Els arquitectes que han deixat empremta a l'habitatge a Espanya

Al llarg de més d'un segle, l'habitatge a Espanya ha estat escenari d'innovació arquitectònica: del modernisme que va transformar la casa burgesa al racionalisme que va explorar noves tipologies socials; de l'experimentació contemporània, a les mirades internacionals que van reinterpretar el territori. Aquest reportatge recorre, per blocs, 28 autors i estudis que han construït habitatge a Espanya, indicant dates, obres i llocs.

Modernisme i primeres avantguardes

Entre finals del segle XIX i primeres dècades del XX, Barcelona va ser el gran laboratori residencial del modernisme català. Artesania, estructura i ornament es van combinar per produir edificis d'habitatge que, encara avui, defineixen pomes senceres:

• Antoni Gaudí: entre 1883 i 1912 es van crear a Barcelona habitatges burgesos com casa Vicens, casa Batlló i casa Milà (La Pedrera), que van representar fites urbanes i domèstiques.

Casa Milà (La Pedrera) Getty images

• Lluís Domènech i Montaner (1902–1911): autor de la casa Lleó Morera, una reforma integral d'habitatge en bloc, i de la casa Fuster, concebuda com a edifici residencial i hotel. Les dues obres, situades al passeig de Gràcia i la Diagonal de Barcelona, s'alcen al cor de l'Eixample, símbol d'esplendor modernista.
• Josep Puig i Cadafalch (1898–1905): autor de la casa Amatller i de l'emblemàtica casa de les Punxes (o Casa Terradas), totes dues a Barcelona. Les seves obres, situades a la cèlebre "illa de la discòrdia" i al llarg de la Diagonal, representen la síntesi entre el modernisme català i una visió personal del gòtic reinterpretat.
• Josep Maria Jujol (1923–1924): a la casa Planells, un enginyós habitatge col·lectiu aixecat en un xamfrà de l'Eixample barceloní, l'arquitecte va demostrar com l'economia espacial podia conviure amb una gran llibertat formal i expressiva.

Pixabay

Racionalisme i postguerra (anys 30–70)

Dels anys 30 als 70, el racionalisme i la reconstrucció després de la guerra van introduir tipologies compactes, solucions industrials i experiències en habitatge social i unifamiliar auster, del Mediterrani a Galícia:

• GATCPAC (1932–1936): amb la casa Bloc a Sant Andreu (Barcelona), el grup va impulsar un model d'habitatge social modern i serialitzat, referent de l'urbanisme racionalista i de la modernitat catalana prèvia a la Guerra Civil.
• José Antonio Coderch (dècades del 1950–60): en obres com la casa Ugalde (Caldes d'Estrac) i la casa Catasús (Sitges), va reinterpretar la tradició mediterrània a través d'una arquitectura d'ombra, pati i brisa, íntima i profundament vinculada al lloc.
• Alexandre de la Sota (anys 60–70): amb projectes com la casa Domínguez (Pontevedra), va explorar un habitatge lleuger, precís i essencial, marcat per l'atenció al detall constructiu i la integració en el paisatge gallec i madrileny.
• Francisco Javier Sáenz d'Oiza (1961–1969): a Torres Blancas (Madrid), va desenvolupar un experiment d'habitatge col·lectiu en altura, icona de l'organicisme estructural i una de les obres més reconegudes del segle XX a Espanya.

Torres Blanques idealista/news

• Corrales & Molezún (mitjan dels 60): autors de la casa Huarte (Madrid), donen exemple d'elegància estructural i espacial. També van participar en altres promocions residencials a la capital.
• Julio Cano Lasso (anys 60–90): va dissenyar colònies i conjunts d'habitatge col·lectiu a Madrid i Castella i Lleó, caracteritzats per la seva traça sòbria, l'adaptació al clima i el diàleg amb el paisatge.

Referents espanyols contemporanis

Des dels anys 70 i 80, i al llarg de les darreres dècades, els estudis espanyols han assajat densitats, buits comunitaris, materialitats i estructures precises, tant en habitatges unifamiliars com col·lectius:

• Ricardo Bofill / RBTA (finals dels 60 i anys 70): La Muralla Roja i Xanadú exploren nous assajos tipològics, mentre que Walden 7 desenvolupa una megaestructura residencial. També destaquen obres a Calp (Alacant) i Sant Just Desvern (Barcelona).

