Durant dècades, a l'edifici del Banc d'Espanya de plaça Catalunya li han buscat gairebé tantes vides com plantes té. S'ha parlat de transformar-lo en un hotel, una biblioteca, un museu i fins i tot a la seu d'una hisenda catalana. Al final, el seu futur serà força menys convencional: funcionaris de la Generalitat compartiran immoble amb empreses cridades a experimentar amb el futur dels diners.
El Banc d'Espanya i l'Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa i la Fundació BIT Habitat, preparen la creació d'un nou pol d'activitat econòmica especialitzat en tecnologia financera, tal com han explicat fonts del sector a idealista/news. El projecte ocuparà diverses plantes de la seu situada a la cantonada de la plaça de Catalunya amb el Portal de l'Àngel, tot i que encara no s'ha concretat la superfície reservada per a aquesta iniciativa.
L'immoble, dissenyat per l'arquitecte Juan de Zavala i inaugurat el 1955, suma uns 27.600 m2 distribuïts en deu plantes i tres nivells subterranis. La rehabilitació no estarà acabada abans del 2030, però la intenció dels promotors és que l'ecosistema empresarial comenci a prendre forma abans de mudar-se definitivament a l'edifici.
La paradoxa és difícil de resistir: una construcció concebuda per representar la solidesa del sistema financer esdevindrà un lloc on aquest mateix sistema es podrà posar a prova. Les caixes fortes deixaran pas a les startups i els antics despatxos bancaris conviuran amb els anomenats sandboxes reguladors.
Un laboratori per experimentar amb els diners
Aquests sandboxes funcionen com a espais d'experimentació controlada. Permeten a les empreses provar durant un període limitat nous productes, serveis o models de negoci sota la supervisió del regulador i amb determinades flexibilitats normatives.
Per tant, la presència del Banc d'Espanya serà un dels principals actius del projecte. El supervisor no es limitarà a cedir espai, sinó que podrà acompanyar de prop les proves de tecnologies vinculades als pagaments, el crèdit, els actius digitals o la intel·ligència artificial aplicada a les finances.
L'Ajuntament exercirà una governança més lleugera, centrada a acompanyar les empreses i emprenedors instal·lats al pol. Ambdues institucions buscaran a més socis privats per completar el projecte, seguint el model de col·laboració publicoprivada que Barcelona Activa està aplicant a altres centres especialitzats.
L'elecció de la tecnologia financera no arriba precisament a una ciutat sense empreses innovadores. L'ecosistema català va reunir 2.403 startups el 2025, segons l'última anàlisi d'ACCIÓ. Aquestes empreses donen feina a més de 30.500 persones, més del triple que una dècada enrere. Les firmes fintech i insurtech figuren, a més, entre els sectors amb més pes econòmic dins de l'ecosistema.
El pol tecnològic conviurà amb una altra operació de marcat caràcter immobiliari. La Generalitat ha aprovat la compra de set plantes, de la segona a la vuitena, per 58,42 milions d'euros abans d'impostos.
L'ecosistema català va reunir 2.403 startups el 2025
L'adquisició representa el 48,68 % de la finca i permetrà al Govern concentrar unitats administratives i entitats públiques actualment disperses per diferents edificis de lloguer de Barcelona. El pagament es repartirà en quatre anualitats i la Generalitat també assumirà la part proporcional de les obres d'adequació dels espais comuns.
No és possible calcular un preu rigorós per metre quadrat perquè les administracions no han detallat la superfície exacta inclosa a la compravenda. Aplicar el percentatge adquirit als 27.600 m2 totals donaria una simple aproximació teòrica, però barrejaria plantes d'oficines, zones comunes i espais subterranis amb valors molt diferents.
Les dues iniciatives són independents: la Generalitat compra part de l'actiu per instal·lar-hi oficines públiques, mentre que el Banc d'Espanya i l'Ajuntament desenvoluparan el pol fintech en altres dependències. Juntes, però, anticipen la transformació integral d'un dels edificis més reconeixibles i cobejats del centre de Barcelona.
El mateix governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, va explicar durant la presentació de l'operació que els nous usos permetran donar vida a una part de l'immoble que feia anys que no tenia activitat i obrir l'edifici a funcions de caràcter públic.
Un actiu prime fora del mercat
La decisió de conservar i rehabilitar l'edifici arriba en un moment d'interès renovat per les millors oficines de Barcelona. Les empreses busquen menys metres, però de més qualitat, ben connectats i situats en ubicacions consolidades. La plaça Catalunya compleix sobradament dues d'aquestes condicions, i la rehabilitació s'haurà d'encarregar de la tercera.
CBRE calcula que la contractació d'oficines a Barcelona va superar els 176.000 m2 durant el primer semestre del 2026, un 12 % més en termes interanuals. La disponibilitat es va situar en el 13,5 % per al conjunt del mercat, però va caure fins al 4,1 % al districte central de negocis i fins a l'1 % entre els edificis de grau A. La consultora destaca la preferència creixent de la demanda per actius de qualitat en localitzacions consolidades, segons el seu últim informe del mercat d'oficines.
JLL dibuixa una fotografia similar. L'empresa situa la contractació del segon trimestre en 119.386 m2, un 34 % més que un any abans, i la renda prime en 32,25 euros per m2 al mes, després de créixer el 7,5 % interanual. La disponibilitat a les millors zones s'hauria reduït fins a l'1,6 %, d'acord amb les dades corresponents al segon trimestre del 2026.
El Banc d'Espanya no sortirà al mercat ni competirà directament amb aquests immobles, però la seva reconversió reflecteix la mateixa tendència: les grans organitzacions tornen a valorar els edificis cèntrics, representatius i capaços d'atreure talent.
El projecte també té una lectura urbana. L'Ajuntament aspira que el nou pol ajudi a recuperar activitat econòmica estable a una zona excessivament orientada al turisme i al comerç de pas.
El Banc d'Espanya no sortirà al mercat ni competirà directament al mercat de les oficines
On avui dominen els visitants, les botigues i les maletes, Barcelona vol col·locar també treballadors, emprenedors i empreses tecnològiques. L'objectiu no consisteix únicament a omplir un edifici parcialment buit, sinó utilitzar un actiu públic per alterar el tipus d'activitat que ocupa el cor de la ciutat.
La iniciativa forma part del pla Impulsa, l'estratègia municipal per diversificar l'economia, captar inversió i generar ocupació qualificada. Barcelona Activa ja participa en pols especialitzats en indústries creatives, economia circular, talent i lideratge femení, als quals se sumaran projectes dedicats a la cura i la innovació urbana.
El futur centre financer suposa, tot i això, un salt d'escala i de simbolisme. Poques direccions permeten explicar tan bé el canvi que l'Ajuntament vol provocar. Un edifici del segle XX, creat per custodiar diners, es prepara per allotjar els que volen reinventar-los.
Després de dècades de rumors, el Banc d'Espanya ja té una vida nova. No serà un hotel, ni una biblioteca ni una extensió del museu del Prado. Serà una cosa força més pròpia d'aquests temps: meitat administració, meitat laboratori i, si tot surt com està previst, ple de startups.
El més destacat
