Les propostes dels partits en matèria d'habitatge per al 29N, del milió de cases a l'expropiació

PP i Vox aposten per alliberar sòl i baixar impostos, el PSOE per un parc públic de 100.000 vivendes i el Front Ampli per topar rendes i expropiar grans forquilles
Alberto Núñez-Feijóo, Pedro Sánchez, Santiago Abascal i Ada Colau
Alberto Núñez-Feijóo, Pedro Sánchez, Santiago Abascal i Ada Colau Magnific / Getty

L'habitatge s'ha convertit en un dels assumptes centrals de la campanya electoral del 29N. Uns comicis avançats després que el Congrés tombés els reials decrets d'habitatge del Govern a principis d'octubre. Des d'expropiacions a beneficis fiscals fins a la promesa de construir milers de vivendes, els partits han fet dels seus programes una mena de catàleg amb solucions per a la crisi habitacional.

Segueix idealista/news al canal de Whatsapp

El PP promet un milió de cases, tràmits més àgils i un IVA del 4% per a la compra dels joves; Vox, rebaixes fiscals i prioritat nacional en l'accés a l'habitatge protegit. Tots dos derogarien la Llei d'Habitatge si arriben a la Moncloa. El PSOE, per la seva banda, proposa un parc públic de 100.000 vivendes, topar arrendaments i gravar grans forquilles. El Front Ampli va més lluny: 1,5 milions d'habitatges públics, intervenir el mercat de lloguer i expropiació. Aquesta última mesura, reclamada per l'autoanomenat sindicat d'inquilins, podria acabar al BOE de la mà del PSOE com altres de les seves propostes. Tots els partits reformarien la Llei del Sòl, però amb enfocaments oposats.

Partit Popular: un milió de vivendes

El Partit Popular articula totes les propostes sota la promesa de construir un milió d'habitatges durant la propera legislatura, la iniciativa estrella que planteja Alberto Núñez Feijóo. El seu programa electoral, titulat 'La recosntrucción nacional' aposta, en línies generals, per augmentar l'oferta de sòl i immobles, reduir impostos als joves compradors i desregular el lloguer.

Per aixecar aquesta xifra, els populars proposen mobilitzar sòl públic i privat juntament amb comunitats autònomes i ajuntaments, aprovar una nova Llei del Sòl que agilitzi el planejament i ofereixi més seguretat jurídica.

Els ajuntaments publicarien totes les parcel·les públiques destinades a habitatge, i es permetria construir habitatge social a sòl dotacional i canviar l'ús d'oficines i locals a habitatge assequible. També facilitaria dividir habitatges grans. Les llicències dobra nova i de rehabilitació es resoldrien en tres mesos, amb silenci positiu.

El PP crearia a més a més una figura urbanística per a "projectes residencials estratègics", que unificaria els tràmits dels grans desenvolupaments amb declaració implícita d'utilitat pública. Eliminaria informes duplicats i fixaria terminis màxims de resolució. Promourà l'habitatge industrialitzat, eliminant barreres normatives i financeres, i vincularia el finançament local al compliment d'objectius de sòl i habitatge.

IVA superreduït per a habitatge habitual

La rehabilitació tindria un IVA superreduït del 4% en vivenda habitual, ajuts, avals preferents i la figura de l'agent rehabilitador. També preveu flexibilitzar la regeneració urbana, amb canvis a les lleis autonòmiques de sòl per permetre afegir plantes o transferir edificabilitat entre parcel·les, prioritzant l'habitatge social.

Les mesures per a joves són el bloc més detallat. Els menors de 40 anys pagarien un IVA del 4% (en lloc del 10%) a la compra de primer habitatge, de forma fraccionada al ritme de la hipoteca. S'acordaria amb les comunitats un impost de transmissions patrimonials reduït per a l'habitatge usat. L'aval públic, que cobreix fins al 20% del valor de l'immoble, s'ampliaria als menors de 40 anys, amb possibilitat d'arribar fins als 50. Es crearia la guardiola llar jove: aportacions de fins a 2.000 euros a l'any (límit de 40.000), amb deducció del 20% i rendiments exempts. Els joves no pagarien impostos en comprar el seu habitatge habitual a municipis despoblats.

De lloguer, el PP derogaria la Llei d'Habitatge i eliminaria les zones tensionades i l'índex de preus, amb l'argument que han generat “més intervenció, més incertesa i menys oferta”. A canvi planteja el programa “Tres anys+” : els llogaters tindrien una deducció a l'IRPF graduada per ingressos, i el propietari particular que renovi el contracte tres anys més amb una pujada inferior a l'IPC tindria una deducció o un crèdit fiscal.

