L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anar al Senat per presentar el model i els projectes d'accés a l'habitatge a la ciutat. Amb el seu discurs, Collboni va defensar que els preus del lloguer han baixat un 4,9% a la Ciutat Comtal des que es va aplicar la Llei d'Habitatge.
Basat en un model de regulació de lloguers, com ara la supressió dels lloguers turístics, Collboni va xifrar en 220 euros el descens en els preus de la capital catalana. Pel que fa als contractes, l'alcalde va assenyalar que des de l'aplicació de la Llei d'Habitatge hi ha 1.551 contractes de lloguer més.
Unes mesures que posen en dubte diversos experts consultats segons dades publicades.
"L'oferta ha empitjorat"
Ignasi Roselló, membre de la Junta Directiva de FIABCI Espanya, remarca que la situació no ha millorat gens amb les mesures aplicades per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. “De fet, ha empitjorat”. Destaca que els darrers anys els salaris no han pujat proporcionalment ni ajustats a la inflació. Per tant, el percentatge dels ingressos que la població ha de dedicar a l'habitatge és més alt, per la pujada dels lloguers i, molt important, per les baixes remuneracions laborals”.
Per a l'expert, Collboni fa referència a la petita quantitat de nous contractes de lloguer que s'estan ajustant a la normativa, però no els antics o vigents que continuen alts i que són la immensa majoria. "A més molts propietaris optaran per la venda de l'immoble en acabar el contracte actual per la qual cosa l'oferta es reduirà encara més".
Situa el problema del lloguer a l'oferta reduïda, “falten pisos per arrendar, pels límits de lloguer, per la fiscalitat als propietaris, per la inseguretat davant impagaments i les ocupacions”. Aleshores, “l'oferta no ha parat de baixar els darrers anys, fins a un 40% en 3 anys”.
Per la seva banda, Germán Rabellino, director de Màrqueting de Wolo, també destaca que les dades no recolzen aquesta afirmació. “Si observem la sèrie estadística de Barcelona, veiem que el gener del 2024 el preu mitjà estava en 17,8 €/m² i hem tancat el desembre del 2025 en 23,8 €/m²”. Això correspon a una pujada del 33% en només dos anys, precisament sota un marc d'alta pressió regulatòria.
Pel que fa a l'oferta, “l'escenari encara és més preocupant”. Des del 2019, l'oferta de lloguer residencial permanent a Barcelona ha caigut un 66%. “El que estem veient no és una estabilització, sinó una fugida massiva d'estoc cap a altres modalitats que intenten escapar-se de la inseguretat jurídica”, respon Rabellino.
“La regulació no és una bona mesura”
Miguel Ángel Gómez Huecas, president de les patronals immobiliàries FADEI (tota Espanya) i AMADEI (Comunitat de Madrid), analitza que la crisi de l'habitatge a les grans ciutats no admet solucions úniques ni simplistes. "L'experiència comparada suggereix que la regulació sense augment d'oferta és insuficient. I la liberalització sense mesures socials pot resultar socialment desequilibrada".
A l'hora d'analitzar les regulacions dels lloguers a zones tensionades com ara Barcelona, a Wolo no creuen que sigui la solució, “Encara que la intenció sigui protegir el llogater, el resultat pràctic ha estat el contrari”.
Esmenta així que això provoca un transvasament al lloguer de temporada. Com que no hi ha una distinció clara i existeixen límits al residencial habitual, el mercat ha mutat. “Avui, gairebé 1 de cada 4 nous contractes (el 25%) se signa sota la modalitat de temporada o per habitacions”.
I un desincentiu al propietari, que, fins i tot amb la recent equiparació de preus per a lloguers temporals, el propietari percep que el risc no compensa la rendibilitat limitada. "Això no només redueix l'estoc, sinó que degrada la qualitat del parc immobiliari, ja que es deixa d'invertir en el manteniment dels habitatges".
A FIABCI, remarquen que una certa regulació és necessària però és molt més efectiva quan es fa servir en positiu, per fomentar, per incentivar. "No per castigar i sancionar com tenen per costum l'Ajuntament i la Generalitat".
Opina que els propietaris són en la seva immensa majoria petits estalviadors i particulars. Per tant, seria molt més interessant proporcionar seguretat jurídica, millorar la fiscalitat, evitar les ocupacions per “que posin els seus habitatges de lloguer i no els retirin com estan fent ara”. I hi ha mesures encara vigents com la del mínim de 30% de VPO en habitatge nou que ha eliminat la construcció de nous habitatges a Barcelona ciutat. “Però la mesura segueix vigent”.
Els riscos de la regulació
Miguel Ángel Gómez Huecas opina que, amb una perspectiva tècnica i de mercat, la regulació també presenta riscos rellevants:
- Desincentiu a la inversió privada en habitatge de lloguer.
- Reducció progressiva de l'oferta disponible, especialment de lloguer tradicional.
- Desplaçament de l'oferta cap a altres fórmules (lloguer de temporada, venda, retirada del mercat).
L'últim informe de CBRE sobre el sector immobiliari a Catalunya apunta que la inversió immobiliària a la comunitat ha crescut considerablement durant el 2025, tot i que alerta que la inversió a Multifamily està en mínims històrics per l'impacte de la regulació, “la qual cosa està frenant clarament l'entrada de capital per a la producció d'habitatge de lloguer, i per tant descartant completament la possibilitat”.
Pels API, molts propietaris opten per la compravenda davant la inseguretat jurídica del lloguer. Mentre persisteixin les restriccions regulatòries i les sancions tan severes, i “la demanda solvent no trobi habitatge, la tendència a la baixa de preus i contractes signats continuarà, encara que amb menor intensitat”.
Davant d'aquesta situació, Iñaki Unsain, Personal Shopper Immobiliari (PSI) i director general d'ACV Gestió Immobiliària desitja que el 2026 sigui l'any en què el Govern abandoni la via de la intervenció directa sobre preus i transaccions. "Ens encantaria que el Govern deixés de regular el mercat i llancés mesures reals per augmentar l'oferta. L'única manera d'estabilitzar els preus és incrementar el parc d'habitatge disponible".
El més destacat
