El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
A la STS 865/2025, de 2 de juny va confirmar que, encara que l'enllaç estigui pràcticament trencat i la relació sigui gairebé inexistent, amb això no n'hi ha prou per apartar-los de la seva legítima hereditària. La clau són el motiu i la prova.
Quan permet la llei desheretar un fill a Espanya?
Com hem comentat altres vegades, no és possible desheretar un fill lliurement. El Codi civil espanyol estableix un llistat tancat de causes que s'han de donar perquè un testament que exclou un hereu forçós tingui validesa legal.
Entre elles hi ha el maltractament d'obra, recollit a l'article 853.2, concepte que la jurisprudència ha ampliat en incloure el maltractament psicològic, però amb matisos, perquè aquesta causa es consideri vàlida, ha de concórrer un dany emocional provat, que aquest perjudici sigui imputable a l'hereu i que es tracti d'una conducta injustificada.
N'hi ha prou amb la manca de contacte per desheretar un fill?
El Suprem recorda que una relació deteriorada, per si sola, no compleix aquests requisits. La llei exigeix que hi hagi una causa legal i provada, com el maltractament físic o psicològic. Allunyar-se, perdre el contacte o no mantenir una relació afectiva amb el pare no es considera suficient.
Abandonament o conflicte familiar?
En el cas jutjat, un home va desheretar els seus tres fills adoptius després de la separació matrimonial i va deixar el patrimoni en mans dels nebots. Va al·legar que els fills l'havien abandonat emocionalment i no li van prestar atenció durant els darrers anys de vida. Però el distanciament va començar quan dos dels fills eren encara menors, i no va quedar demostrat que fos imputable exclusivament a ells. Tampoc no va constar que s'haguessin negat a tenir contacte amb el pare. Segons el parer del tribunal, no hi havia prou prova de maltractament psicològic.
Què considera el Suprem maltractament psicològic?
Perquè hi hagi maltractament psicològic amb rellevància jurídica, hi ha d'haver un comportament que hagi generat un dany emocional real i que a més sigui responsabilitat directa de l'hereu. En aquest assumpte, ni l'historial mèdic del pare ni els seus actes posteriors donaven suport a aquesta versió.
De fet, el pare va ocultar de forma deliberada l'existència dels seus fills a l'historial clínic durant la seva malaltia, cosa que per al Tribunal Suprem evidencia que el distanciament no va ser exclusivament imputable als hereus.
A més, el Suprem recorda que el pare va atorgar testament i va desheretar els fills tres anys després de la separació matrimonial, quan encara no havia emmalaltit greument. Per tant, la suposada manca d'assistència durant la seva etapa final de vida no va ser la causa real del desheretament, ja que la decisió es va prendre molt abans que la seva salut es deteriorés.
La legítima hereditària: un dret que ha de prevaldre
El tribunal recorda que a l'ordenament jurídic espanyol, la llegítima hereditària —la part mínima de l'herència que correspon per llei a determinats hereus— no està subjecta a qüestions d'afecte, ja que es configura com un dret vinculat al parentiu, no a l'afinitat emocional.
Quines proves s'exigeixen per desheretar per maltractament psicològic?
El Suprem estableix una línia clara que cal tenir en compte a l'hora de redactar un testament amb intenció d'excloure un fill, i és imprescindible aportar fets concrets i documentats, demostrar que el testador va patir un perjudici real i que el comportament de l'hereu va ser injustificat i sense participació del testador. Si no, la clàusula de desheretament es podria impugnar i el fill recuperaria la llegítima.
3 mites sobre el desheretament que has de conèixer
Tot i la claredat de la llei i de les recents sentències del Tribunal Suprem, encara circulen creences errònies sobre el desheretament a Espanya, i per això en desmentirem tres de les més repetides:
"Un pare pot desheretar els seus fills si vol perquè són els seus diners"
El dret a testar lliurement està limitat per la llegítima, porció del patrimoni del testador que s'ha de reservar a determinats hereus, coneguts com a hereus forçosos. Així ho recull l'article 806 del Codi civil espanyol.
En concret, els fills i descendents tenen dret a rebre dos terços del cabal hereditari: un com a llegítima estricta i un altre com a millora (article 808). El testador no els pot privar d'aquesta llegítima llevat que hi concorri alguna de les causes taxades, que a més han d'estar expressament indicades i prou provades.
"Si no em parlo amb el meu fill des de fa anys, puc deixar-lo fora del testament"
La manca de relació familiar, fins i tot perllongada en el temps, no constitueix per si sola una causa legítima de desheretament. El Suprem ha reiterat que la degradació afectiva, el distanciament o el "refredament" de la relació entre pare i fill no es poden considerar maltractament psicològic.
Per tant, no tenir tracte amb un fill, encara que sigui dolorós, no habilita el testador per desheretar-lo, llevat que l'absència de contacte derivi d'una conducta objectivament maltractadora, provada i no justificada.
"Els fills adoptius hereten menys que els biològics"
L'article 108 del Codi civil espanyol disposa que la filiació adoptiva produeix els mateixos efectes que la biològica, per la qual cosa un fill adoptiu tindrà els mateixos drets successoris que un biològic, incloent-hi la consideració d'hereu forçós, per la qual cosa un testador no pot discriminar entre fills adoptius i biològics en repartir l'herència.
No tot distanciament familiar pot justificar un desheretament
Aquesta decisió de l'Alt Tribunal deixa clar que no es pot fer servir el testament com a càstig. El desheretament dels fills és una figura excepcional i exigeix una motivació i proves sòlides. La manca de contacte no equival a maltractament i el dret a heretar no depèn de l'afecte, sinó del vincle legal.
