Al mateix tram de costa metropolitana on Inditex prepara el seu gran campus corporatiu a l'entorn del Besòs, un altre moviment silenciós, però igual d'ambiciós està prenent forma dins d'una de les icones industrials més reconeixibles de Barcelona. L'antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies, a Sant Adrià de Besòs, s'encamina a una segona vida com a nucli del futur Catalunya Media City. El projecte porta la firma de dos estudis, Garcés De Seta Bonet Arquitectes (Barcelona) i MARVEL Architects (Nova York), que han plantejat una intervenció que no esborra el passat industrial, sinó que el converteix en matèria primera de futur.
Durant anys, les Tres Xemeneies van ser una presència imponent i gairebé malenconiós a l'horitzó del litoral. Les xemeneies, visibles des de bona part de l'àrea metropolitana, simbolitzaven una època en què la perifèria del Besòs concentrava infraestructures energètiques i grans peces fabrils. Després del tancament de la central, el conjunt va quedar com un gegant adormit, carregat de memòria i d'incertesa sobre el destí.
La proposta guanyadora del concurs internacional per reconvertir la nau de turbines es titula “E la nave va”, un nom que ja suggereix moviment i continuïtat. La idea central és tan simple com ambiciosa: treballar amb l'edifici existent, no pas contra ell. En lloc de fragmentar la nau o diluir-ne l'escala, el projecte n'assumeix la monumentalitat com a valor. El gran buit interior, abans ocupat per maquinària feixuga, passa a ser el cor espacial del nou complex.
Garcés De Seta Bonet Arquitectes aporta a l'operació una trajectòria molt vinculada a la intervenció en patrimoni i als equipaments culturals. La seva arquitectura sol moure's en el terreny de la precisió i el respecte pel context. Més que imposar formes cridaneres, l'estudi acostuma a llegir els edificis existents i a extreure'n noves possibilitats. En el cas de les Tres Xemeneies, aquesta mirada es tradueix en una voluntat clara de conservar l'estructura, les textures i la cruesa industrial com a part del relat del lloc.
MARVEL Architects, per la seva banda, suma experiència en reconversions de gran escala i en projectes on allò urbà, cultural i productiu s'entrellacen. Des de Nova York han treballat en antigues infraestructures industrials transformades en espais actius de ciutat. El seu enfocament entén l'arquitectura com a catalitzador d'activitat econòmica i social, no només com a objecte construït.
La combinació de tots dos estudis es percep en la manera com el projecte insereix nous usos dins de la vella carcassa industrial. S'hi introdueixen volums contemporanis, peces tècniques i recorreguts elevats que organitzen el programa sense anul·lar la percepció de l'espai original. El que és nou es reconeix com a nou, però dialoga amb el que existeix. El formigó, els grans llums estructurals i l'escala gairebé catedralícia de la nau no s'amaguen, sinó que s'exhibeixen.
Un dels canvis més significatius és l'obertura del recinte a la ciutat. Durant dècades, la central va ser un espai tancat, aliè a la vida quotidiana de l'entorn. La proposta actual planteja permeabilitat, connexions de vianants i continuïtat entre el teixit urbà i el front marítim. L'edifici deixa de ser una barrera per convertir-se en lloc de pas, de trobada i d'activitat.
El programa previst pel Catalunya Media City dibuixa un ecosistema lligat a la indústria audiovisual i digital. No es limita a estudis de gravació o platós, sinó que incorpora formació, investigació i producció. Aules, laboratoris tecnològics, espais de postproducció, zones per a empreses creatives, auditoris i àrees expositives componen un conjunt pensat per atraure talent i generar sinergies. L'aspiració és que el complex funcioni com un clúster on convisquin estudiants, creadors, tècnics i companyies del sector.
La sostenibilitat apareix també com a argument de fons. Reutilitzar una estructura d'aquesta escala implica un important estalvi de recursos davant d'una obra nova. A això s'hi sumen estratègies d'eficiència energètica i sistemes de producció renovable que reforcen la idea de transformació simbòlica (de central tèrmica associada a combustibles fòssils a contenidor d'economia creativa i coneixement).
Aquesta operació no s'entén de manera aïllada; s'insereix en una transformació més àmplia de l'eix del Besòs on conflueixen nous habitatges, equipaments i la futura implantació de grans actors empresarials com Inditex. El litoral nord de l'àrea metropolitana busca redefinir-ne la identitat i passar de perifèria industrial a territori d'innovació, serveis i activitat creativa.
Inditex i el seu campus corporatiu al costat de les Tres Xemeneies
A pocs metres de l'antiga central tèrmica, el grup Inditex impulsa paral·lelament una altra operació de gran escala que reforça la transformació de l'entorn. La companyia va adquirir el 2018 els terrenys de l'antiga fàbrica Schott Ibèrica, a l'àmbit del Sot, i ha anat ampliant la seva posició de sòl a la zona. Allí projecta un campus corporatiu on pugui concentrar equips de disseny, desenvolupament de producte, patronatge, comerç elextrònic i funcions tecnològiques de diverses de les seves marques (entre les quals hi ha Massimo Dutti, Bershka, Oysho i Lefties).
El complex, dissenyat per Batlle i Roig, es concep com un conjunt d'edificis d'oficines amb identitat pròpia però articulats com a campus. L'arribada de milers de treballadors i l'activació d'aquests sòls industrials en desús introdueixen una capa econòmica nova al Besòs, vinculada a la moda, la tecnologia i els serveis avançats.
Tot i que es tracta de projectes independents, la coincidència territorial entre el Catalunya Media City i el campus d'Inditex dibuixa un mateix canvi de cicle. On dominaven abans infraestructures energètiques i fàbriques, ara emergeixen pols d'economia creativa i corporativa. Es redefineixen el paisatge productiu del Besòs i també la posició d'aquest front litoral dins del mapa metropolità de Barcelona.
