El Govern ha actualitzat el mapa de les zones de mercat residencial tensionat de Catalunya. La nova proposta eleva de 271 a 302 el nombre de municipis subjectes a les mesures de contenció del lloguer, després de mantenir 118 localitats de la primera declaració, incorporar-ne 53 més i retirar-ne 22 que ja no compleixen els requisits legals.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
Tot i l'augment del nombre de municipis, la població afectada per la regulació es redueix. Les 302 localitats incloses reuneixen aproximadament 6,17 milions d'habitants, davant dels prop de set milions de l'anterior configuració. Això és perquè algunes de les ciutats que abandonen la llista compten amb una població considerable.
Entre els municipis exclosos figuren Lleida, Reus, Granollers, Mollet del Vallès, Figueres, Banyoles, Berga, Canovelles, Cervera, Guissona, Montmeló, Parets del Vallès i Tortosa. En conjunt, les 22 localitats que deixen de considerar-se tensionades sumen més de 630.000 residents.
La Generalitat atribueix aquestes sortides a una millora de les condicions d'accés a l'habitatge relacionat amb la regulació dels preus i les polítiques públiques aplicades durant els darrers anys. Per romandre a la llista, un municipi ha de complir almenys un dels criteris fixats per la legislació estatal: que les llars destinin més del 30% dels ingressos al pagament de l'habitatge i els subministraments bàsics, o que els preus de compra o lloguer hagin crescut, durant els cinc anys anteriors, almenys tres punts percentuals per sobre de l'IPC.
Cinquanta-tres noves incorporacions
La revisió incorpora 53 municipis que no reunien anteriorment les condicions exigides i que ara presenten dificultats d'accés a un habitatge assequible. Aquestes localitats reuneixen una població aproximada de 255.700 persones.
Les comarques gironines concentren el nombre més gran d'incorporacions, amb 16 municipis. Els segueixen Catalunya Central, amb nou; el Camp de Tarragona, amb set; Barcelona i el Penedès, amb sis cadascun; l'Alt Pirineu i Aran i l'àmbit de Lleida, amb quatre respectivament, i les Terres de l'Ebre, amb un.
Entre les noves zones tensionades hi ha Martorell, Sant Andreu de la Barca, Tordera, Vila-seca, Constantí, Cardona, Sallent, Navarcles, Bàscara, Llagostera, Sant Joan de les Abadesses, Jonquera, Pobla de Segur, Ribera d'Urgellet i Montferrer i Castellbò.
Als municipis inclosos, la renda d'un nou contracte no pot superar, amb caràcter general, la de l'últim lloguer vigent durant els cinc anys anteriors, una vegada aplicades les actualitzacions corresponents. Quan l'habitatge pertany a una gran forquilla, també s'ha de respectar l'índex estatal de referència i aplicar-se l'import més baix que resulti dels dos límits.
La primera declaració catalana va entrar en vigor el març del 2024 per un període de tres anys. Davant el seu venciment el març del 2027, la normativa permet renovar-la anualment sempre que es comprovi que hi continuen existint problemes d'accés a l'habitatge.
Ara la proposta haurà de passar per un període d'informació pública i al·legacions. Una vegada aprovada definitivament per la Generalitat, es remetrà al Ministeri d'Habitatge per a la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, tràmit necessari perquè els canvis entrin en vigor.