La Muralla Roja i Xanadú Ricardo Bofill Taller de Arquitectura

• MBM (1988–1992): l'habitatge de la Vila Olímpica del Poblenou, a Barcelona, és una barreja de tipologies i escales davant del litoral reorganitzat per als Jocs Olímpics.
• Alberto Campo Baeza (anys 90-2010): destaca per les seves cases unifamiliars com Gaspar, de Blas o Rufo a Cadis, a més de construccions a l'àrea de Madrid i Toledo, amb la llum com a material de construcció.
• RCR Arquitectes (anys 90–2010): sèries d'habitatges i rehabilitacions domèstiques a Olot i la Garrotxa (Girona), on matèria, paisatge volcànic i vida quotidiana s'integren en un mateix llenguatge.
• Fran Silvestre Arquitectes (dècada de 2010): la casa del Penya-segat, a Calp (Alacant), i la casa Balint, a Bétera (València), destaquen per la continuïtat material i la precisió estructural.
• Ensamble Studio (2005–2008): Hemeroscopium House, a Las Rozas (Madrid), és un habitatge construït amb grans peces prefabricades; investigació tectònica aplicada a l'àmbit domèstic.

Ensamble Studio

• Blanca Lleó (2001–2009): amb MVRDV, va realitzar l'edifici Mirador i La Celosía, a Sanchinarro (Madrid), introduint buits comunitaris i trames poroses a l'habitatge col·lectiu de nova generació.
• Cruz i Ortiz (anys 80–2000): autors de promocions d'habitatge col·lectiu, protegit i lliure a Sevilla i altres ciutats andaluses, amb rigor constructiu i continuïtat urbana.
• Guillermo Vázquez Consuegra (anys 80–2010): destaca pels conjunts residencials i actuacions en nuclis històrics de Sevilla, Cadis i Huelva, on claredat tipològica i ombra climàtica en defineixen l'arquitectura.

Internacionals amb habitatge construït a Espanya

L'escena espanyola també va atraure autors estrangers que, des del paisatge mediterrani fins al teixit metropolità de Madrid, van construir habitatges experimentals o innovadors.

• Jørn Utzon (1971–1974 i 1992–1994): Can Lis i Can Feliz, dues cases de pedra situades a Mallorca, s'obren a l'horitzó mediterrani per combinar integració amb el paisatge i atenció al detall artesanal.

Can Lis Fundación Utzon

• MVRDV (2001–2009): al costat de Blanca Lleó, van desenvolupar Mirador i Gelosia a Sanchinarro (Madrid). Aquests projectes residencials incorporen grans buits i passarel·les comunitàries, redefinint la vida en nous desenvolupaments urbans.
• Foreign Office Architects (mitjan dels 2000): al PAU de Carabanchel (Madrid), van dissenyar habitatge social amb envolupants filtrants i patis per explorar la relació entre llum, ventilació i privadesa en entorns densos.

Altres noms que cal considerar

Més enllà del cànon, un conjunt ampli d'estudis ha cultivat habitatge unifamiliar i col·lectiu en les darreres dècades, afinant materialitat, seccions i sostenibilitat en contextos molt diversos:

• NO.MAD (anys 2000–2010): reconegut pels seus habitatges i promocions amb geometries audaços i no convencionals, com la casa Levene, a Madrid. També té construccions a Navarra, entre altres emplaçaments.

Casa Levene idealista

• Ramon Esteve (anys 2000–2010): construeix cases mediterrànies de formigó, pedra i fusta. Entre elles, destaca la casa Sardinera.
• Burgos & Garrido (anys 2000–2010): les seves promocions d'habitatge col·lectiu tenen un focus ambiental i espais comuns. Entre altres localitats, estan ubicades a Madrid (Vallecas, Sanchinarro).
• BAAS (des de principis dels 2000): la seva màxima és l'habitatge col·lectiu i la rehabilitació residencial de materialitat sòbria a llocs com Barcelona i la seva àrea metropolitana (Vallès i entorn).
• Parets Pedrosa (finals de 2000 i dècada de 2010): construeix habitatge social i per a joves en zones com Móstoles o Vallecas (Madrid), amb seccions i patis com a ordinadors.
• Manuel Gallego Jorreto (anys 70–2000): destaca pels habitatges unifamiliars i petites agrupacions de gran precisió artesanal ubicats a Galícia (La Corunya, Oleiros, Corrubedo), sempre en un diàleg íntim amb el paisatge.

Casa Sardinera idealista