El tinent d'alcalde de Territori de Badalona (Barcelona), Daniel Gracia, va anunciar la prohibició dels pisos turístics aquest mateix 2026. L'alcalde Xavier García Albiol va defensar aleshores el model de Barcelona per la seva practicitat. Una mesura que ja es va aprovar al front marítim de la ciutat.
Les raons de tot això vénen, en part, perquè l'oferta de pisos turístics a Barcelona ha anat disminuint, i com a conseqüència s'ha expandit cap a municipis de l'entorn metropolità, com ara l'Hospitalet de Llobregat o Badalona.
Per a Vicenç Hernández Reche, economista, doctor en Psicologia Econòmica i president de la zona del Barcelonès Nord i de la Comissió d'Habitatge de la Cambra de Comerç de Barcelona, des d'un criteri professional de mercat, “la mesura es pot valorar com a positiva a ciutats amb forta tensió residencial, ja que prioritza l'ús habitacional permanent sobre el turístic”.
Ara bé, la seva bondat dependrà de l'execució real, de la seguretat jurídica i de si s'acompanya de més oferta residencial. Per si mateixa i com a política única, és insuficient, segons l'expert.
Pot “desplaçar l'activitat turística a altres municipis”
Segons Hernández Reche, aquesta mesura pot alleujar part de la pressió sobre barris tensionats, reduir incentius a desviar habitatge residencial cap a ús turístic i millorar la convivència veïnal.
Ara bé, l'expert també manifesta que cal tenir en compte que pot restar ingressos a alguns propietaris i operadors, desplaçar l'activitat turística a altres municipis o cap el lloguer de temporada, “i generar litigis o incertesa regulatòria”.
L'evidència disponible a Barcelona apunta que l'impacte macroeconòmic agregat és limitat, però això no vol dir impacte zero per a tots els agents.
Cada cop més ciutats prohibiran els pisos turístics
Aquesta mesura, encetada per Barcelona i seguida per altres municipis, i ara l'anunci de Badalona, fa pensar que cada cop més ciutats se sumaran.
L'expert opina que és probable que això creixi, sobretot a àrees metropolitanes i municipis amb pressió turística i problemes d'accés a l'habitatge.
En tot cas, l'anunci de Badalona mostra que l'estratègia ja s'està estenent per diversos municipis de l'entorn de Barcelona, encara que no tots opten per una prohibició total, ja que alguns prefereixen moratòries, límits per zones o endurir llicències.
Hernández Reche creu que la tendència general és anar cap a una regulació més restrictiva, però la intensitat variarà segons el mercat local, la pressió veïnal i el color polític.
"Ajuda, però no resol el problema d'accés a l'habitatge"
Tot i que aquestes mesures poden ajudar, l'expert estableix que no resol per si sola el problema estructural d'accés a l'habitatge. El mercat espanyol arrossega un desajust més ampli entre oferta i demanda, amb escassetat d'habitatge assequible, producció insuficient i esforços d'accés elevats.
De manera que “limitar pisos turístics pot alliberar part de l'estoc a zones concretes, però la solució de fons exigeix també més habitatge, més agilitat urbanística, rehabilitació i polítiques de lloguer assequible”, conclou.
