La Gran Barcelona mira al llarg termini per intentar aturar un dels principals problemes: l'accés a l'habitatge. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha definit com vol que evolucioni el parc d'habitatge protegit d'aquí al 2050, dins l'actualització del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), el document que marca el creixement i l'ordenació dels 36 municipis de l'àrea metropolitana.
La planificació planteja repartir l'habitatge protegit de manera més equilibrada pel territori i vincular-lo a les necessitats reals de cada zona. Per això, el PDUM fixa una reserva mínima del 7,5 % d'habitatge protegit a cadascun dels sis grans àmbits funcionals en què s'organitza la metròpoli, agrupant municipis amb dinàmiques i problemes d'accés a l'habitatge similars.
En paral·lel, el pla traça diferents escenaris de creixement residencial fins a mitjan segle. Les previsions apunten a la possible creació d'entre 167.800 i 262.000 nous habitatges al conjunt de l'àrea metropolitana durant els propers 25 anys. Una part rellevant d'aquest volum s'hauria de destinar a habitatge protegit o assequible, encara que la xifra final dependrà de com es desenvolupin els sòls disponibles a cada municipi i de les polítiques concretes que s'hi apliquin.
L'objectiu de fons és que l'oferta d'habitatge pugui compassar el creixement demogràfic previst i evitar que la tensió de preus segueixi expulsant població. L'estratègia metropolitana passa per combinar noves promocions, regeneració urbana i una presència més gran d'habitatge amb algun tipus de protecció pública.
Tot i així, el salt del paper a la realitat no serà immediat. El desplegament efectiu del pla exigirà acords amb els ajuntaments, finançament i col·laboració entre sector públic i privat. L'horitzó és llarg però la pressió sobre el mercat residencial converteix aquesta planificació en una de les claus per al futur habitacional de la Gran Barcelona.
