José Antonio Coderch, ferm defensor de la necessitat d'humanitzar i de 'baixar a terra' l'ofici de l'arquitectura, s'ha guanyat amb el pas del temps un lloc entre els principals arquitectes de la postguerra a Espanya.
Repassem algunes de les obres més importants de José Antonio Coderch, moltes en forma d'habitatge, i entre les quals s'inclou el disseny de la seva icònica i multipremiada làmpada.
Qui va ser José Antonio Coderch?
José Antonio Coderch (1913-1984) va ser un arquitecte espanyol que se situa en el període de la postguerra a Espanya, especialment en el marc de l'arquitectura dels anys 50 i posteriors. La seva obra s'emmarca en un moment d'obertura del règim franquista a la modernitat i a l'arquitectura internacional, en un context d'expansió i de creixement econòmic.
Un article publicat el 1960 a la revista DOMUS amb el títol 'No són genis el que necessitem ara', deixa clara la seva postura: "Necessitem que milers i milers d'arquitectes que caminen pel món pensin menys en Arquitectura (amb majúscula), en diners o en les ciutats de l'any 2000, i més en el seu ofici. Que treballin amb una corda lligada al peu perquè no puguin anar massa lluny de la terra on tenen arrels, i dels homes que millor coneixen, sempre basant-se en una base ferma de dedicació, de bona voluntat i d'honradesa."
Minimalista i elegant, la seva obra s'allunya de l'ostentació, es vincula amb la tradició i amb els oficis i sintetitza aportacions de diferents corrents per posar-les al servei de les persones. Se'n diu que va saber donar una renovada dignitat a materials tan senzills i tan mediterranis com el totxo o la calç integrant-los en la seva particular visió de la modernitat en un moment clau per a la reconstrucció i redefinició de l'arquitectura a Espanya.
Gran part de l'activitat de Coderch es va centrar en l'habitatge unifamiliar, encara que podem trobar obres molt destacades en l'àmbit dels edificis d'habitatges, així com edificis públics i oficines.
Casa Ugalde, Barcelona (1951)
Els Ugalde volien construir aquesta casa, si era possible construir-la tenint en compte els punts de vista més interessants que ells havien assenyalat sobre el terreny.
Làmpada Disa (1957)
La làmpada Disa resumeix les grans preocupacions de Coderch pel que fa al disseny i posa en valor la importància d'allò domèstic, senzill, atemporal i orgànic. El 1962 va ser reconeguda amb el premi Delta d'Or Delta d'Or ADI/FAD i actualment es reedita sota la supervisió dels hereus de l'arquitecte.
"El problema essencial per a nosaltres era el projecte d'una làmpada de llum ambient. Un cop fet, es va veure que la llum que produïa donava intimitat i s'assemblava a la del foc d'una xemeneia."
Casa Tàpies, Barcelona (1960)
"És un habitatge concentrat en espais interiors d'acord amb les necessitats del pintor Antoni Tàpies, que amb el seu encàrrec i la seva generosa ajuda ens va permetre sortir de la situació en què estàvem en aquells moments. Llavors estàvem sense feina i va ser ell qui va iniciar la nostra recuperació professional". En aquest habitatge ubicat a Barcelona predomina l'estructura metàl·lica, vista i pintada de color blanc, així com els seus murs interiors de maó vist.
Els arquitectes que han deixat empremta a l'habitatge a Espanya
Hotel del Mar, Palma de Mallorca (1962)
Aquest immoble situat a Palma de Mallorca "s'obre frontalment al mar per donar l'esquena a l'ambient hostil del sector posterior d'entrada. (...) El dormitori tipus (...) s'obre a la terrassa mitjançant uns tancaments de planta escalonada que faciliten la continuïtat compositiva d'una façana que troba el principal recurs expressiu en la privatització de les habitacions amb para-sols verticals de fusta".
Edifici Girasol, Madrid (1966)
Coderch va realitzar uns quants encàrrecs d'edificis d'habitatges i l'Edifici Girasol de Madrid el més conegut. "És un edifici d'habitatges de luxe al barri de Salamanca de Madrid, on es va aconseguir que tot fos exterior amb una profunditat edificable important i, a més, transparència o doble il·luminació de la sala d'estar-menjador entre el carrer Lagasca i el pati d'illa."
Edificis TRADE, Barcelona (1966)
La forma corba torna a prendre un paper protagonista en aquesta obra que destaca pel caràcter modern i orgànic, paradigma de la seva genialitat com a projectista. Les façanes estan resoltes amb murs cortina, que es divideixen en franges verticals per poder adaptar-se al perímetre, i estan muntades en dents de serra.