A les muntanyes de Prades, el terreny obliga a avançar en descens entre formacions rocoses i vegetació. El paisatge s'obre de cop i apareix el Niu de l'Àliga, un gorg natural on l'aigua cau des d'una petita alçada i queda retinguda entre pedres.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
Un entorn natural a les Muntanyes de Prades
Les muntanyes de Prades, a l'interior de Tarragona, formen un dels espais naturals més interessants de l'interior de Catalunya.
La vall del riu Glorieta, dins de l'Alt Camp, té fonts, gorgs naturals i trams amb aigua transparent als quals únicament es pot accedir a peu.
Tot i que el gorg és el principal reclam, bona part de l'encant és als paisatges que acompanyen el recorregut.
Les dues rutes per arribar al Niu de l'Àliga
Hi ha dos itineraris principals per arribar:
- El primer surt del municipi de Mont-Ral: són 4,2 quilòmetres d'anada i tornada amb 350 metres de desnivell (hi ha roques soltes amb què cal anar amb compte). L'aparcament és al costat de l´antic camp de futbol del poble i és la zona habitual d´estacionament. Des d'aquí se segueixen les indicacions cap al Pou de Gel de Mas Musté fins a enllaçar amb un corriol que baixa amb fort pendent cap a les ruïnes de l'antiga central hidroelèctrica.
- La segona opció parteix de l'àrea recreativa de Mas de Forès, a Alcover: són 6,4 quilòmetres amb menys desnivell i l'aparcament és de pagament en temporada alta. El temps total de caminada és d'entre una hora i mitja i dues hores, depenent del ritme i les parades. Tot i que no és una ruta tècnica, convé portar calçat adequat de senderisme i prou aigua, ja que no hi ha fonts durant el camí.
Les Fonts del Glorieta, el tram de gorgs i cascades
Durant la ruta apareix un dels llocs més atractius de la vall, les Fonts del Glorieta. Es tracta d'un conjunt de brolladors, petites cascades i gorgs repartits al llarg del riu.
És una de les zones amb més humitat de la vall, on el bosc mediterrani es torna més dens i l'entorn adquireix un caràcter més tancat i fresc en contrast amb les muntanyes properes.
En aquest punt encara es conserven restes de l'antiga infraestructura hidràulica que aprofitava la força de l'aigua en el passat, integrades en el paisatge. El més normal és fer una parada aquí abans de continuar cap al Niu de l'Àliga.
L'espectacular pou al final de la ruta
Després de passar les ruïnes de la central, el sender s'obre i apareix el Niu de l'Àliga. El cabal varia segons l'època de l'any i durant la primavera i l'inici de l'estiu mostra el millor aspecte gràcies al cabal més gran del riu. El que trobaràs en arribar serà:
- Una cascada que cau directament sobre el gorg
- Aigua cristal·lina
- Zones de roca a l'ombra per descansar
- Les Fonts del Glorieta a curta distància dins la mateixa vall
La combinació de roca, aigua i desnivell crea una de les imatges més característiques del racó.
El motiu pel qual l'aigua és freda fins i tot a l'estiu
Un dels aspectes que més criden l'atenció del Niu de l'Àliga és la temperatura de l'aigua. El riu Glorieta neix a zones elevades de les muntanyes de Prades i rep aportacions constants de fonts durant gran part de l'any. Això fa que l'aigua es mantingui més freda que en altres punts de l'entorn durant l'estiu.
