On són els habitatges més econòmics de Catalunya?

Buscar habitatge a la comunitat s'ha convertit en tota una odissea. Però hi ha oportunitats, especialment a zones rurals o bé una mica allunyades de les grans ciutats. Tot i així, gran part de la població es concentra a àrees metropolitanes, motivada per la feina i més serveis i infraestructures.

Quines són les zones més econòmiques de Catalunya?

"L'habitatge econòmic existeix... però moltes vegades on menys es necessita". Així veu el mercat actual Jordi Gruart, CEO de Monika Rüsch, que analitza les zones més econòmiques de Catalunya i per què moltes segueixen buides, malgrat els preus.

Segons Gruart, els habitatges més econòmics són a l'interior: províncies com Lleida i algunes comarques de Tarragona i la Catalunya Central continuen oferint preus molt per sota de la mitjana. "Municipis com Balaguer, Mollerussa, Cervera o Tàrrega tenen habitatges per menys de 1.000 €/m². Però solen ser zones amb poca connectivitat i serveis".

Leonardo Cromstedt, president d'AEFI, l'Associació Espanyola de Franquícies Immobiliàries, destaca Lleida, seguida de Tarragona, com les províncies catalanes on l'habitatge és més econòmic, davant de Barcelona i Girona. “Si parlem de municipis específics, La Sénia, a Tarragona, es posiciona com el poble més econòmic de tot Catalunya per adquirir un habitatge, amb preus que ronden els 500-550 euros per m², tot i comptar amb una ubicació privilegiada, a menys de 20 minuts amb cotxe de les platges de Tarragona i Castelló”.

Una altra de les opcions més econòmiques és Santa Coloma de Queralt, a la comarca de la Conca de Barberà, els preus de la qual s'han reduït gairebé a la meitat des d'un any abans de la pandèmia, i que avui ronden els 500 euros m².

Pel que fa als preus, Gruart destaca que, a municipis de l'interior, hi ha habitatges des de 700–800 €/m². A àrees metropolitanes ben connectades, des de 1.700 €/m². “A La Garriga, per exemple, pots trobar obra nova des de 200.000 euros, davant dels 4.000 €/m² de mitjana a Barcelona capital”.

Les poblacions més econòmiques de Barcelona

Dins de la província de Barcelona, tot i que és més complicat trobar habitatges econòmics, a Monika Rüsch esmenten municipis per sota dels 2.000 €/m², ben connectats per rodalies o autopista, i amb bona qualitat de vida.

• La Garriga: amb obra nova, zones verdes i preus des de 1.800€/m².
• Mollet, Parets, Granollers: ben connectades, amb preus entre 2.000 i 2.300 €/m².
• Martorell, Abrera, Sant Andreu de la Barca: amb FGC i habitatge per 1.700-2.100 €/m².
• També al Baix Llobregat Nord, com Sant Esteve Sesrovires, hi apareixen opcions interessants.

A AEFI comenten que, tot i ser la província més cara, també hi ha alternatives econòmiques, en concret a Calaf, on actualment és possible trobar habitatges a preus de 732 euros per m², "molt per sota de la mitjana provincial. Aquest petit municipi de la comarca de l'Anoia permet adquirir un habitatge de 120 m² per aproximadament 75.000.

Pexels

Per contextualitzar aquestes xifres, a AEFI comparen preus: un habitatge de 120 m² a Barcelona capital costaria aproximadament 590.400 euros, mentre que la mateixa superfície a La Sénia suposaria una inversió de només 60.000 euros, “evidenciant l'amplitud del ventall de preus disponible al mercat català”.

Per què la gran part de la població prefereix viure a prop de la ciutat

Tot i que hi ha zones més econòmiques, un bon nombre d'habitants cerca habitatge a les ciutats o a prop d'aquestes, on els preus són cada cop més alts.

Per a l'expert d'AEFI, la concentració urbana a Catalunya encara és dominant. "Els factors que expliquen aquesta preferència urbana són múltiples. En primer lloc, les oportunitats laborals es concentren massivament a les ciutats, on hi ha més diversitat professional, millors perspectives de carrera i salaris més competitius, elements fonamentals per a la població activa".

Els immobiliaris parlen de la infraestructura i els serveis, ja que les zones rurals pateixen una oferta insuficient de transport públic, de serveis educatius i sanitaris, i fins i tot de connectivitat digital, de serveis bancaris, comercials, d'oci etc. “Les ciutats proporcionen una densitat de serveis que les zones rurals no poden replicar a causa de la seva massa crítica poblacional menor”, explica Leonardo Cromstedt.

Per la seva banda, Jordi Gruart destaca: "Encara hi ha una forta mentalitat d'"estar dins", encara que impliqui pagar més per menys. Fa 30 anys, una clienta va triar un pis amb jardí a Sant Cugat en comptes d'un mini pis a Barcelona. Avui la seva filla es pregunta si quedar-se a Sant Cugat o mudar a una casa adossada a La Garriga. La història es repeteix. Però allunyar-se no és renunciar, és triar millor”, destaca Jordi Gruart.

I també veu problemes en zones més petites, com la manca de connectivitat i serveis essencials, el mercat laboral continua concentrat a grans ciutats i persisteix la percepció que viure a la ciutat és sinònim d'èxit o futur. "El repte no és només econòmic. És social, urbanístic i laboral. Mentre no resolguem això, els compradors intel·ligents optaran per zones amb bona connexió, preus raonables i qualitat de vida. I aquí és on hi ha l'oportunitat", afegeix.

Per a AEFI, el mercat immobiliari català ofereix oportunitats reals a zones rurals amb preus fins a deu vegades inferiors a Barcelona, però la concentració urbana persistirà mentre les ciutats mantinguin els seus avantatges competitius en feina, serveis i infraestructures.