En un solar discret del passeig de l'Exposició, al barri del Poble-sec, se sent aquests dies un so poc habitual en una obra residencial: més fusta assemblant-se que formigó abocant-se. En el transcurs de sis setmanes, s'hi aixecarà una petita promoció d'habitatge públic que vol posar a prova una altra manera de construir casa assequible a la ciutat. El projecte, batejat com a WikiHousing, es presenta com un experiment a escala real on conflueixen industrialització, sostenibilitat i participació juvenil.
La iniciativa parteix de la idea que els llargs terminis i els costos alts de la construcció tradicional són un dels grans colls d'ampolla per ampliar el parc públic d'habitatge. Davant d'això, WikiHousing aposta per mòduls prefabricats de fusta que es produeixen al taller i s'acoblen en obra com un mecano. Això permet reduir temps, minimitzar residus i tenir més control sobre l'execució.
L'edifici es compon de quatre habitatges d'uns 50 m2 distribuïts en diverses plantes sobre un solar municipal de dimensions reduïdes. Precisament, aquest caràcter gairebé residual del terreny forma part de l'aprenentatge: demostrar que petites parcel·les disperses per la ciutat també poden contribuir a generar habitatge protegit si s'utilitzen sistemes flexibles i lleugers.
Impulsat amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, el projecte té un fort component experimental. Darrere hi ha equips d'arquitectura, investigació urbana i consultoria ambiental que treballen amb criteris de baix impacte ecològic. La fusta estructural, a més d'accelerar l'obra, redueix la petjada de carboni davant de sistemes convencionals i obre la porta a futurs desmuntatges o reutilitzacions.
Un dels trets diferencials de WikiHousing és la dimensió pedagògica i participativa. Al llarg del procés s'han organitzat tallers i sessions de codisseny amb joves, molts potencials demandants d'habitatge assequible. La lògica és acostar-los no només al resultat final, sinó a com es pensa i es produeix l'habitatge, fet que genera coneixement sobre la construcció sostenible i nous models residencials.
Quan finalitzin les obres, els habitatges s'incorporaran al parc públic de lloguer i es destinaran a joves inscrits al registre de sol·licitants d'habitatge protegit. El projecte és petit en nombre de pisos, però gran en intenció: servir com a laboratori per avaluar què funciona i què es pot escalar.
En una Barcelona tensionada pels preus i amb una oferta pública encara limitada en relació amb la demanda, la pregunta de fons és si sistemes com aquest es poden multiplicar. La industrialització en fusta, l'estandardització de solucions i l'ús de solars de difícil encaix urbanístic apareixen com a possibles peces del trencaclosques.
