Ara que ens acostem a les tombes a visitar els nostres morts, no seria sobrer llegir els Principis de la botànica funerària, on un pot aprendre quines són les espècies més idònies per dipositar com a ofrena, no fos cas que portem alguna cosa que no convingui, però també quines són les flors que no poden estar presents en un jardí, ja siguin sembrades o esculpides, o per què l'arbre més comú als cementiris és el xiprer.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
Aquesta és una de les moltíssimes coses que podria aprendre d'acostar-se a la Biblioteca Funerària de Barcelona, única a Espanya i la segona d'Europa en fons bibliogràfics darrere de la de Viena, país que fins i tot té un museu dedicat a la mort.
Aquest curiós lloc d'aprenentatge de la capital catalana es troba al cementiri de Montjuïc i es va inaugurar el 1986. Aquí s'aglutinen volums sobre com embalsamaven els egipcis (les obres sobre aquesta civilització són les més nombroses, ja que qui va inaugurar aquest curiós lloc és arqueòleg i egiptòleg), sobre màgia negra, suïcidi, rituals, creences i religions, simbolisme funeraris… Si habitualment l'ambient en una biblioteca ja sol ser tranquil, aquí la tranquil·litat puja exponencialment, perquè llegir entre taüts és el que té…
La biblioteca és al fons de la col·lecció museística de les carrosses fúnebres de Barcelona, carrosses que daten dels segles XIX i XX i que són espectaculars. A les mateixes instal·lacions hi ha un cotxe funerari que faria les delícies dels fans de la pel·lícula Cazafantasmas: es tracta d'un Buick del 58 en què no costa imaginar-se un joveníssim Bill Murray vestit amb el seu vestit de caçar esperits.
Un arqueòleg va arrencar el fons bibliogràfic
Els inicis d'aquesta singular biblioteca són al tanatori de Sancho d'Àvila, a Barcelona, el primer que es va construir a Espanya i que va obrir les portes el 1968. Allà va començar a aglutinar obres relacionades amb la mort l'arqueòleg i egiptòleg Manel Hernández, moltes sobre els ritus funeraris a l'antic Egipte. De fet, l'obra més valuosa i més gran exposada a la biblioteca és The temple of King Sethos I at Abydos, que va ser publicada el 1933, consta de tres volums i que està exposada al públic.
Però la sala del tanatori on els agrupava aviat va començar a quedar petita, així que es va plantejar la possibilitat que el fons bibliogràfic fos ubicat al complex situat a l'entrada del cementiri de Montjuïc. I així es va fer, s'hi van traslladar, juntament amb la col·lecció de carrosses fúnebres, els nombrosos exemplars que ara 'descansen' en aquest recés de pau.
A la biblioteca hi ha publicacions de tot el món, en múltiples idiomes. Per a aquells que no els agafi de pas o que els faci por això de llegir entre morts, el fons documental es pot consultar a través de BCNExplora. Per als altres que s'hi vulguin acostar, l'horari és els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores.
