El final de la vida en parella és un mal tràngol que s'ha d'intentar passar de la millor manera possible. És un moment que habitualment genera conflictes i tensions, més encara si hi ha fills pel mig. Un dels problemes més comuns és l’atribució de qui ha de continuar utilitzant l'habitatge familiar. Si no s'aconsegueix un acord entre les parts serà el jutge qui decideixi finalment i el seu parer difícilment acontentarà tothom.
Salvador Salcedo, soci d'Ático Jurídico, analitza una recent sentència del Tribunal Suprem que aclareix si l'ús de l'habitatge familiar es pot extingir quan el cònjuge que ocupa la propietat contreu un nou matrimoni.
A qui s'atribueix l'ús de l'habitatge familiar després d'una separació?
En un procediment de separació o divorci, l'atribució de l'ús de l'habitatge conjugal és una de les decisions del cessament de la convivència que té major transcendència pel caràcter personal i patrimonial que conté. Si els cònjuges no arriben a un acord, correspondrà a la parella amb la qual convisquin finalment els fills, segons estableix l’article 96 del Codi Civil.
Si el matrimoni no té fills, es podrà atribuir l'ús de l'habitatge al cònjuge que no en sigui el propietari en cas que s’acrediti que l'interès de l'espòs no titular és el més necessitat de protecció.
“Les mesures que s'adoptin pel que fa a la custòdia dels fills incidiran directament en l'atribució de l'ús de l'habitatge. No en va, la situació serà diferent si la custòdia s'atribueix en exclusiva a un dels progenitors o si s’exerceix per les dues parts en règim de custòdia compartida. En aquest cas, no es podrà atorgar l'ús de l'habitatge amb caràcter indefinit a un dels esposos”, aclareix Salvador Salcedo.
Pot modificar-se l'atribució de l'ús de l'habitatge?
“L'atribució de l'ús de l'habitatge familiar que pugui acordar-se en sentència pel jutjat no és immutable”, destaca l'expert d'Ático Jurídico, “de manera que l'ús que inicialment s'atribueixi es podrà modificar si concorren diverses circumstàncies que aconsellin un canvi en aquest sentit”.
En tal cas, es podrà instar l'anomenat procediment de modificació de mesures, de comú acord entre les parts o a instàncies d'un dels cònjuges, per canviar o extingir l'atribució de l'ús de l'habitatge que va ser establerta en un primer moment durant la separació.
Aquesta petició perquè es modifiquin les mesures acordades en relació amb l'ús de l'habitatge hauran de ser justificades davant el jutjat. “Les circumstàncies que motivin el canvi pretès hauran de ser noves, rellevants i de caràcter permanent. El sol·licitant haurà de provar tals fets amb documents, testimonis o qualsevol altre mitjà de prova admès en dret”, comenta l'advocat Salvador Salcedo.
Els supòsits més habituals que poden propiciar canvis en l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar són el canvi de règim de guarda i custòdia, el canvi de titular o la majoria d'edat atesa pels fills del matrimoni extingit. També podrà justificar la modificació de mesures que el cònjuge que té atribuït l'ús de l'habitatge contregui un nou matrimoni, com acaba d'aclarir el Tribunal Suprem.
Pot extingir-se l'atribució de l'ús de l'habitatge si qui l'ostenta es torna a casar?
La possible extinció de l'ús de l'habitatge ha estat recentment abordada pel Tribunal Suprem com a conseqüència de les noves núpcies contretes pel cònjuge que tenia atribuït tal ús. “Aquesta circumstància va motivar la presentació d'una demanda de modificació de mesures per la qual se sol·licitava l'extinció de l'ús de l'habitatge i, subsidiàriament, un ús alternatiu del pis fins que es produís l'efectiva liquidació de la societat de guanys”, expliquen des d'Ático Jurídico.
El Tribunal Suprem considera que el dret d'ús de l'habitatge es confereix i es manté sempre que es conservi el caràcter familiar. “En aquest cas, tal caràcter ha desaparegut no perquè la mare i fills hagin deixat de viure a l'habitatge, sinó perquè ha deixat de servir a les finalitats inicials del matrimoni, atès que la convivència d'una tercera persona fa perdre a l'habitatge la seva antiga naturalesa i passa a estar destinat a una família diferent”, concreta la decisió de l'alt tribunal.
“L'atribució de l'ús de l'habitatge als fills i al progenitor custodi es produeix per salvaguardar els drets d’aquells, però no és possible mantenir-los en un immoble que va deixar de servir a les finalitats que van justificar l'atribució de l'ús en el moment de la ruptura”, continua el dictamen. El Suprem conclou que cal acordar l'extinció de l'ús de l'habitatge, “si bé, per no posar en risc l'interès dels menors, es permet a aquests i a la seva mare romandre a l’habitatge durant any. Transcorregut aquest període, vencerà l'ús que tenen atribuït”.