Desallotjar pisos okupats en 48 hores

Sobre l'okupació, proposa una llei per recuperar l'habitatge a 48 hores per ordre judicial. Els propietaris no pagarien ni subministraments ni impostos mentre duri l'ocupació, i s'anul·laria l'empadronament de l'ocupant. Les comunitats de propietaris podrien demanar el desallotjament i s'enduririen les penes a les màfies.

A més, Feijóo ha anunciat en campanya que suprimirà el Ministeri d'Habitatge per afegir aquesta matèria, que considera "prioritària per al país", en una vicepresidència estratègica.

PSOE: destinar l'1% del PIB a habitatge assequible

El PSOE recull al seu programa electoral 50 compromisos relacionats amb l'habitatge, al qual situa amb “la principal prioritat de la legislatura” i proposa consolidar-lo com a “cinquè pilar de l'Estat del Benestar”. Aquestes propostes combinen inversió pública, intervenció al mercat i protecció social. La proposta més ambiciosa passa per mobilitzar anualment un 1% del PIB per destinar-lo a habitatge assequible

En l'àmbit jurídic, els socialistes proposen reformar la Constitució perquè l'habitatge sigui un dret fonamental, de manera que la ciutadania en pugui exigir el compliment als poders públics. En l'àmbit econòmic, el partit promet mobilitzar cada any l'1% del PIB, amb la participació de totes les administracions i de l'ICO. A més, destinaria l'1% de la licitació anual d'obra pública a un fons per adquirir vivenda protegida i assequible.

L'eix del pla és ampliar el parc públic. El programa proposa crear un parc estatal de 100.000 habitatges, gestionat per Casa 47, l'entitat estatal d'habitatge creat a finals del 2025, per a venda o lloguer estable a preu assequible. Aquests habitatges se sumarien als que promoguin comunitats i ajuntaments. El PSOE també vol que almenys una quarta part dels nous habitatges siguin públics o protegits de forma permanent. Per això, preveu un banc estatal de sòl públic, més de 25.000 milions d'euros de l'ICO en avals i préstecs, 4.700 milions del Pla Social del Clima i 400 milions anuals per a un fons d'impacte social. També inclou una llei de proveïdors socials d'habitatge, que crearia una xarxa d'entitats del tercer sector.

Per desbloquejar l'oferta, proposa una Llei de Sostenibilitat i Mobilització del Sòl que agilitzi els processos urbanístics, un impost sobre els solars residencials ociosos i un nou PERTE de construcció industrialitzada. En rehabilitació, l'objectiu és arribar a 550.000 habitatges més.

Ampliar la durada dels contractes de lloguer

De lloguer, el programa planteja ampliar la durada dels contractes i congelar temporalment les rendes que superin els índexs de referència en zones tensionades. Per als joves, crea una garantia pública d'accés al lloguer, en forma d'assegurances d'impagament, i manté TUCASA, amb préstecs sense interessos de fins a 50.000 euros per al primer habitatge i 10.000 milions de dotació, ampliable si s'esgota. També proposa un model públic d'intermediació, inspirat al País Basc, que garanteixi el cobrament al propietari i mobilitzi habitatge buit.

La mesura més nova i probablement més polèmica és un impost progressiu sobre els habitatges de grans propietaris i fons que no es destinin a lloguer assequible. Gravaria les turístiques, les buides i les llogades a preus abusius. A això se sumen limitacions a la compra per fons especulatius, un registre de fons i SOCIMI, un registre de preus de lloguer i un marc estatal que permeti als ajuntaments aplicar una taxa a les pernoctacions turístiques.

El programa inclou, a més, un marc estable contra els desnonaments de persones vulnerables, amb el cost a càrrec de les administracions i no del petit propietari, i reforça les mesures contra el sensellarisme i l'infrahabitatge.

El text no fixa un calendari ni una xifra total d'habitatges a construir a la legislatura, i diverses mesures, com la congelació de rendes, depenen de les comunitats autònomes.

Vox: reduir impostos i augmentar l'oferta

 

El programa de Vox, titulat 'És sentit comú', en matèria d'habitatge es recolza en dues idees: prioritzar els espanyols a l'accés a l'habitatge i reduir impostos i traves per augmentar l'oferta.

Vox parteix de la premissa que “el punt de partida de tot programa de vivenda és el control ferri de les fronteres”. La seva mesura més distintiva és la “prioritat nacional”: accés preferent dels espanyols a habitatge protegit, social o ajuts al lloguer, amb modificació o derogació de les normatives que ho dificultin.

