El debat sobre l'accés a l'habitatge públic i els ajuts socials torna a pressionar l'escenari polític català. En ple augment dels fluxos migratoris i amb Catalunya superant els vuit milions d'habitants, Junts per Catalunya ha posat sobre la taula una proposta que busca endurir els requisits d'accés als anomenats “drets d'alta intensitat”, entre els quals hi ha l'habitatge protegit.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
La formació liderada per Carles Puigdemont treballa des de fa mesos en l'anomenat Pla 8 milions, una estratègia que pretén ordenar el creixement demogràfic i redefinir l'accés als serveis públics en funció del grau d'arrelament de la població. El document, encara en fase de revisió, estableix diferents esglaons d'accés a drets socials per als estrangers que arriben a Catalunya.
A l'últim nivell se situen els anomenats “drets d'alta intensitat”, que exigirien acreditar una major integració i vinculació amb el territori. L'exemple més clar és l'accés a habitatge protegit, per al qual Junts proposa elevar significativament els requisits.
La iniciativa ja ha tingut un primer reflex a Sant Cugat del Vallès, el municipi més gran governat pel partit, amb prop de 97.000 habitants. Allà, l'alcalde fa més d'un any que defensa l'ampliació del període mínim d'empadronament necessari per accedir a un pis social, que passaria dels tres anys actuals a deu. Aquest requisit es podria complir de manera contínua o discontínua, segons la proposta.
El març de l'any passat, Junts va presentar una moció a l'Ajuntament de Sant Cugat per impulsar aquest canvi i va traslladar la iniciativa al Parlament de Catalunya instant a modificar el marc legislatiu que regula l'accés a l'habitatge públic. A més, demanava al Govern liderat per Salvador Illa que incorporés aquesta mesura al pla de construcció de 50.000 habitatges públics abans del 2030.
Tot i això, la proposta no va prosperar a la Cambra catalana. Només va tenir el suport del Partit Popular i Vox, mentre que partits com el PSC, ERC, els Comuns i la CUP hi van votar en contra. Per part seva, Aliança Catalana va optar per l'abstenció.
Tot i aquest revés parlamentari, Junts ha continuat avançant en la mateixa línia des de l'àmbit municipal. A Sant Cugat, el consistori ha intensificat els controls sobre el padró per evitar fraus en l'accés a ajudes socials i habitatge protegit. L'agost del 2025 es van detectar 300 empadronaments irregulars i l'últim any s'han donat de baixa unes 4.000 persones després de comprovar que no residien realment al municipi.
A més, s'ha endurit el procés d'empadronament: tot i que el tràmit es pot iniciar de manera telemàtica, és obligatori completar-lo presencialment en un termini de tres mesos. En cas contrari, s'activa automàticament una inspecció domiciliària. A aquestes mesures se sumen controls aleatoris per detectar sobreocupació d'habitatges o moviments sospitosos al padró.
El plantejament de Junts entronca amb propostes similars defensades pel Partit Popular, que aposta per prioritzar l'accés a ajudes en funció del grau de vinculació amb el territori, mesurat a través del temps d'empadronament i l'arrelament efectiu, tot i que sense establir diferències en funció de la nacionalitat.
En aquest sentit, la formació independentista insisteix a reforçar el “sentiment de pertinença” com a criteri clau per accedir a determinats serveis i evita introduir distincions explícites entre ciutadans espanyols i estrangers, com sí que plantegen altres forces polítiques.
El control de la política migratòria es manté, a més, com una de les prioritats estratègiques de Junts. N'és una prova l'acord atès amb el PSOE per delegar competències d'estrangeria a la Generalitat, una mesura que, per ara, segueix bloquejada al Congrés per falta de suports parlamentaris.
El més destacat
