En una ciutat on generar nou habitatge assequible s'ha convertit en una cursa cada cop més costosa, l'Ajuntament de Barcelona ha completat la compra de dues finques a Vallcarca per sis milions d'euros per impulsar una nova promoció de 35 habitatges públics de lloguer assequible. L'operació, anunciada pel consistori la setmana passada, permetrà desbloquejar una nova actuació residencial en un dels barris immersos en plena transformació urbanística de la capital catalana.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
Més enllà de l'anunci institucional, l'operació deixa una xifra que posa en perspectiva el cost d'ampliar el parc públic a Barcelona: només l'adquisició del sòl equival a més de 171.000 euros per cada habitatge futur, i això sense comptar encara els costos d'urbanització, redacció del projecte, llicències, construcció o finançament.
Les finques adquirides estan situades entre els carrers Cambrils, Calendau i Argentera, a l'entorn de Vallcarca. Segons ha explicat l'Ajuntament, tots dos solars s'agruparan en una única promoció per optimitzar l'edificabilitat i millorar l'eficiència del projecte, que serà desenvolupat per l'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). La promoció estarà destinada íntegrament a lloguer assequible.
La primera tinenta d'alcalde, Laia Bonet, va defensar la compra en assegurar que l'operació “desbloqueja una peça clau de la transformació de Vallcarca” i permetrà generar nou habitatge assequible per a veïns del barri.
Tot i això, el desemborsament torna a posar sobre la taula una qüestió recurrent a Barcelona: quant costa realment produir habitatge públic en una ciutat amb el sòl cada vegada més tensionat.
Els sis milions invertits corresponen únicament a la compra de les finques. A aquesta xifra encara caldrà sumar-hi el cost d'aixecar la promoció. Al mercat actual, construir obra nova residencial a Barcelona —fins i tot protegida— es pot situar en una forquilla aproximada d'entre 1.800 i 2.400 euros per m² construït, depenent del projecte, les qualitats, la complexitat tècnica i els costos financers.
Això vol dir que el cost final per habitatge podria situar-se fàcilment molt per sobre dels 300.000 euros per unitat una vegada completada la promoció, especialment si es té en compte que el terra s'ha convertit en un dels principals colls d'ampolla del mercat residencial.
No és casualitat. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va advertir recentment que el terreny pot representar fins al 45 % del preu final d'un habitatge a Espanya, especialment en mercats urbans amb forta pressió de demanda com Barcelona.
L'operació de Vallcarca també reflecteix l'elevat cost d'una de les apostes principals de les administracions per ampliar el parc públic: desenvolupar promocions des de zero. Davant d'això, altres fórmules, com ara la compra d'habitatge ja construït mitjançant tempteig i retracte, han mostrat costos notablement inferiors a Catalunya, encara que amb limitacions en escala i disponibilitat.
Barcelona segueix lluny d'altres grans capitals europees en percentatge de parc públic. Tot i que les xifres varien segons la metodologia, l'estoc d'habitatge social i assequible a la ciutat continua representant una porció reduïda del total residencial, molt per sota de ciutats com Viena o Amsterdam.
En aquest context, cada nova promoció suma. La gran incògnita és si, amb costos d'entrada cada cop més elevats, el ritme de creixement del parc públic serà suficient per respondre a una demanda que no deixa d'augmentar.