El seu programa estén aquest accés preferent a altres ajuts i serveis socials. Proposa també exigir la verificació de la residència legal per formalitzar contractes de lloguer, amb l'objectiu d'acabar amb els “pisos pastera” i els domicilis ficticis, i controlar el frau a l'empadronament.

Per augmentar l'oferta, planteja una reforma de la Llei del Sòl per “tornar a veure grues al cel”. Inclou més sòl disponible, procediments més àgils, menys traves reguladores i simplificació administrativa. Proposa a més una reducció “dràstica” dels impostos que graven tot el procés edificatori i millor finançament per a promotors i constructors. No quantifica cap daquestes mesures ni fixa un objectiu dhabitatges.

0% d'IVA a obra nova

Vox contempla una mica d'intervenció pública, encara que sense xifres: augmentar la inversió pública en vivenda per habitant i construir més vivenda protegida “per a les famílies espanyoles”. Ho faria mitjançant promoció i col·laboració publicoprivada, amb cessions de sòl, subvencions, descomptes, avals i crèdits tous. Afegeix que “cap espanyol vulnerable no quedarà sense llar”.

En fiscalitat, el primer habitatge habitual d'una família espanyola “no paga impostos”: IVA del 0% a obra nova, bonificació del 100% de l'ITP a segona mà i recuperació de la deducció per inversió en habitatge habitual. Als altres compradors els aplicaria una fiscalitat diferenciada: mitjana per als que augmentin l'oferta de lloguer residencial de llarga durada, i “agreujada i dissuasòria” per a compradors no comunitaris i per a operacions especulatives de fons o societats. Allò recaptat es destinaria a bonificacions per comprar habitatge ia construir habitatge protegit.

De lloguer, derogaria la Llei d'Habitatge per "recuperar la seguretat jurídica". Donaria incentius fiscals al lloguer de llarga durada i deduccions a llogaters espanyols. Regularia la proliferació d'habitatges d'ús turístic i reforçaria la inspecció de pisos turístics il·legals, encara que sense detallar-ne com.

Contra l'okupació proposa el desallotjament en menys de 24 hores i la recuperació immediata de la possessió pel propietari. Els afectats tindrien assistència jurídica gratuïta i exempció dimpostos i subministraments mentre duri locupació. També enduriria el Codi Penal i tipificaria la “inquiocupació” com a delicte d'estafa.

El programa no concreta calendari ni dotació pressupostària, i no inclou mesures específiques sobre rehabilitació, vivenda buida ni zones rurals.

Front ampli: intervenir el mercat

El Front Ampli, la coalició de Sumar, IU, Comuns i Más Madrid, obre el seu programa amb la vivenda com a primera de les sis grans transformacions, sota el lema “Cases per viure, no per especular”. És el pla més intervencionista dels quatre programes analitzats, i l'únic que combina un parc públic massiu, topalls de lloguer i l'expropiació a grans propietaris.

La inversió pública seria de l'1% del PIB anual, uns 17.000 milions d'euros, per crear un parc d'1,5 milions d'habitatges públics de lloguer assequible en dotze anys (125.000 l'any). Amb això s'arribaria a la mitjana europea del 9,3% durant la legislatura i el 20% del parc el 2035. Els habitatges protegits no podrien passar mai al mercat lliure, i el programa proposa reformar la Constitució perquè l'habitatge sigui un dret fonamental exigible davant dels tribunals.

La mesura més polèmica és la Llei d'Expropiació d'Habitatges a Propietaris Corporatius, plantejada en tres fases: primer a entitats amb més de 1.000 habitatges (cita específicament Blackstone i CaixaBank), després les que maneguin carteres de més de 700 i finalment les empreses amb més de 50 immobles. Els actius de la Sareb passarien a l'empresa pública Casa 47. A més, prohibiria que qualsevol persona jurídica amb ànim de lucre, inclosos bancs, SOCIMI i fons, compri habitatge residencial excepte per a lloguer assequible regulat.

Topar el lloguer a zones tensionades

De lloguer, toparà les rendes en zones tensionades al menor d'aquests dos valors: el 25% de la renda neta mitjana de la llar de la secció censal o l'índex SERPAVI. Segons el programa, suposaria una baixada mitjana del 35%. Els contractes serien indefinits per defecte, amb pròrrogues de cinc anys (set si el propietari és una empresa) durant la transició. La declaració de zona tensionada seria automàtica i, si la comunitat es nega, l'activaria el Ministeri. També reconeixeria els sindicats d'inquilines i regularia la vaga de lloguers.

