Alacant és coneguda per les platges, el clima i les destinacions turístiques al costat del Mediterrani, però l'interior de la província amaga un patrimoni molt diferent. Aquí sobreviuen antics nuclis que van anar quedant buits amb el pas de les dècades i que avui permeten descobrir una altra cara del territori alacantí. Descobreix tres pobles abandonats a Alacant que avui en pots conèixer.
Llombai
A la Vall de Gallinera, a la comarca de la Marina Alta, hi ha Llombai, un petit nucli que va arribar a reunir a penes una quinzena d'habitatges en un únic carrer. La seva economia va girar al voltant del cultiu de l'olivera, i l'oli produït a la tafona es comercialitzava a localitats properes com Pego.
El despoblament va començar als anys seixanta, quan els veïns van optar per traslladar-se a pobles propers amb millors serveis, com Alpatró, sense deixar de treballar les terres. El seu últim habitant va morir el 1977.
El poble també és conegut per la història de Stefan Gregor, un misteriós estranger d'origen incert a què els veïns relacionaven amb un mariscal nazi refugiat de la Segona Guerra Mundial i que es va refugiar al poble durant gairebé trenta anys.
- Cases en venda a la Vall de Gallinera
- Cases de lloguer a la Vall de Gallinera
- Cases de vacances a la Vall de Gallinera
El Ràfol de Famut
El Ràfol de Famut va ser un petit assentament medieval situat a la partida de la Solana, dins l'actual terme municipal de Xaló. Avui ha desaparegut, però la seva existència està documentada des del començament del segle XV, quan diferents escrits ja esmentaven la seva ubicació al costat del riu Gorgos.
El seu nom procedeix de l'adaptació al valencià de l'antropònim àrab Hamude, reflex de l'origen musulmà de l'enclavament. Al llarg de l'Edat Mitjana va passar per mans de diferents famílies nobiliàries, entre elles la d'Ausiàs March després del matrimoni amb Isabel Martorell.
La documentació també conserva el nom d'un dels seus habitants, Azmet Ubaydalla, l'existència del qual confirma la presència de població musulmana en aquest antic poblat de la Marina Alta.
Colònia de Santa Eulàlia
Entre Saix i Villena s'aixeca la Colònia de Santa Eulàlia, un conjunt industrial i residencial singular construït a finals del segle XIX. Va néixer inspirat en les idees del socialisme, amb l'objectiu de crear una comunitat autosuficient on treballadors i fàbriques convisquessin al costat d'habitatges, teatre, economat, celler, ermita...
Després de viure la seva etapa de més prosperitat durant les primeres dècades del segle XX, el tancament de les indústries i l'abandó de l'activitat agrícola van provocar un deteriorament progressiu del conjunt.
Encara que molts edificis es troben en estat ruïnós, encara romanen en peus construccions tan emblemàtiques com el Palau dels Comtes, la fàbrica de farines o l'ermita de Santa Eulàlia. El 2016, el conjunt va ser declarat bé d'interès cultural.
El més destacat
