Segons un estudi de CBRE, el coliving a Espanya arribarà a 20.000 llits el 2025, més del doble dels 8.000 que hi havia el 2023. Actualment, el 75% es concentra a Madrid i Barcelona.
"Aquesta conjuntura, sumada a l'increment del preu de l'habitatge a les grans ciutats, converteixen el coliving en una bona alternativa d'habitatge per a gairebé tots els públics", explica Robin Decaux, CEO d'Equito.
L'expansió del coliving a Catalunya
Tot i que és una tendència a gran part de l'estat, a la comunitat catalana aquest model d'habitatge és cada cop més freqüent. Les dades de CBRE conclouen que és creixent a Barcelona, on la inversió pràcticament es va multiplicar per tres el 2024, amb 91 milions d'euros registrats (+172%).
Segons el Flex Living Operator Survey 2024:
- L'ocupació mitjana dels actius de coliving és del 93%.
- La durada mitjana de l'estada és de 7,6 mesos.
- Les tarifes mitjanes difereixen lleugerament entre Madrid i Barcelona. El preu mitjà de coliving és de 988€/mes en el cas de Madrid i 886€/mes a Barcelona.
Aquesta fórmula creix a la comunitat per diversos factors: l'augment del cost de l'habitatge, les restriccions de lloguer turístic i l'auge en la demanda de solucions d'habitatge flexibles. “En els darrers anys moltes propietats han estat reconvertides en espais de coliving per maximitzar rendibilitat i atraure un públic que busca opcions més accessibles i comunitàries per esquivar els preus de lloguer”, responen a Equito.
Tant les startups immobiliàries com els grans fons d'inversió han apostat per aquest model, ja que ofereix un rendiment superior al lloguer tradicional. "A més, el coliving s'ha integrat en les estratègies urbanístiques de Catalunya com una solució per optimitzar l'ús de l'espai en zones d'alta demanda, assegurant una oferta estable d'habitatge sense contribuir a l'escassetat habitacional que han generat els lloguers turístics", especifica Decaux.
Barcelona, eix central de coliving
Per a Equito, Barcelona és la ciutat amb més demanda i oferta d'aquest tipus d'allotjaments, especialment a zones com l'Eixample i Gràcia, on la comunitat internacional cada cop té més presència.
També destaquen el Poblenou, que concentra treballadors del sector tecnològic; i Sant Martí i Les Corts, per la proximitat a universitats i àrees de negocis. Fora de la capital, “ciutats com Girona, amb una forta presència universitària, i Sitges, popular entre expatriats, estan veient un creixement en aquest model. Reus i Tarragona també han registrat una demanda més gran a causa del seu desenvolupament industrial i educatiu”, comenta Robin Decaux.
Per al 2025, s'espera una expansió més gran a la perifèria de Barcelona, on els preus són més assequibles i la disponibilitat d'habitatges és més gran en comparació amb el centre de la ciutat.
El perfil dels qui trien el coliving a Catalunya
Stefano Somoggi, Head d'Alternative Living a Espanya de CBRE, analitza aquests factors, i el coliving dins del conglomerat del Flex Living (que inclou també Corporate Living o Vacation Living, entre d'altres), parla del perfil de demandants, que consisteix en un 30% d'estudiants, d'una edat mitjana de 31 anys; un 61% dels usuaris són estrangers, un 73% són solters; un 51% són homes i un 49%, dones.
El CEO d'Equito respon que el coliving a Barcelona atrau una gran varietat de perfils, des de nòmades digitals i freelancers fins a estudiants i emprenedors.
Destaquen els joves professionals i treballadors en remot, especialment en sectors tecnològics, digitals i de l'ecosistema emprenedor, que valoren la flexibilitat i la sensació de comunitat que ofereix aquest model.
“També és una opció atractiva per a estudiants estrangers, que busquen alternatives als lloguers convencionals, i per a emprenedors i expatriats que desitgen un entorn de networking i espais de treball compartits. A més, persones en “transició”, ja sigui per un canvi laboral o personal, troben al coliving una solució temporal sense compromisos a llarg termini”.
Quins tipus de coliving hi ha?
Hi ha diversos tipus de coliving adaptats a diferents necessitats. L'urbà és el més comú a ciutats com Barcelona, Girona i Tarragona, amb edificis reformats que ofereixen habitacions privades i zones compartides.
Robin Decaux també esmenta el coliving temàtic, dirigit a comunitats amb interessos més específics, cada vegada és més popular en barris com Poblenou i Eixample, mentre que el coliving ecològic, basat en principis de sostenibilitat i eficiència energètica, s'està desenvolupant en zones més perifèriques.
“També hi ha opcions premium, com ara Sitges o algunes àrees exclusives de Barcelona, que inclouen serveis de luxe com gimnàs, neteja i esdeveniments. Tot i que cada model té el seu públic, tots comparteixen la mateixa filosofia: flexibilitat, accessibilitat i comunitat”.
