El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha publicat el seu informe trimestral de llançaments practicats el segon trimestre del 2024. Entre l'abril i el juny es van realitzar 7.850 execucions de desnonaments, un 7,8 % més que el mateix trimestre del 2023.
Els llançaments conseqüència de procediments derivats de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), 5.874, van acaparar el 74,8 % del total de llançaments, mentre que els derivats d'execucions hipotecàries van acumular el 18,7 %, amb 1.469 més. Els 507 restants van obeir a altres causes.
Els llançaments derivats d'execucions hipotecàries van disminuir un 1,9 % respecte del segon trimestre del 2023. En el cas dels derivats de la LAU, l'augment va ser del 10,7 %, i dels 507 derivats d'altres causes, del 6,5 %.
Catalunya, amb 2.091 llançaments en total, té el 26,6 % del conjunt estatal, i és la comunitat autònoma on es van practicar més llançaments el segon trimestre del 2024, seguida per Andalusia (1.129), la Comunitat Valenciana (1.006) i Madrid (831).
Atenent només els llançaments conseqüència de procediments derivats de la Llei d'Arrendaments Urbans, al primer lloc apareix també Catalunya, amb 1.577, el 26,8 % del total; seguida per Andalusia, amb 765; Madrid, amb 730; i el País Valencià, amb 705.
Pel que fa als derivats d'execucions hipotecàries, a Catalunya n'hi va haver 322; a Andalusia, 287; a la Comunitat Valenciana, 253; i a Múrcia, 129.
Pugen les execucions hipotecàries
Per part seva, les dades del CGPJ reflecteixen que al segon trimestre de l'any es van presentar 5.483 execucions hipotecàries, un 6,2 % més que en el mateix període del 2023.
El nombre més gran es va donar a Andalusia, amb 1.238, un 22,6 % del total estatal. El van seguir Catalunya, amb 1.122; la Comunitat Valenciana, amb 862; i Madrid, amb 529. Tot i això, si posem el nombre d'execucions hipotecàries ingressades en relació amb la població, destaquen Múrcia, amb 19,1 per cada 100.000 habitants; el País Valencià, amb 16,1; i Andalusia, amb 14,1.
Cauen els verbals possessoris per ocupació il·legal d'habitatges
Des del tercer trimestre del 2018 es disposa dinformació estadística dels judicis verbals possessoris per ocupació il·legal dhabitatges per als casos en què els propietaris siguin persones físiques, entitats sense ànim de lucre o entitats públiques posseïdores d'habitatge social.
El segon trimestre del 2024 en van ingressar 639, un 19,1 % menys que l'any anterior. A Catalunya es va presentar el nombre més gran de demandes (128), que representen el 20 % del total estatal. El van seguir Andalusia, amb 120, i el País Valencià, amb 102.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
La proposta catalana de prohibir la compra especulativa d'habitatge no té base jurídica, segons una advocada
La darrera mesura en habitatge que analitza la Generalitat de Catalunya ja desperta dubtes entre els experts del món jurídic.
Catalunya preveu que la regulació del lloguer de temporada s'aprovi abans del 2026
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha augurat que el projecte de llei de mesures urgents en habitatge i urbanisme que preveu la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions estarà en vigor abans del 2026, malgrat que el PP i Junts hagin portat la mesura davant del Consell.
Apartur critica la fi dels pisos turístics a Barcelona: "No millorarà l'habitatge"
L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apertur) ha denunciat a Europa la fi dels pisos turístics a la capital catalana en tres anys. Una mesura que va anunciar l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, el mes de juliol passat i que suposarà més perjudicis que beneficis.