La Comissió Europea, a través del seu vicepresident i màxim responsable del Pacte Verd Europeu, Maros Sefcovic, ha anunciat que cinc ciutats espanyoles (Madrid, València, Valladolid, Vitòria-Gasteiz i Saragossa) rebran l''etiqueta missió' (Mission Label), després de l'avaluació dels acords climàtics.
Així ho va anunciar dijous passat a Brussel·les amb motiu de la celebració de la Setmana Europea de les Regions i de les Ciutats, en reconeixement al procés impulsat per aquestes ciutats i com a eina d'ajuda per facilitar l'accés al finançament nacional, regional i de la Unió Europea, així com la inversió privada en el marc de la Missió Europea de Ciutats.
La Comissió Europea va llançar cinc missions el 2021, dins del Programa Horitzó Europa, amb l'objectiu d'accelerar la implementació del Pacte Verd Europeu, entre elles la missió de ciutats climàticament neutres i intel·ligents, que constitueix un dels principals instruments per posar la innovació al servei de la transició ecològica i digital de les ciutats.
La missió involucra administracions, empreses, inversors i ciutadans amb l'objectiu de promoure que 100 ciutats de la UE aconsegueixin la neutralitat climàtica el 2030 i es converteixin, a més, en un hub d'innovació i experimentació perquè totes les ciutats europees assoleixin aquest mateix objectiu a mitjan segle.
El 25 de novembre de 2021, la Comissió va llançar la convocatòria d''expressió d'interès' perquè les ciutats poguessin sol·licitar ser part d'aquesta missió i enviar informació sobre la seva situació actual, les actuacions en marxa i els plans de futur per assolir la neutralitat climàtica els 2030.
La convocatòria es va tancar a finals de gener de 2022, amb un total de 377 ciutats candidates procedents de tots els Estats membres de la UE, entre les quals n’hi havia 25 d’espanyoles, i també de vuit països associats (inclosos el Regne Unit i Noruega).
El procés de selecció va concloure l'abril del 2022, amb l'anunci de les 100 ciutats de la UE convidades a formar part de la Missió Europea, a més de 12 d'Estats associats més. Entre aquestes, es van seleccionar set ciutats espanyoles (Barcelona, Madrid, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria-Gasteiz i Saragossa), que concentren el 16 % de la població del país.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.