària.
Posteriorment, el percentatge a què aquesta persona té dret augmentarà conforme sumi mesos i anys de cotització. Durant els 106 mesos següents, el treballador aconsegueix un 0,21 % de la base per cadascun. Després, per cadascun dels 146 mesos restants la xifra baixa a un 0,19 %.
En conclusió; per cobrar el total de la jubilació, el ciutadà ha de tenir un total de 36 anys treballats, però això no vol dir que l'import de la pensió augmenti, ja que el que cal tenir en compte és aquesta base reguladora. Per aquest motiu, és important cotitzar per bases de certa quantia els darrers anys de feina previs a la jubilació.
A quines altres prestacions es destina la resta de la base reguladora
En el cas de la jubilació el percentatge que rebem depèn de cadascú, però a la resta de les pensions el valor és predeterminat.
- Les pensions per viduïtat: generalment estan al 52 %, però poden variar fins al 70 % en funció de les circumstàncies personals del beneficiari, com les càrregues familiars o ingressos baixos.
- Les pensions d'incapacitat permanent: la quantia va des del 55 fins al 100 % de la base reguladora (per a les persones amb gran o absoluta invalidesa). Segons la Seguretat Social: “les quantitats poden augmentar d'un 30 a un 50 % quan la lesió es produeixi per màquines, artefactes o en instal·lacions, centres o llocs de feina que no tinguin els dispositius de precaució reglamentaris, els tinguin inutilitzats o en males condicions. També quan no s'hagin observat les mesures de seguretat i higiene a la feina o les mesures elementals de salubritat o d'adequació personal a cada feina”.
- La prestació contributiva per desocupació: en el cas de l'atur, tenim dret a cobrar el 70 % de la base reguladora durant els primers sis mesos i després la xifra baixa al 50 %.
Article vist a
El aviso de la Seguridad Social: así se calcula tu pensión de jubilación (El Economista)
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.