La Generalitat analitzarà la possibilitat de prohibir l'adquisició d'habitatges a qui no els destinin a residència principal, una mesura que diverses administracions locals catalanes consideren constitucional. El president Salvador Illa es va mostrar disposat a estudiar aquesta via després que el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), consorci en què participen Ajuntament, Diputació i Àrea Metropolitana de Barcelona, difongués un informe que avala jurídicament la restricció si s'aplica amb límits espacials i temporals.
El plantejament preveu blindar les zones tensionades davant de la compra d'habitatge amb finalitats diferents de l'ús habitual. Al Debat de Política General de tardor, En Comú Podem ja va intentar que el Parlament aprovés una resolució en aquest sentit sense èxit. Aquest dimecres, la CUP va reactivar l'assumpte a la sessió de control, interpel·lant el Govern sobre si aprovaria una prohibició de la “compra especulativa” emparant-se a l'informe del PEMB.
"Des de les respectives conselleries s'està estudiant; posem per davant de tot l'habitatge com a dret", va respondre Illa, que va assegurar haver demanat a la consellera Sílvia Paneque l'anàlisi del document. Tot i així, va subratllar que qualsevol mesura haurà de ser “legalment pertinent, realista i efectiva”.
Catalunya és el territori que més lluny ha anat en la intervenció del mercat immobiliari. Manté topalls al lloguer als principals municipis, prepara per a final de mes un decret que regula el registre de grans forquilles, amb multes als quals no s'inscriguin, acaba d'elevar l'ITP a aquest col·lectiu i, a Barcelona, l'activitat promotora està pràcticament congelada des del 2018 per l'obligació de cedir el 30% de l'obra nova i grans.
L'escalada regulatòria ha elevat la tensió amb el sector, que adverteix que el Govern del PSC corre el risc d'asfixiar l'oferta privada amb un nou salt intervencionista i generar un efecte contrari al cercat: menys vivenda disponible i més pressió sobre els preus.