Els habitatges vacacionals i altres tipus d'edificis hauran de disposar del CEE
Unsplash
Unsplash

El repte de la descarbonització del parc edificat abans del 2050 i la necessitat d'adequar la normativa als objectius marcats al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (2021-2030) i al Pla de Recuperació que exigeix renovar els edificis amb criteris energètics ha motivat un canvi sobre el procediment per a la certificació de l'eficiència energètica (CEE) dels immobles.

I és que, malgrat el desconeixement d'aquest document (només el 51% de la població el coneix, segons un informe del Consell General de l'Arquitectura Tècnica), el CEE és determinant per assolir els objectius de rehabilitació.

Per Dolores Huerta, directora general de Green Building Council Espanya (GBCe), "és l'indicador més clar que s'utilitza a tot Europa i a Espanya per determinar des del coneixement que es té de l'eficiència energètica de l'edifici fins a les ajudes a què es pot optar. Ara mateix és la vara de mesurar que tenim".

La nova norma, aprovada recentment pel govern espanyol, actualitza les obligacions dels promotors i els propietaris d'edificis pel que fa a les característiques tècniques que han de complir els immobles en matèria de certificació energètica, tant en projectes com en obres finalitzades.

Fins ara, l'obligació de presentar el CEE quedava limitada a habitatges habituals i locals. Ara s'amplia a aquelles construccions amb una superfície útil total superior a 500 m2 i destinades a altres usos. "Quant a la seva efectivitat, hi ha dues modificacions fonamentals: l'ampliació dels edificis que estaran obligats a realitzar el CEE (que ara inclourà els habitatges de vacances i una altra tipologia d'edificis, com col·legis, hospitals, esportius, oficines, etc.) i la obligatorietat de la publicació, no només per als propietaris, sinó també per als agents immobiliaris", explica Juan López-Asiain, responsable del Gabinet Tècnic del Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya (CGATE).

Una de les principals crítiques del sector és la falta de credibilitat que té el Certificat per la dificultat per verificar la qualitat de les certificacions. Per millorar la transparència, el govern crearà un nou Registre Administratiu Centralitzat d'informes d'avaluació energètica, que recollirà la informació remesa per les comunitats autònomes en aquesta matèria. "Es crearà un registre, espero que públic i nacional, amb tots els certificats que actualment recullen les comunitats autònomes, i això permetrà tenir un coneixement més clar i transparent de com es comporta i com evoluciona el parc edificat. Si, a més, aquest CEE evoluciona cap al llibre digital de l'edifici o cap al passaport energètic de l'immoble, seguirà complementant funcions, sempre que siguin digitals. I això contribueix a la digitalització del sector, fet que sempre és positiu per seguir avançant”, aclareix Dolores Huerta.

El certificat energètic té un paper estratègic en la millora de la qualitat de la informació energètica i la valoració del seu rendiment, elements clau per avaluar la presa de decisions que afectin l'edifici. Per l'arquitecta i directora editorial i de desenvolupament de Grup Tecma Red, Inés Leal, "el CEE serà una de les eines clau per poder assolir els objectius de rehabilitació mitjançant els fons europeus adreçats a aquest fi. Cal tenir en compte que per accedir a qualsevol tipus de subvenció o desgravació fiscal per a la rehabilitació energètica dels edificis existents, s'haurà de certificar aquesta millora i quin millor instrument hi ha que el CEE, un mecanisme ja establert, que amb l'increment de la seva qualitat plantejat en aquest Reial Decret cobrarà gran protagonisme els propers anys ".

La nova norma distingeix entre certificació d'eficiència energètica de projecte i d'obra acabada, alhora que redueix el període de validesa dels certificats de pitjor qualificació energètica. Això és, el CEE seguirà tenint una validesa de 10 anys excepte en aquells supòsits en què la qualificació energètica de l'immoble sigui una G. En aquests casos tindrà una validesa de 5 anys (això suposa aproximadament el 18% dels habitatges, segons l’informe de la Rehabilitació Energètica del CGATE). Leal considera que aquest mesura és encertada, ja que "amb aquesta reducció de termini de validesa es penalitza una mala qualificació i alhora es controla l'evolució de la millora de l'eficiència energètica, si n'hi ha, en un termini més curt".

Així mateix, els edificis que hagin de passar obligatòriament la Inspecció Tècnica de l'Edifici (ITE) i hagin de realitzar rehabilitacions energètiques els propers anys també estaran obligats a disposar del CEE.

"La ITE és una reglamentació que correspon a cada municipi, però és habitual que estiguin obligats a passar-la els edificis de més de 30 anys i que l’hagin de renovar cada 10; aquesta serà llavors la mateixa freqüència amb la qual hauran de fer el CEE. Podem estar parlant d'uns 6 milions d'edificis que els propers 10 anys hagin de realitzar aquesta inspecció i, per tant, disposar del certificat", afirma López-Asiain.

El Reial decret també regula les visites presencials dels tècnics competents, que hauran de revisar com a mínim un cop cada edifici per verificar les condicions d'eficiència energètica abans d'emetre el certificat. "Probablement s'incrementi el preu dels CEE, però així es garantirà que el document tingui aspecte de realitat, se n’augmentarà la qualitat i, per tant, l'acceptació per part del ciutadà, que entendrà millor per a què serveix i com pot treure’n el màxim rendiment", creu la directora general de GBCe.

Juan López-Asiain té la mateixa opinió: "Cal erradicar els certificats fets telefònicament per tècnics poc competents o fins i tot, en alguns casos, per persones sense formació específica en edificació. Cal generar CEE de qualitat, realitzats per tècnics col·legiats i competents en edificació i, per descomptat, cal visitar els immobles; no es pot fer d'una altra manera ".

Aquest nou procediment per a la certificació de l'eficiència energètica dels habitatges i els edificis millorarà la imatge del CEE i n’afavorirà l'acceptació per part del ciutadà, gràcies, a més, a altres iniciatives capaces de fer més comprensible el Certificat, com la calculadora energètica desenvolupada pel Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya.