El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, han rubricat l'acord que han assolit per a l'aprovació dels Pressupostos, després d'haver pactat la modificació de la llei d'urbanisme per limitar la compra especulativa d'habitatge a Catalunya, amb l'objectiu que es pugui aplicar "abans de l'estiu".
Així ho han informat fonts de la negociació a Europa Press, que han detallat que aquesta modificació forma part de l'acord per als comptes públics com a annex al pacte i que pretenen tramitar per lectura única al Parlament.
La modificació de la llei d'urbanisme habilitaria els ajuntaments catalans a elaborar plans especials d'urbanisme que limitin la compra d'habitatge a persones físiques amb l'objectiu de residir-hi, amb algunes excepcions.
S'aplicaria a zones de mercat tensionat i mentre tinguin aquesta condició, i l'objectiu és que els consistoris ho apliquin abans de les eleccions municipals del 2027, una iniciativa que podran traslladar als plens municipals també associacions privades i entitats perquè es debati.
Quatre habitatges per a petits propietaris
Els petits propietaris podrien adquirir fins a 4 habitatges al seu municipi de residència habitual (la proposició de llei dels Comuns proposava que no en poguessin adquirir més d'un), sempre que els lloguin segons l'índex de preus limitat, o per a residència habitual pròpia o de familiars fins a segon grau (pares, fills, germans, avis i nets).
En canvi, els grans propietaris no podrien adquirir pisos, només podrien comprar edificis sencers, amb l'obligació que el lloguer dels pisos fos residencial i amb el preu limitat.
Hi hauria mecanismes perquè, en tot cas, es comprés l'edifici sencer de cop (sota aquestes condicions de lloguer limitat) i evitar que es comprés pis a pis fins a quedar-se finalment tot l'edifici sencer.
Segones residències
Sí que es podrien adquirir segones residències en un altre municipi que no fos el de residència habitual (tant per a petits com a grans propietaris), encara que no es podrien posar de lloguer.
Les administracions públiques i fundacions que treballin amb habitatge social, així com entitats del tercer sector, estarien exemptes d'aquestes limitacions de compra quan destinin l'habitatge a lloguer protegit, social o assequible.
Primera comunitat a regular-ho
Amb aquesta modificació, defensen els Comuns, els principals impulsors d'aquesta mesura en la negociació, Catalunya esdevindrà "la primera comunitat autònoma" que tindrà aquesta eina per prohibir les compres especulatives a grans tenidors i a fons voltor.
És una mesura que s'aplica també en països com Singapur, Dinamarca, Àustria, Canadà, Suïssa o Països Baixos.
D'aquesta manera, asseguren, "ningú no podrà comprar per especular", perquè qualsevol nova compra d'habitatge serà per a residència habitual o per llogar a preus limitats.
Els experts darrere d'aquesta proposta
Darrere d'aquesta proposta del Govern hi ha diversos perfils polèmics i propers al debat públic sobre l'habitatge, amb posicions conegudes en matèria d'intervenció del mercat immobiliari. Els seus informes, encarregats pel mateix Executiu, aporten la visió tècnica a una iniciativa que també té una clara lectura política en un context de forta pressió social per accedir a l'habitatge.
L'informe principal està signat per Carles Viver i Pi-Sunyer, jurista i exmagistrat del Tribunal Constitucional. El febrer del 2013 va ser elegit president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, òrgan creat mitjançant un decret de la Generalitat de Catalunya que posteriorment va ser declarat inconstitucional per unanimitat i anul·lat pel Tribunal Constitucional
Jaime Palomera és fundador i portaveu del Sindicat de llogateres. Després de diversos anys de lluita com a activista immobiliari, ara s'ha quedat com a col·laborador de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), un centre d'estudis centrat en polítiques urbanes.
Pablo Feu és advocat i professor associat a la Universitat de Barcelona. Ha treballat en estudis vinculats a les polítiques d'habitatge a l'àrea metropolitana de Barcelona. Va ser autor d'un informe per al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona on ja apuntava la possibilitat de limitar certes compres d'habitatge. Els seus plantejaments se centren a cercar encaix legal a mesures restrictives en mercats tensionats.
Fuensanta Alcala és llicenciada en dret i treballa a l'Ajuntament de Barcelona des de l'any 2000, tot i que assumeix les seves responsabilitats més grans a la primera legislatura de Colau, que la nomena el 2016 directora dels Serveis d'Inspecció, des d'on coordina l'execució del Pla integral d'inspecció de Barcelona.
Rosa Fornas també és jurista especialitzada en dret urbanístic. La seva anàlisi aborda fins on pot arribar la normativa actual per intervenir al mercat de l'habitatge i assenyala les limitacions legals d'emprar eines urbanístiques per restringir compravendes. Apunta que algunes mesures requeririen canvis normatius específics.
El més destacat
