La històrica sastreria Aramis, fundada el 1969 al número 103 de la rambla de Catalunya per Mario Framis De La Valette, ha abaixat finalment la persiana. Més de mig segle d'elegància clàssica, vestits a mida i clientela fidel arriba a la fi per una combinació de factors que s'ha tornat tristament familiar al comerç històric barceloní: l'encariment del lloguer, l'edat avançada del propietari i la manca de relleu generacional. Segons fonts del sector, el local se sotmetrà a una remodelació i una possible ampliació.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
L'establiment no era qualsevol comerç. Aramis va arribar a confeccionar vestits a mida per al rei Joan Carles I com a proveïdora oficial de la Casa Reial, i entre la clientela habitual hi havia membres de l'alta burgesia barcelonina, així com personalitats del món de les arts, el cinema i el teatre. Durant dècades va ser un referent de la sastreria de qualitat a Barcelona, sinònim d'un tipus de ciutat i un tipus de client que ja no existeix.
Des de la sastreria reconeixen que el comiat està marcat per la tristesa a banda i banda del taulell. El propietari supera els 80 anys i el preu del lloguer no ha deixat de pujar, en plena zona de pressió turística. Una realitat que planteja preguntes incòmodes sobre el model de ciutat que s'està construint o destruint a Barcelona.
Luis Lara, conseller i expert en retail i moda, apunta en la mateixa direcció, però va un pas més enllà en el diagnòstic. Segons ha publicat Lara en un post de LinkedIn, el lloguer és un factor real però no l'únic: "La veritable raó és que el mercat ha canviat de manera accelerada i Aramis no s'ha sabut actualitzar, de manera que s'ha quedat sense clients locals al llarg dels últims anys, perquè els turistes no es compren un vestit ni un parell de camises cares de marca".
Per a Lara, el tancament d'Aramis és un símptoma més d'una decadència comercial que es va començar a fer visible quan va desaparèixer el mític neó vermell de Vinçon al passeig de Gràcia, i que es va confirmar amb el tancament d'altres grans referències del comerç barceloní.
D'entre les grans multimarca de moda que va arribar a tenir Barcelona (Gals a Diagonal, Furest amb les seves flagships…), amb prou feines queden Bel i Cía i Santa Eulalia, totes dues al passeig de Gràcia. "Podem posar-nos molt romàntics amb els comerços històrics i emblemàtics", adverteix, "però darrere seu hi ha una realitat econòmica que, si no és sostenible amb la base de clients, no tenen futur".
El tancament d'Aramis se suma així a una llista creixent de negocis històrics que han cessat l'activitat els darrers anys, víctimes de la pressió del turisme de masses, l'escalada de preus i un model de ciutat que premia la rendibilitat a curt termini sobre la identitat comercial i cultural de Barcelona.
Més tancaments històrics
El cas d'Aramis no és aïllat. Només els últims mesos han abaixat la persiana a Barcelona la papereria Conesa, la perfumeria Regia, que va arribar a tenir 13 establiments a la ciutat, l'ebenisteria Casa Jornet del Gòtic, la bijuteria Antiga Casa Sala i la Casa de les Sabatilles, entre d'altres. Aquest degoteig afecta tots els barris, però s'ha tornat especialment sagnant a Gràcia, on des del començament del 2026 ja han tancat el forn Santa Clara, la ferreteria Camps, que pagava més de 15.000 euros mensuals de lloguer, i calçats Conesa, un negoci que datava del 1880.
L'any 2025 també va ser especialment dur: al març va tancar la papereria Lesseps, oberta el 1909 a la plaça de Lesseps, després que la seva propietària es jubilés sense trobar relleu. A finals d'octubre va tocar el torn a la llibreria Ona de Gran de Gràcia, fundada el 1962 i un dels símbols històrics de la difusió del llibre en català. I abans, Lledó Mas, la botiga de catifes i tèxtils de plaça Urquinaona fundada el 1907, va abaixar la persiana el 31 de desembre del 2025 després de més d'un segle d'activitat.
Mentre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat negocien el marc competencial per fer possible la limitació del preu dels lloguers comercials, s'estén entre els comerciants un sentiment de pèrdua d'identitat i arrelament, en una ciutat que progressivament va perdent els símbols que la converteixen en comunitat. Barcelona va ser elegida Capital Europea del Comerç de Proximitat 2026, un reconeixement que contrasta amargament amb l'hemorràgia de tancaments que acumula.
El més destacat
