Han passat dos anys des de l'entrada en vigor de la llei de zones tensionades o el control del lloguer a Catalunya. Això suposa la limitació dels preus del lloguer a municipis amb alta pressió immobiliària com Barcelona. Quins han estat els resultats després d'aquest temps? Ha baixat el preu? Continuarà la tensió aquest 2026?
La regulació, aplicada des del març del 2024 a 271 municipis catalans, té l'objectiu de contenir l'escalada dels lloguers i facilitar l'accés a l'habitatge a les zones més saturades.
Ara, després de dos anys, i segons Robin Decaux, CEO i cofundador d'Equito, les dades mostren que la demanda encara supera amb claredat la disponibilitat d'habitatges de lloguer, especialment als principals nuclis urbans.
Lleugera baixada de preus
Després de l'entrada en vigor de la normativa, el mercat va registrar una correcció inicial a algunes zones. A Barcelona ciutat, per exemple, els preus del lloguer van arribar a caure prop del 6% durant els primers mesos posteriors a la implementació de la llei.
Però, segons l'expert, aquesta moderació inicial ha donat pas a una estabilització posterior del mercat, amb un repunt proper al 3% durant el 2025, situant el preu mitjà del lloguer al voltant de 1.153 euros mensuals.
"Falta d'habitatge disponible"
En declaracions a idealista, Decaux especifica que les zones tensionades poden ajudar a contenir pujades molt ràpides de preus en determinats moments. De fet, segons dades de la Generalitat, el primer trimestre del 2025 els lloguers van caure un 4,9% als municipis tensionats i un 8,9% a Barcelona després de l'entrada en vigor de la llei.
"No obstant, amb el pas del temps el mercat ha tendit a estabilitzar-se, perquè el problema estructural encara és la manca d'habitatge disponible. Quan la demanda d'habitatge creix més ràpid que l'oferta, el mercat segueix sota pressió fins i tot amb mecanismes de control de preus", destaca.
Tot i que els increments dels lloguers s'han moderat a algunes àrees regulades, la pressió sobre els preus es manté i continua limitant la capacitat de moltes llars per accedir a un lloguer assequible, segons paraules de l'expert.
"Les mesures de control del lloguer poden alleujar la pressió sobre els preus a curt termini, però no resolen el problema estructural del mercat. Si l'oferta d'habitatge no creix al mateix ritme que la demanda, la tensió continuarà existint", explica.
Situació semblant el 2026
Tot apunta que la pressió sobre els preus del lloguer continuarà present el 2026, especialment a ciutats com Barcelona, segons el CEO d'Equito.
Tot i que la regulació ha moderat el ritme de pujada en alguns moments, la demanda encara és molt elevada i l'oferta disponible encara és limitada. Quan el nombre d'habitatges de lloguer és insuficient, qualsevol moderació inicial dels preus tendeix a corregir-se amb el temps. "Per això, mentre no augmenti el parc d'habitatge disponible, és difícil que vegem correccions sostingudes al mercat del lloguer", destaca en referència a aquest any.
Més zones tensionades
Per a Decaux és força probable que durant el 2026 hi hagi més municipis sol·licitant la declaració de zona tensionada, especialment a àrees metropolitanes on l'accés a l'habitatge continua deteriorant-se.
“La pressió del lloguer encara és molt elevada a ciutats com Barcelona, on el preu mitjà ja supera els 1.150 euros mensuals, fet que explica que molts ajuntaments busquin eines per intervenir el mercat”, afegeix.
Ara bé, l'experiència d'aquests darrers dos anys mostra que la regulació pot moderar el ritme de pujada dels lloguers, “tot i que el seu impacte és limitat si és acompanyat de mesures que augmentin l'oferta d'habitatge disponible”.
El més destacat
