A Espanya, i en concret, a Catalunya, fa anys que s'ha deixat de construir habitatge protegit. Davant la manca d'accés a l'habitatge, les administracions sumen esforços amb nous programes per avançar i aconseguir més HPO.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
Un informe d'OBS Business School posa de manifest que l'urbanisme espanyol està basat en un model hiperregulat on produir sòl apte per edificar pot requerir fins a 20 anys i, en aquest lapse, qualsevol previsió pressupostària per promoure habitatges queda obsoleta.
"Es tracta d'una regulació que, sota el pretext de protegir qui més ho necessita, acaba per expulsar l'oferta. Mentre l'Estat continuï delegant tot al mercat sense acompanyar-ho d'oferta pública suficient, el problema persistirà", opina Carlos Balado, autor de l'estudi.
A 3 de cada 4 municipis metropolitans de Catalunya no es va iniciar cap HPO el 2025
Segons APCE, el 2025, el 89% dels municipis metropolitans va registrar una ràtio inferior a 1 habitatge de protecció oficial per cada 1.000 habitants, una dada especialment rellevant si es compara amb la demanda registrada d'habitatge protegit a Catalunya.
Així, el 2025, l'àmbit metropolità va registrar 104.004 sol·licituds al Registre de Sol·licitants d'Habitatge de Protecció Oficial, mentre el nombre d'habitatges de protecció oficial qualificats provisionalment no arriba a les 3.000 unitats, fet que equival a gairebé 35 sol·licituds per cadascun.
En aquest context, l'APCE alerta que el 76% dels municipis metropolitans no arriba al llindar mínim de producció residencial i reclama més sòl finalista, agilitat urbanística i governança metropolitana per fer possible un nombre d'habitatges assequibles més gran.
Per què s'ha construït poca HPO?
Luis Nunes, CEO de Comprar Casa, respon que l'evolució de l'habitatge protegit es deu a una combinació de factors que han influït a la capacitat de generar nova oferta, disponibilitat de sòl, temps de desenvolupament urbanístic, increment dels costos de construcció i necessitat de garantir la viabilitat econòmica dels projectes.
"A Catalunya, com a d'altres mercats amb una demanda residencial elevada, el repte d'incrementar l'oferta d'habitatge assequible resulta especialment rellevant", afegeix.
Conseqüències sobre l'accés a l'habitatge
Per a ComprarCasa, la conseqüència més evident és l'encariment tant de la compra com del lloguer. "Quan l'oferta d'habitatge assequible és insuficient, les llars amb rendes mitjanes i baixes troben cada cop més dificultats per accedir a un habitatge adequat", comenta.
Això afecta especialment els joves, les famílies que accedeixen per primera vegada al mercat i determinats col·lectius vulnerables. També té efectes econòmics i socials més amplis: dificulta la mobilitat laboral, retarda l'emancipació, augmenta l'esforç financer de les famílies i genera un risc creixent d'exclusió residencial a determinades zones urbanes.
"En definitiva, la manca d'HPO no és només un problema d'habitatge; és un problema de cohesió social i de competitivitat de les ciutats", respon Nunes.
Més inversió en HPO i més reptes
"Cal liberalitzar i agilitzar sòl amb menys burocràcia i impulsar l'HPO de forma massiva i sostinguda durant 20 anys, no amb plans puntuals", afegeix Carlos Balado analitzant la situació actual.
Luis Nunes considera que és una bona notícia que l'administració destini ara més recursos per a habitatge protegit, com a Catalunya. "Els darrers anys estem veient més inversió, nous plans d'habitatge i un increment de les promocions protegides, especialment a algunes comunitats autònomes".
Les dades més recents mostren una recuperació respecte a anys anteriors, tot i que encara molt lluny dels nivells de producció que Espanya va arribar a registrar abans de la crisi.
Ara bé, tot i que els avenços són positius, el repte requereix una visió a llarg termini, estabilitat regulatòria i una col·laboració real entre administracions, sector privat i institucions financeres. Segons l'expert de ComprarCasa, no n'hi ha prou de construir més habitatge protegit; també cal agilitzar els processos urbanístics, mobilitzar sòl, incentivar la col·laboració publicoprivada i garantir que l'habitatge assequible es mantingui com a tal durant generacions.
L'habitatge és una de les grans qüestions econòmiques i socials del nostre temps. “Resoldre-la exigirà constància, inversió i acords que transcendeixin els cicles polítics”, conclou.
