La fórmula del coliving sembla que arriba per quedar-se. Són molts els factors que, considerant l'època d'incertesa que darrerament ens acompanya, poden afavorir que aquest nou sistema s'implanti definitivament al nostre país.
Què és el coliving? És per a mi?
El coliving és una fórmula de convivència en què els hostes o residents s'instal·len en una habitació o estança privada i comparteixen les zones restants de l'habitatge. És el que, des del meu punt de vista, es pot assemblar més a una residència d'estudiants, on zones com la cuina o la sala d’estar són d'ús i gaudi de tots els habitants de la casa.
Aquests espais s'han implantat generalment a les grans ciutats (en el nostre cas, Madrid i Barcelona) i això té sentit, ja que són les grans ciutats les que reben més persones que, ja sigui per feina o per interessos personals, tenen més necessitats viatgeres i de trasllat. Actualment, a Madrid hi ha diversos projectes en desenvolupament que pretenen començar a funcionar entre el 2022 i el 2023. També sembla que noves ciutats secundàries com Màlaga o València seran focus d'expansió.
Per a ocupacions de no més d'un any
Una de les notes identificatives d'aquest model residencial és la temporalitat, és a dir, no està pensat per a estades llargues, sinó més aviat per a ocupacions de no més d'un any. Aquesta característica ajuda estudiants i treballadors amb necessitats concretes de mobilitat a trobar una solució sense que s'hagin de decantar per hotels o lloguers que no s'ajusten als terminis o a les condicions que necessiten. Si ens imaginem en una habitació d'un hotel durant tres mesos, potser ens estimarem més quedar-nos en un habitatge, encara que sigui compartit i durant un curt període de temps, ja que es pot assemblar més a la nostra idea tradicional de “casa”.
D'altra banda, tots sabem que el mercat d'adquisició d'habitatge a Espanya no és, ni de bon tros, accessible per a totes les butxaques. Per això, les fórmules similars al lloguer o l'ocupació temporal en general sempre poden ser beneficioses per donar resposta a les necessitats actuals. A més, com a factor cridaner del coliving, hi ha el fet de l'aposta d'aquest tipus d'habitatges per la modernitat i la sostenibilitat com a trets que identifiquen aquest sistema, que intenta dotar els seus habitatges d'espais comuns atractius, com ara gimnasos o piscines.
Crec que també cal tenir en compte que el coliving es pot emprar per a un altre tipus de necessitats, ja no només “logístiques” o pràctiques, sinó socials, com ara el fet de conèixer gent i de compartir temps i espai amb persones noves. La COVID, ens agradi o no, ha marcat noves línies d'actuació i una nova agenda i crec que això tampoc no s'ha de perdre de vista. El confinament que tots vam patir té alguna influència en com ens relacionem ara i ha influït directament sobre la quantitat i qualitat del temps que volem gaudir de les nostres cases i com ens volem relacionar. La fugida de la solitud i la petjada d'aquest confinament prolongat pot fer que a algunes persones els sigui més suportable si es comparteixen els espais, fet que crea una comunitat de suport.
Com s'ha de regular?
Aquí és on el coliving està menys dibuixat; necessita que es desenvolupi i concreti en la seva pràctica totalitat. Mentre que a altres països com Holanda i el Regne Unit aquest sistema gaudeix d'un marc normatiu regulat, Espanya encara té feina pendent.
La manera de funcionar i organitzar aquest sistema es caracteritza per tenir tres subjectes al tauler: l'usuari, el propietari de l'immoble i el gestor, que actua com una mena d'intermediari. Les seves tasques, més enllà de la intermediació, també passen per la selecció dels usuaris, de manera que l'afinitat dels convivents sigui la màxima possible. Per tant, es tracta de conjugar els interessos d’aquestes tres parts a nivell contractual.
Per això, tenint en compte aquesta tercera figura del gestor, l'arrendament tradicional no s'ajusta del tot en aquest model, que està a cavall entre el lloguer temporal per a ús d'habitatge i l’hostalatge. La veritat és que el coliving s'ha avançat a la norma i ha donat resposta a l'evolució de les noves situacions a què ens enfrontem.
Adaptació urbanística
A més de l'àmbit contractual hem de tenir en compte l'urbanístic, i aquí també ens trobem davant d'una manca de regulació, ja que les normes urbanístiques encara no desenvolupen els models residencials emergents. Ara hi ha en marxa una modificació del Pla General d'Ordenació Urbana de Madrid, on s'estan fent propostes concretes per donar resposta a aquesta llacuna regulatòria.
Una de les alternatives incloses en aquesta modificació era enquadrar el coliving dins l’àmbit de l'hostalatge perquè els dos formats presenten semblances, però es va considerar que limitaria massa la implantació perquè no estaria permès en edificis d'habitatge col·lectiu que no tinguessin accés independent. Per tant, finalment sembla que s'inclouria en l'ús residencial. La compatibilitat amb altres usos com el terciari d'hostalatge i fins i tot amb el dotacional hauria d'estar garantida per aquesta regulació per tal que el coliving es pugui implantar plenament i amb regulació en tots els aspectes, tant legal com urbanístic i fiscal.
Si bé és cert que, com deia abans, el coliving s'ha avançat a la norma, crec que cal que l'evolució de les relacions socials i dels nous sistemes de convivència es puguin regular com més aviat millor. Els temps canvien i la norma s'ha d'adaptar.
Natalia Tova és advocada i membre de l'equip especialitzat en immobiliari d'EY Abogados. És experta en dret immobiliari, especialment en operacions de compravenda, arrendaments urbans i en l'àmbit dels contractes de construcció.
