Davant la pujada dels preus dels habitatges i el difícil accés al sector immobiliari de part de diversos col·lectius, els experts reivindiquen mesures que podrien “alleugerir” aquest problema. Una d'aquestes és la reducció o la supressió de l'impost sobre transmissions patrimonials (ITP), que a Catalunya és alt.
No és una cosa nova, fa anys que diversos professionals advoquen per fer canvis a l'ITP a la comunitat. Sense anar més lluny, Ricard Garriga, CEO i cofundador de Trioteca; i Gonzalo Bernardos, economista i el seu advisor, a la presentació de dades sobre la Fintech, van destacar que "si les comunitats autònomes volen facilitar la compra d'habitatge, especialment per als primers compradors, una mesura eficaç seria reduir o eliminar l'ITP, contribuint així a una fiscalitat més equitativa i a un mercat immobiliari més accessible".
També ho veu factible el catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat CEU San Pablo, Juan Ignacio Gorospe. "Sí, podrien baixar-se els impostos perquè Catalunya té uns tipus molt elevats en la modalitat de Transmissions Patrimonials Oneroses de l'ITP. Només cal pensar que a la Comunitat de Madrid és un tipus proporcional del 6%".
En canvi, a Catalunya són alíquotes progressives, i s'han incrementat fins el 13%, amb efectes des del 27 de juny del 2025. És una tarifa progressiva del 10% fins a 600.000, els 300.000 següents a l'11%, els 600.000 següents al 12% i, a partir de 1.500.000 euros de valor de l'immoble, al 13%.
"Per exemple, un immoble de 500.000 euros a Madrid suposaria un pagament de 30.000 euros, i a Catalunya de 50.000; i per a un habitatge de 2.000.000 euros, a Madrid 120.000 euros i a Catalunya 230.000, quasi el doble", determina l'expert.
Hi ha més dificultats, perquè segons l'expert de la CEU, s'introdueix també, amb efectes des del 27 de juny de 2025, un tipus del gravamen del 20% aplicable a la transmissió d'habitatges quan l'adquirent sigui una persona física o jurídica que tingui la consideració de gran tenidor (persona propietària de més de 10 immobles d'ús residencial o amb una superfície construïda de més de 1.500 m² d'ús residencial situats a Catalunya, o titular de cinc o més immobles urbans d'ús residencial ubicats dins de la zona de mercat residencial tensionat), "que també s'aplicarà a les transmissions d'edificis sencers d'habitatges amb divisió horitzontal o sense divisió horitzontal".
“Bones conseqüències per al sector immobiliari”
La reducció o la supressió de l'ITP a Catalunya podria ser una mesura efectiva per acabar amb el problema d'accés a l'habitatge. Garriga analitza que "l'accés a l'habitatge continua sent un dels grans desafiaments econòmics a Espanya, especialment per als joves. I un dels principals obstacles és l'impost sobre transmissions patrimonials (ITP), que a moltes comunitats autònomes supera el 10% i se situa entre els més alts d'Europa".
Mentre que, per a Juan Ignacio Gorospe, si es reduís la tributació a l'ITP i també a AJD s'afavoriria l'adquisició d'habitatges. "La conseqüència seria l'increment de les vendes i la dinamització del mercat immobiliari, però el problema més important és la manca de sòl. Caldria liberalitzar-lo a tot Espanya".
“A Catalunya hi ha una política fiscal expansiva”
El professor de la CEU analitza que l'impost es manté perquè amb una política fiscal expansiva a Catalunya no es vol reduir la despesa i “es veuen abocats a augmentar els impostos”. A més, normalment a l'augment d'ingressos genera més demanda de despesa perquè es creen estructures que cal mantenir.
"De totes maneres cal pensar que una reducció del tipus aplicable no ha de suposar una menor recaptació; si això incrementa en nombre d'operacions immobiliàries podria provocar un augment dels ingressos tributaris, de la mateixa manera que un augment exagerat dels impostos pot acabar provocant una pèrdua global de recaptació", assegura.
L'expert indica que així ho va demostrar el premi Nobel d'economia amb la corba de Laffer que porta el seu nom: “pujar molt els impostos pot reduir la recaptació i baixar determinats impostos en situacions concretes podria augmentar-la, incentivant l'activitat econòmica”.
Segons Gorospe, el govern català ho justifica per regular el mercat, combatre l'especulació i afavorir l'accés de col·lectius vulnerables mitjançant tipus reduïts només aplicables a determinats col·lectius i habitatges habituals de baix valor.
Concretament s'aplica un tipus del 5% per a adquisicions d'habitatge habitual per joves de 35 anys o menys, sempre que la suma de les bases imposables general i de l'estalvi, menys el mínim personal i familiar, a la seva última declaració de l'IRPF, no excedeixi els 36.000 euros, per un valor màxim de l'habitatge de 300.000 euros. "Opera també per a l'adquisició per famílies nombroses, famílies monoparentals, discapacitats i víctimes de violència masclista".