Una sentència que ha obligat l'Agència de l'Habitatge de Catalunya a concedir una cèdula d'habitabilitat ha portat una plataforma d'afectats a reclamar la revisió de desenes de milers d'expedients arxivats o denegats des del 2013. Segons denuncia Plataforma 2015 Accés Habitatge, milers d'habitatges aptes per residir-hi segueixen fora del mercat per criteris administratius que els tribunals haurien qüestionat.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
Una sentència judicial que ha obligat l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) a concedir una cèdula d'habitabilitat ha obert un nou front sobre l'impacte d'aquests procediments en l'oferta residencial catalana. La resolució, executada l'11 de maig passat, dona resposta a una sol·licitud presentada el 2023 i ha estat utilitzada pels afectats per reclamar una revisió més àmplia d'expedients similars.
Segons la documentació difosa per la Plataforma 2015 Accés Habitatge, el cas fa referència a un habitatge que va obtenir finalment la cèdula després d'una resolució judicial que va qüestionar alguns aspectes de la tramitació administrativa realitzada per l'Agència. L'entitat sosté que les sentències posen límits als requeriments successius de documentació i recorden que l'administració ha de concentrar des del començament tota la informació necessària per resoldre l'expedient.
La plataforma també interpreta que els tribunals han avalat la validesa de determinades acreditacions notarials per demostrar l'antiguitat d'un habitatge i han rebutjat que l'administració prolongui indefinidament els procediments mitjançant noves exigències documentals.
Més enllà de la concessió d'una cèdula concreta, els denunciants sostenen que el problema afecta una part del parc residencial de segona mà. Segons expliquen, nombrosos immobles veuen bloquejada l'obtenció o la renovació de la cèdula d'habitabilitat per qüestions administratives relacionades amb l'acreditació de l'antiguitat, les discrepàncies documentals o els requeriments que consideren de difícil compliment.
La plataforma assegura que les conseqüències van més enllà d'un simple tràmit burocràtic. A parer seu, la manca de cèdula pot dificultar la plena incorporació de determinats habitatges al mercat residencial, i això n'afecta tant la comercialització com el reconeixement efectiu com a habitatge.
Per donar suport a la seva denúncia, l'entitat cita dades de la memòria anual de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya corresponents al 2024. Segons les xifres esmentades, es van denegar 166 sol·licituds per incompliments d'habitabilitat, mentre que 6.267 expedients van ser arxivats. Els afectats sostenen que bona part d'aquests darrers casos corresponen a habitatges que tenen informes tècnics favorables emesos per arquitectes o arquitectes tècnics.
A partir de les memòries anuals de l'Agència, la plataforma calcula que entre el 2013 i el 2024 es van acumular 74.697 expedients arxivats o denegats relacionats amb cèdules d'habitabilitat. Per això, reclama que l'administració revisi d'ofici aquells casos en què concorrin circumstàncies semblants a les analitzades pels tribunals.
L'organització també anima els propietaris afectats durant aquest període a estudiar la presentació de recursos extraordinaris de revisió, perquè considera que les sentències podrien obrir una via per recuperar expedients tancats els últims anys.
La controvèrsia es produeix en un moment en què l'escassetat d'habitatge disponible ha esdevingut una de les preocupacions principals del mercat residencial català. Els afectats sostenen que agilitzar aquests procediments permetria incorporar al mercat una part dels habitatges actualment bloquejats per qüestions administratives.
