La subhasta de cinc edificis de l'Hospital Clínic de Barcelona ha fracassat i ha deixat en suspens una operació que pretenia finançar l'expansió i la millora del centre hospitalari. Tot i que s'esperava que la licitació atregués l'interès de diversos inversors, només es va presentar una oferta d'un comprador privat, que finalment va ser rebutjada. Aquesta situació ha provocat una sèrie de tensions entre l'Ajuntament de Barcelona, que es planteja fer servir el dret de tempteig i retracte, la Generalitat i l'administració de l'hospital, que ara busquen alternatives per donar sortida a aquests immobles situats a l'Eixample, una de les àrees més cotitzades de la ciutat.
El projecte de venda d'aquestes finques formava part d'una estratègia del Clínic per obtenir els recursos necessaris que li permetessin ampliar les instal·lacions. La manca d'interès en la subhasta ha estat una sorpresa per a molta gent, atès que la ubicació dels edificis, al centre de Barcelona, és altament atractiva per a inversors i promotors. Tot i això, les ofertes no han estat suficients per satisfer les expectatives econòmiques de l'hospital ni per garantir la viabilitat del projecte.
Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament de Barcelona ha expressat el seu interès per estudiar la compra d'almenys dos dels cinc edificis subhastats. L'objectiu seria destinar-los a usos socials oa habitatge públic, tot i que el consistori encara no ha concretat cap acord. Aquesta iniciativa forma part del compromís del govern municipal per ampliar el parc d'habitatges socials i frenar l'especulació immobiliària a la ciutat.
Tot i les dificultats, la Generalitat de Catalunya també està involucrada en les negociacions i s'ha mostrat oberta a col·laborar amb l'Ajuntament i l'hospital Clínic per trobar-hi una solució. Totes tres parts han mantingut reunions per discutir possibles alternatives a la subhasta fallida, incloent-hi la possibilitat d'una nova licitació amb condicions més flexibles o la venda directa dels edificis a institucions públiques.
Un dels factors que podria haver influït en el fracàs de la subhasta és la situació actual del mercat immobiliari a Barcelona. En els darrers anys, la ciutat ha experimentat un alentiment en el nombre de transaccions i una major cautela per part dels inversors, a causa de la incertesa econòmica i de les regulacions més estrictes imposades per les administracions locals per protegir l'accés a l'habitatge.
A més, els edificis en qüestió, en estar situats en una àrea que històricament ha estat residencial, tenen certes limitacions urbanístiques que podrien haver descoratjat els inversors privats interessats en projectes de més envergadura o rendibilitat ràpida. No obstant això, aquests factors no semblen suficients per explicar completament la manca d'ofertes, atès el valor estratègic de les propietats.
El futur d'aquests immobles continua sent incert, tot i que s'espera que les properes setmanes es prenguin decisions que n'aclareixin el destí. Mentrestant, la manca de resultats a la subhasta posa de manifest les dificultats per dur a terme operacions immobiliàries de gran magnitud en el context econòmic i social actual de Barcelona, on l'accés a l'habitatge i l'ús del sòl són cada vegada més temes sensibles.
El cas de l'hospital Clínic posa de relleu les tensions entre la necessitat de finançar projectes públics a través de la venda de patrimoni i la pressió creixent per destinar aquests recursos a finalitats socials. Les negociacions continuen, i serà fonamental el paper de les administracions públiques per garantir una solució que beneficiï tant la ciutadania com el centre sanitari.
El Sindicat de Llogateres, també en contra
El Sindicat de Llogateres, que agrupa llogaters afectats per aquesta subhasta, ha tingut un paper actiu en la defensa dels veïns que resideixen als edificis subhastats. A través de diverses protestes, el sindicat ha exigit crear una taula de negociacions que garanteixi el dret a l'habitatge de les persones afectades. Segons la seva versió, la subhasta representa una amenaça directa per accedir a l'habitatge a Barcelona, en una ciutat que ja té greus problemes d'oferta per al lloguer assequible.
Si bé els representants del sindicat van aconseguir accedir a l'acte de la subhasta per exigir que les administracions involucrades, incloent-hi l'Ajuntament i la Generalitat, protegeixin els llogaters de possibles desnonaments, la seva presència va ser anecdòtica i sense rellevància, ja que la subhasta va resultar fallida, però perquè no hi havia ofertes de compra dels edificis.
Collboni s'estrena amb el tanteig i retracte: inverteix 2,4 milions en un edifici del Raval
Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, se serveix d'una de les eines més útils dels ajuntaments per sumar habitatge al parc públic a cop de talonari: el tanteig i retracte. L'Ajuntament acaba de segellar la compra d'un edifici d'habitatges al barri del Raval, on preveu invertir uns 2,4 milions d'euros, xifra que n'inclou la rehabilitació.
Catalunya inverteix 17,7 milions a comprar gairebé 400 habitatges per tanteig a BBVA
La Generalitat de Catalunya suma habitatge públic al territori amb la compra d'un paquet de 395 habitatges a través del dret de tanteig al BBVA per un import de 17,7 milions d'euros. L'objectiu de l’operació és ampliar el parc públic de lloguer social, format per 18.281 habitatges. Aquests pisos estaven administrats des del 2021 per l’Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) mitjançant un conveni de cessió amb l'entitat financera.