Catalunya ha fet un pas més en el control del mercat del lloguer amb la creació de la Direcció General de Disciplina de l'Habitatge, un nou organisme encarregat de concentrar i reforçar les funcions d'inspecció, control i sanció en matèria residencial.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
El Govern va aprovar-ne la posada en marxa el passat 28 de juliol mitjançant el Decret 130/2026, que modifica l'estructura del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. La nova direcció general estarà encapçalada per Fuensanta Alcalá Luque i assumirà competències que fins ara exercia l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
El canvi no modifica la fórmula emprada per determinar el preu màxim dels lloguers a les zones tensionades, sinó que la importància rau en el terreny de l'aplicació: Catalunya passa d'aprovar límits, obligacions i sancions a dotar-se d'un òrgan específic per comprovar-ne el compliment.
La nova direcció general dirigirà l'estratègia de disciplina d'habitatge, coordinarà les actuacions inspectores i participarà en la instrucció i resolució d'expedients sancionadors. També podrà impulsar mesures per restaurar la legalitat quan detecti incompliments.
Catalunya va ser la primera comunitat autònoma que va aplicar les zones de mercat residencial tensionat previstes a la Llei estatal per al dret a l'habitatge. Actualment, 271 municipis catalans estan inclosos en aquest règim, encara que el Govern en tramita una nova ampliació territorial.
La nova direcció general estarà encapçalada per Fuensanta Alcalá Luque
La Generalitat també ha desenvolupat un règim sancionador propi per perseguir els incompliments relacionats amb la contenció de rendes. El sistema permet actuar contra els propietaris, grans tenidors, agències o operadors que cobrin quantitats superiors a les permeses o intentin eludir la regulació mitjançant altres modalitats contractuals.
La creació de la Direcció General de Disciplina de l'Habitatge centralitza unes funcions que es trobaven repartides entre diferents organismes, principalment l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i l'Agència Catalana del Consum.
La reorganització respon als canvis introduïts per la Llei catalana 11/2026, que va traslladar al Departament de Territori les competències d'inspecció, control, restauració de la legalitat i potestat sancionadora que exercia l'Agència de l'Habitatge.
Queda per concretar com es farà el repartiment pràctic de funcions entre la nova direcció general, la mateixa Agència de l'Habitatge i Consum, que també ha participat en l'obertura d'expedients per possibles infraccions.
Els primers expedients ja estan en marxa
El nou organisme no comença des de zero. La Generalitat havia engegat durant els mesos anteriors les primeres actuacions per comprovar el compliment de la regulació.
Al febrer, el Govern va informar de l'obertura de 13 expedients sancionadors relacionats amb la contenció dels lloguers. Set eren tramitats per l'Agència Catalana del Consum i els altres sis per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
El sistema permet actuar contra els propietaris, grans tenidors, agències o operadors que cobrin quantitats superiors a les permeses
A aquests se sumaven 132 actuacions en fase de diligències prèvies: 77 en l'àmbit d'Habitatge i 55 corresponents a Consum. 26 casos més havien estat arxivats després de comprovar-se que no encaixaven en els supòsits previstos per la normativa.
Un mes després, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va elevar el balanç fins a les 423 diligències prèvies i els 22 expedients sancionadors oberts.
Les primeres multes van transcendir a començaments de juliol. Tres grans tenidors van rebre sancions de 30.000 euros cadascun, mentre tres procediments més estaven finalitzats i pendents de notificació, segons la informació publicada llavors.
La posada en marxa d'un òrgan especialitzat apunta ara a una intensificació d'aquestes actuacions i a una coordinació més gran dels procediments. Entre les conductes que pot perseguir la Generalitat, hi ha l'establiment d'una renda superior al màxim permès a les zones tensionades.
Com a regla general, un nou contracte no pot superar la renda de l'arrendament que hagués estat vigent al mateix habitatge durant els cinc anys anteriors, una vegada aplicada l'actualització corresponent.
Quan l'immoble pertany a una gran tenidor, també cal consultar el Sistema estatal de referència del preu del lloguer. En aquest supòsit, preval l'import més baix entre el contracte anterior actualitzat i el límit resultant de l'índex estatal.
Una altra de les prioritats és detectar l'ús fraudulent dels contractes de temporada. La normativa catalana exigeix que la causa temporal estigui justificada. Si no hi ha una raó laboral, acadèmica, mèdica o de naturalesa anàloga que expliqui la durada limitada, el contracte es pot considerar un lloguer d'habitatge habitual i quedar sotmès a les regles de contenció de rendes.
Tres grans tenidors van rebre sancions de 30.000 euros cadascun
També es poden sancionar la imposició d'un contracte temporal per esquivar deliberadament els límits, el cobrament al llogater de despeses de gestió immobiliària que corresponen al propietari o la inclusió d'una finalitat contractual falsa.
El règim arriba igualment a la publicitat. Els anuncis i les ofertes han d'incloure informació com la renda del contracte anterior, el límit aplicable segons el sistema de referència i la condició de gran tenidor de la propietat quan correspongui.
Multes de fins a 900.000 euros
La quantia de les sancions depèn de la gravetat de l'incompliment. Les infraccions greus poden comportar multes entre 9.001 i 90.000 euros, mentre que les molt greus oscil·len entre 90.001 i 900.000 euros.
Cobrar una renda fins a un 30 % superior al màxim permès pot constituir una infracció greu. Si l'excés supera aquest percentatge, la conducta es pot passar a considerar molt greu.
També pot rebre la qualificació de molt greu el cobrament de determinades despeses de gestió al llogater o la utilització d'una finalitat falsa per evitar la normativa aplicable al lloguer habitual.
L'ús fraudulent de contractes temporals també pot ser sancionat en l'àmbit de consum, amb multes que depenen de les circumstàncies i la gravetat de la conducta.
També pot rebre la qualificació de molt greu el cobrament de determinades despeses de gestió al llogater
La creació formal de l'organisme encara deixa algunes qüestions pendents, com ara el nombre de treballadors i inspectors de què disposarà, el seu pressupost, el calendari per assolir la plena operativitat i la distribució definitiva de competències amb Consum i l'Agència de l'Habitatge. La Generalitat no ha volgut participar en aquest reportatge ni resoldre els dubtes que han sorgit en la seva redacció.
També queda per conèixer en quina mesura realitzarà inspeccions d'ofici sobre els anuncis publicats a portals immobiliaris i quins mecanismes utilitzarà per localitzar possibles sobrepreus, falsos contractes temporals o incompliments de les obligacions informatives.
L'escala d'aquestes actuacions determinarà si la nova direcció general suposa únicament una reorganització administrativa o representa un augment efectiu de la capacitat inspectora i sancionadora de la Generalitat.
En tot cas, aquesta creació obre una nova etapa a la política catalana d'habitatge. Després de desplegar els límits de rendes i tipificar les conductes sancionables, el Govern situa ara el focus sobre el compliment.
