Què passa en un món on no tots fem vacances a l'agost, on costa menys anar-se’n un cap de setmana de viatge a una capital europea que pagar un sopar a la guingueta de la platja i on la feina i l’oci circulen pel telèfon sense barreres ni restriccions?
Daniel Córdoba Mendiola, expert en anàlisi de tendències i fundador de The Hunter, assegura que un dels canvis que es comencen a detectar, i de què encara no es parla gaire, és la repercussió que tindran aquests canvis socials en un dels conceptes que millor expliquen la realitat social espanyola: la segona residència.
El litoral espanyol i algunes zones de muntanya estan infestades de “segones residències”, unes propietats que estan tancades bona part de l'any i que durant els mesos d'estiu i alguns caps de setmana s'omplen de persones que arriben aquí per desconnectar, passar-s’ho bé i gaudir de tot allò que no s'han plantejat fer on viuen bona part de l'any.
Aquests terrenys, xalets, apartaments, cases… tenen costos de manteniment, no solen estar equipats amb tot el que ara requereixen les llars espanyoles i no poden competir amb la varietat, l’atractiu i els preus que veiem en desplegar el menú de qualsevol llistat de destinacions d'una aerolínia lowcost.
Quan l'oci s'allunya d'una propietat fixa (o d'un cotxe)
De la mateixa manera que ha passat amb el lliurament a domicili o els rentings en els cotxes o els serveis de streaming, la indústria immobiliària s’ha de mobilitzar per no quedar-se enrere. Aquí és on entra la innovació, el qüestionar-se els interessos i les motivacions dels consumidors espanyols. Altres països ja pensen i proven fórmules diferents, que parteixen de la mateixa necessitat de descansar i que ho solucionen de manera diferent i més contemporània.
Aquest nou pensament és especialment rellevant en un país com Espanya, on la inclinació tradicional per la idea de ser propietari està canviant per la nova realitat econòmica i social a la qual s'enfronten els consumidors. Si considerar una primera residència com una inversió ja es posa en dubte, què podem esperar d'una segona residència, molt més exposada als vaivens i capritxos de l'economia?
Fórmules com els clubs de residents que ofereixen algunes cadenes hoteleres com Four Seasons estan reinventant el que és una segona residència i funcionen com una inversió que combina els serveis d'un hotel amb la privacitat d'una llar.
D'altra banda, què passa quan la gent decideix passar les vacances amb amics en lloc d'amb la família, o gent que no té família, o persones que no volen aturar-se durant les vacances, sinó que busquen acció i novetat. O famílies de nova creació que tenen fills (o pares) amb edats i interessos molt diferents en les quals és més senzill, econòmic i satisfactori que cadascun faci els seus plans. És aquí on apareixen propostes de multipropietat, vacances “airbnb”, interrails, viatges culturals, creuers…
Quan un mira el moment d'oci no com una despesa sinó com una inversió en creixement personal o en temps de qualitat i s'obre a considerar altres opcions, anar-se’n a la casa de la platja a netejar, cuinar i no tenir bona connexió a Internet… comença a no ser tan interessant.
Aquest tipus de solucions avui en dia no són per a totes les butxaques ni tots els plantejaments vitals, però si alguna cosa hem après de la “gig economy” és que la massa crítica fa baixar els preus i democratitza l'accés a propostes que eren impensables fa uns anys.
El més destacat
