Segons un estudi d'idealista, el primer trimestre de l'any les poblacions més buscades per llogar han estat Terrassa, Leganès, l'Hospitalet de Llobregat, Getafe, Alcorcón i Badalona, seguides de Móstoles i Alcalá de Henares, Reus (Tarragona) i Guadalajara, que és l'única capital de província entre les 10 primeres.
Darrera venen Vitòria (11), Sabadell i Mataró, Pamplona, i Torrejón de Ardoz i Alcobendas. Completen el top 20 diverses capitals de província: Barcelona, Lleida, Saragossa i Tarragona. Com veiem, 14 de les 20 ciutats amb més demanda per llogar a l'arrencada d'any es troben a la perifèria de Barcelona i Madrid, mentre que la resta són capitals de les seves províncies respectives.
Això, segons Carles Ribes, CEO i cofundador de The Barrio, és una conseqüència força lògica del desajust actual entre oferta i demanda a Barcelona ciutat. "Durant els darrers anys ha disminuït molt l'oferta disponible de lloguer tradicional mentre els preus han continuat tensionats, i això ha expulsat progressivament part de la demanda cap a municipis de l'àrea metropolitana", declara.
Avui moltes persones que fa uns anys haurien llogat a Barcelona ja no poden assumir determinats preus o no troben cap producte disponible que encaixi amb les seves necessitats.
Per això ciutats com ara l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona o fins i tot municipis un xic més allunyats guanyen moltíssim impuls perquè ofereixen una relació entre preu, metres i qualitat de vida més competitiva.
Per a l'expert, això sumat a un canvi cultural important: el teletreball parcial i la normalització dels desplaçaments, que ha reduït la necessitat de viure estrictament al centre de Barcelona. “Ara es prioritza tenir més espai, exteriors o habitatges més ben conservats, encara que impliqui viure una més lluny”, segons Ribes.
Més enllà de l'àrea metropolitana de Barcelona
A més de l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa o Badalona, a la immobiliària The Barrio veuen força moviment a municipis com Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat o fins i tot zones del Vallès com ara Sabadell o Cerdanyola del Vallès.
"I detectem un increment de demanda a ciutats mitjanes ben connectades per transport públic on encara hi ha una certa diferència de preu respecte a Barcelona. El factor connexió és clau: rodalies, metro o accés ràpid a vies principals pesen moltíssim a la decisió", assegura l'expert.
“La pressió continuarà desplaçant-se cap a la perifèria”
Mentre continuï existint un desequilibri tan fort entre oferta i demanda a Barcelona ciutat, “la pressió continuarà desplaçant-se cap a la perifèria”, sentencia Ribes.
De fet, creuen que el fenomen ja no és una cosa puntual sinó estructural. “La demanda es mou com una mena d'onada: primer absorbeix les zones més cèntriques, després les primeres corones metropolitanes i posteriorment municipis cada cop més allunyats, però ben connectats”.
A més, el creixement demogràfic, l'arribada de població internacional i la reducció d'oferta disponible fan difícil pensar en una significativa relaxació del mercat a curt termini.
Un cop l'oferta s'acabi també a la zona més propera a Barcelona, la demanda continuarà expandint-se cap a ciutats cada cop més allunyades de Barcelona, però amb bona connectivitat ferroviària o accés ràpid per carretera. Així ho creu el CEO de The Barrio.
"Probablement veurem més pressió a capitals de província, per descomptat, però també a capitals de comarca. Ja comença a passar a alguns punts de Girona, Tarragona o fins i tot zones interiors ben connectades com ara Igualada, Manresa o Reus", apunta.
A més, Carles Ribes opina que de lloguer creixerà molt el mercat d'habitacions i fórmules híbrides d'habitatge compartit, “perquè a determinats perfils el problema ja no és només trobar habitatge, sinó poder assumir un habitatge complet individualment”.
El mercat s'està adaptant com pot a una realitat en què, en última instància, hi ha més demanda que oferta.
Els preus del lloguer seguiran alts
Per a The Barrio els preus continuaran pujant, encara que no a totes les zones al mateix ritme. "Quan una part important de la demanda es desplaça cap a municipis perifèrics, però l'oferta disponible no creix al mateix nivell, el resultat natural és una pujada de preus", declara.