Extingiria en tres anys les llicències de pisos turístics a zones tensionades, els aplicaria l'IVA del 21% i crearia una taxa turística municipal.

En fiscalitat, crea un impost del 10% sobre el valor dels habitatges acumulats, que pagarien les empreses des de la primera i els particulars des de la quarta si superen els 800.000 euros, amb exempció per al lloguer assequible. Deroga el règim especial de les SOCIMI i recarrega l'IBI dels habitatges buits fins al 150%. Proposa una contribució del 0,45% sobre la massa salarial de les empreses de 50 empleats o més, per construir uns 10.000 habitatges a l'any. Planteja també exempció d'ITP al primer habitatge habitual i recàrrecs del 200% i 1.000% al segon i tercer.

Prohibiria els desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional, amb l'administració pagant el petit propietari i crearia un escut hipotecari de fins a 300 euros mensuals.

Junts: reduir impostos i reformar el Codi Civil

Junts va ser un dels partits que va votar en contra dels decrets d'habitatge que la Diputació Permanent va convalidar el 12 de novembre passat. La formació que presideix Carles Puigdemont va exigir al PSOE retirar els dos textos i substituir-los per un altre de nou que incloguessin mesures antiokupació, reduir impostos per a la compra de primers habitatges i retirar la proposta de convertir els lloguers en indefinits.

Junts proposa un tipus reduït davant del 10% habitual, condicionat al fet que el comprador sigui persona física, l'habitatge sigui la seva residència habitual, la superfície no superi els 120 metres quadrats i es respectin límits de preu i renda. L'habitatge s'ha de mantenir com a residència principal durant almenys cinc anys i no es pot llogar ni vendre amb finalitats d'inversió en aquest període.

Mesures antiokupació

Nou article 1535 bis del Codi civil: quan un banc ven en bloc una cartera d'hipoteques, el deutor es pot alliberar pagant al nou creditor únicament allò que aquest va abonar pel seu crèdit, amb interessos i despeses. El dret és irrenunciable.

Un títol complet que no existia als decrets del Govern. En via penal, el jutge pot ordenar el desallotjament cautelar amb només 48 hores perquè l'ocupant acrediti títol, amb auxili de la força pública si cal. En via civil, se simplifica el procediment sumari de recuperació de la possessió, eliminant requisits pensats per a conflictes arrendaticis que alentien els casos docupació sense títol.

PNB: "més oferta i regles clares"

El PNB, en canvi, va recolzar el decret de vivenda que prorrogava els contractes de lloguer i va rebutjar el que proposava convertir els arrendaments en indefinits. Els nacionalistes bascos proposen mesures per augmentar la construcció i rehabilitació, mobilitzar pisos buits oferint seguretat a les persones propietàries i, evitar contractes que esquivin les garanties de les persones llogateres.

"Més oferta i regles clares perquè viure aquí no sigui un privilegi", assenyalen al seu programa per al 29-N. Per això proposen agilitzar els tràmits urbanístics per facilitar la construcció de nous habitatges, amb terminis raonables i garanties legals.

Mobilitzar habitatges buits i rehabilitar edificis per augmentar l'oferta residencial. Evitar que els contractes de temporada es facin servir fraudulentament per eludir les garanties del lloguer d'habitatge habitual. Regular els lloguers de temporada i turístics perquè no quedin habitatges al lloguer residencial. Reduir les pràctiques especulatives que encareixen l'habitatge i dificulten l'accés al lloguer i la compra.

EH Bildu: contractes indefinits de lloguer

L'habitatge és l'eix de la campanya d'EH Bildu per al 29-N, segons la seva direcció. La coalició va negociar amb el Govern la Llei d'Habitatge del 2023, que permet limitar els lloguers en zones tensionades, i el 2 d'octubre del 2026 va votar a favor dels dos decrets d'habitatge que el Congrés va tombar amb els vots de PP, Vox, Junts i UPN.

Ara proposen prohibir desnonar sense alternativa habitacional, regular els lloguers de temporada, topar les rendes, contractes indefinits de lloguer, prohibir la compra especulativa i expropiar pisos buits de fons i bancs

ERC: competències per a Catalunya

Esquerra, un dels socis en què el Govern ha donat suport al llarg de la legislatura, i que també va recolzar els dos decrets d'habitatge, proposa una llei d'arrendaments catalana, amb la competència delegada per l'Estat. Que l'Estat destini almenys l'1,5% del PIB a vivenda i que els pisos de la Sareb es destinin al parc públic de la Generalitat.